Crema vermella de marisc amb gambes pelades i senceres.

És un plat exquisit per llepar-me'n els dits que va fer la meva mare a partir d'una recepta que va trobar per cuinar-la automàticament mitjançant l'ús tecnològic de la màquina Thermomix i va decidir fer-la el primer dia d'aquest nou any 2021. Tot tenint present que aquestes vacances del solstici d'hivern d'aquest recent any passat han sigut molt diferents degut a la situació generada per la pandèmia quan s'està incrementant el número de persones afectades que està ocupant massivament un altre cop les UCIs i les habitacions de les plantes dels hospitals. A més, per sort només vam tenir convidades de família a dinar a casa el dia vint-i-cinc d'aquest passat mes de desembre i prou. I és ben cert que aquesta crema m'ompla la boca de delicioses vibracions marines que s'escampen a través de la meva llengua i es concentren en el meu pal·ladar, de notar la tendresa gustosa i carnosa del marisc per les que estem acostumades a seguir els costums d'una cultura aliemantària omnívora clarament especista com si els vapors marins sortissin directament d'una olla bullint segregant  partícules salades com si em netegessin les fosses nasals extraient-me tota la meva porqueria nociva que porto a dins. Realment ha sigut un encert de part d'ella que volgués preparar aquesta crema tot sent realitzada mitjançant una màquina robòtica que aquí està situada en un dels marbres de la cuina de casa.  El procés de cocció i elaboració també es pot realitzar mitjançant els mètodes tradicionals de la bullició amb recipients metàl·lics i el procés de trituració i esmicolament dels ingredients mitjançant el minipimer, però les textures que li poden donar poden ser molt diferents a les que són aportades amb el treball robotitzat de la Thermomix. La cuina és una cosa empírica i no parteix d'unes bases matemàtiques i es tracta de provar totes les possibilitats que aquesta aporta tot tenint en compte que un mateix plat culinari pot canviar de textura a la nostra llengua segons quina manera i quins processos s'hagin utilitzat per elaborar-lo i d'aquesta manera experimentar amb tots els requisits i sabors que aquesta ens dóna. Tot sabent les conseqüències que genera el seu ús en quan la sobrecàrrega d'energia no renovable que aquesta consumeix. 

És cert que per qüestions de salut personal no se'm va recomanar que mengés cap tipus de peix que sigui blanc ni cap tipus de marisc segons el que hi indica en una fulla de paper que em va passar l'acupuntor coreà donant-me unes indicacions sobre els aliments que podia consumir i els que no. Aquí i ara, lluny de visitar-me amb ell, doncs he de dir que segueixo aquesta dieta de manera molt aproximada amb algunes modificacions. A més, sent dies de "festes" hi ha el costum de fer grans àpats de manera "comunitària" si és en l'ambit del nucli de la institució familiar tradicional que segueix els vells costums culturals on entre els quals s'hi inclou el de la gastronomia. Un altre inconvenient que hi esmento és la toxicitat d'aquests aliments -éssers marins més clarament- per als nostres organismes degut a les immenses quantitats residuals de mercuri i altres substàncies que contaminen les aigües marines i intoxicant les algues, els peixos i altres éssers aquàtics que han anat absorbint aquestes partícules a través dels seus sistemes respiratoris i absorció en el cas dels peixos i altres éssers que viuen en el medi marí. Però assegut a taula és una oportunitat per tastar i saborejar les delícies plaents que venen de la mar. 

Aquí a continuació deixo escrita la recepta d'aquest plat culinari tal com el va fer la mare a casa: 

Ingredients: 

- 400 grams de musclos.

- 200 grams de filet de lluç (fer a trossos)

- 200 grams de rap (fer a trossos)

- safrà (uns quants fils)

- 250 grams de gambes pelades de mida mitjana/gran (poden ser congelades) 

- 50 grams d'oli  d'oliva 

- 200 grams de porros tallats a trossos petits.

- 1 dent d'all.

- 100 grams de ceba tallada a trossos petits. 

- 50 grams de vi ranci.

- 200  grams de tomaquet natural triturat.

- 200 grams d'aigua.

- pebre negre. 

- 100 grams de nata líquida de civada (sense gluten).

Preparació:

- Posar els musclos nets, el rap i el lluç amb uns filets de safrà en el recipient varoma. Tapar i reservar.

- Pelar les gambes: guardar els cossos en un plat i posar al vas de la Thermomix les closques i els caps. Afegir-hi l'oli, els porros, la ceba, l'all i el vi ranci. 

- Coure-ho 10 minuts, temperatura varoma a velocitat 1 1/2. 

- Quan hagin passat els 5 minuts, incorporar el tomàquet triturat i col·locar el recipient varoma  amb el peix sobre la tapa del vas. 

- Retirar el recipient varoma i triturar el contingut del vas durant 1 minut a velocitat 8. 

- Incorporar l'aigua i coure-ho 5 minuts a temperatura varoma, velocitat 1.

- Passar el contingut del vas a través d'un colador i reservar en un bol o olla. 

- Rentar el vas d'una manera curosa perquè quedi absolutament net i tornar-hi a posar el líquid que abans hem colat i reservat. Afegir-hi els musclos (sense les closques) i triturar 30 segons a velocitat 7. 

- Incorporar la nata líquida al vas. Coure 2 minuts a una temperatura de 80 graus, velocitat 2 1/2. 

- Coure en una paella o una planxa durant uns minuts els cossos de les gambes. 

- Triturar la crema 3 minuts a velocitat 7. 

- Servir la crema en plats fondos o bols i repartir les gambes a sobre. 

Ja es pot començar a menjar. Esteu totes/ts convidades/ts a seure a taula i a menjar. 

Que aprofiti de gust,

01.01.2021 Dia de consum. Bon any

Winter Solstice - Poem by Anonymous.

On this last post I want to publish both this photograh of Stonehenge in the winter and an anonymous English poem about this season of the year. Hope you like reading that.

When you startle awake in the dark morning

heart pounding breathing fast

sitting bolt uplight staring into

dark whirlpool black hole

feeling its suction.

Get out of bed

knock at the door of your nearest friend

ask to lie down, ask to be held.

Listen while whispered words

turn the hole into deep night sky,

stars close together,

winter moon rising over white fields

nearby wren rustling dry leaves

distant owl echoing,

two people walking up the road laughing. 

Let your soul laugh,

let your heart sigh out,

that long held breath so hollow in your stomach 

so swollen in your throat.

Already light is returning pairs of wings,

lift softly off your eyelids one by one

each feathered edge clearer between you 

and the pearl veil of day.

You have nothing to do but live. 

After copying and blogging this anonymous poem, there's here a little music like I've been doing many times when I write an article or something similar on. Here there's the Californian pianist Scott D.Davis playing on the piano the old English folk song "Greensleeves" which has been interpreted by so many singers, songwriters, choirs and music bands. He's the same pianist who arranged and covered for piano some Metallica and other rock bands works in two albums.

L'origen nostrat de Santa Claus.

El Pare Noel, és potser, el símbol més estès del Nadal, gràcies a l'aclaparadora influència de la cultura de consum nord-americana i del seu refresc oficial. La construcció històrica de la icona del vell panxut que cada any surt del Pol Sud en trineu per deixar regals a la mainada, però, data de temps relativament recents, concretament de la primera meitat del segle XIX. Tanmateix, l'origen d'aquest mite és força més antic i, alhora, sorprenent proper a la nostra cultura. 

Santa Claus és l'adaptació a l'anglès de Sinterklass que és com els neerlandesos anomenen a Sant Nicolau. La llegenda va arribar als Països Baixos en l'època en la qual aquests estaven sota el domini de la Monarquia Hispànica. Entre la Corona d'Aragó i els Països Baixos existia històricament una intensa relació comercial, que s'allarga si més no, fins la Guerra de Successió. Curiosament aquesta connexió amb Holanda explicaria l'arrelament d'una tradició probablement inventada per mariners valencians. El costum diu que Sinterklass, amb un vaixell carregat de taronges i magranes, surt del port d'Alacant cada any per arribar a Amsterdam el dia de la festa: el 6 de desembre. 

Alguns detalls semblen corroborar les arrels alacantines d'aquesta llegenda. Per exemple, Sinterklass és acompanyat per "Zwarte Pieten", Pere el Negre, un morisc que s'encarrega de ficar dins el sac i emportar-se a Espanya les nenes i els nens roïns. La identificació del dolent del conte no és gens casual, a principis del segle XVII -temps en el qual es consolida el mite- els estigmatitzants moriscos (un 30% de la població valenciana) serien expulsats dels territoris de la Monarquia Hispànica. De fet, en la tradició alpina el paper de Pere el Negre el desenvolupa el Krampus que no és sinó un dimoni. Tot això, altres veus asseguren que el caire primitiu del patge moro data de 1850, i és una reinterpretació del mestre de primària Jan Schenkman, natural d'Amsterdam, ja que les versions més antigues atribueixen els càstigs tant al vell Nicolau com a Pere el Negre. 

Un altre indicador de l'origen nostrat del mite és el fet que el patró d'Alacant és precisament Sant Nicolau i es celebra el 6 de desembre, el dia de la conquesta cristiana de la ciutat. Nicolau, bisbe del segle IV d'origen grec a Turquia, és soterrat a Bari, i el seu patronatge com a benefactor dels infants arribaria a la nostra Terra al segle XV, en incorporar-se el Regne Nàpols a la corona catalanoaragonesa. I d'ací per mar, cap al nord: cap a Flandes.

En qualsevol cas, des dels Països Baixos, la tradició de Sinterklaas creuaria l'Atlàntic amb els fundadors de Nova Amsterdam (1624), ciutat que -en ser ocupada pels anglesos el 1664- esdevindria Nova York. Sota el domini britànic les arrels culturals holandeses van ser prop desaparèixer, i no va ser fins la Revolució Americana que els novaiorquesos les van reivindicar amb orgull. Així, a principis del segle XIX, es configura el Sant Nicolau com a portador de regals, i el 1821 apareix una litografia on ja es representa l'ancià barbut sobre un trineu. Anys després, el 1863, és l'il·lustrador Thomas Nast qui, realitza el disseny que s'ha popularitzat i que inspira les representacions actuals.

Alguns estudis posen en dubte que Santa Claus fos portat als actuals Estats Units pels colons neerlandesos. Ho fan referint-se a la contradicció entre la religió protestant d'aquests i el caràcter catòlic de la festivitat. Aquestes visions obvien, potser, el fet que, si bé amb el triomf de la Reforma -enemiga del santoral- i l'esclat de la Guerra de Flandes, les autoritats calvinistes volgueren prohibir la celebració; les protestes de l'estudiantat d'Amsterdam i dels catòlics del sud, van fer que la festa -igualment popular entre els protestants- fos tolerada a nivell familiar. Segurament, aquest context d'enfrontament amb els monarques hispànics, explicaria també l'amenaça de dur-se cap a Espanya la canalla més entremaliada.



Notícia extreta de L'ACCENT.