Què ens ha aportat la medicina?? - Ràdio Nikòsia.

Fa un mes del segon programa que vaig coordinar amb la gent de Nikosia -el 5 de març- sobre el què ens aporta la medicina com una ciència o eina a favor de la nostra salut. O bé és un negoci que estigmatitza les malalties i en crea de noves tractant les persones només com objectes i dissenyar drogues farmacològiques per enfortir els interessos corporatius i farmacèutics. És un tema important i molt subjectiu per debatre però és cert que la medicina neoliberal només mira per als seus grans interessos i no vol contemplar altres visions. L'aparell de gravació no funcionava bé i es va haver de fer amb el mòbil i per tant el programa s'ha trobat mig començat a la meitat de la primera entrevista. Com la qualitat del so tampoc és bona del tot.

Van venir dos membres d'Associació en Salut (l'Eduard i en Manuel) amb el seu projecte dels camps i les radiacions electro-magnètiques a Catalunya i els aparells que les transmeten provoquen noves malalties com càncers, destrossen el sistema immunològic o deterioren les capacitats cognitives. També ens dónen consells preventius com a la nit tenir els mòbils apagats a fora de l'habitació com també mantenir els rutters, aparells de connexió a Internet o minicadenes apagades i desconnectades. A continuació vam entrevistar per telèfon el Dr. Manel Ballester que ens va parlar sobre la medicina energètica i explica que hi ha el cos físic i l'energètic que van estretament units com la seva relació amb el biomagnetisme. Ha mencionat algunes senyals biomagnètiques com l'electrocardiograma o l'electroencefalograma. I ens ha parlat sobre la teràpia de polaritat com la fusió de diverses teràpies orientals en una de sola que ajuda a equilibrar el sistema energètic i tranquilitzar la persona al amb ansietat, ira, ràbia o agressivitat. També al davant de malalties com el càncer i tumors malignes anant a l'arrel d'aquest problema a partir del propi sistema immunològic. Una altra convidada és la Laura Balcells, estudiant i membre de l'assemblea d'estudiants de medicina de la UB-Clínic amb el sistema MIR i els inconvenients de la troncalitat que volen fer d'aquest sistema amb el pla de Bolonya. Fins ara es tracta d'un examen final i quatre anys de residència que només pot agafar la persona amb més nota. I ara es vol convertir en diversos troncs rotatoris d'especialitats amb avaluacions al final de cadascun que pot empitjorar la formació mèdica sent molt més controlada. Ni assegura el futur laboral dels i les metgesses que serà molt pitjor amb totes les amenaces de retallades i precaritzi molt més l'atenció mèdica cap a la gent amb problemes més greus. D'altra banda també ha mencionat aspectes positius al marge d'aquest pla com els tallers de relació terapeuta-pacient. Va anunciar la manifestació del 5 d'abril en contra de la troncalitat convidant-hi tant estudiants i professionals com usuaris i tothom qui pugui venir.

Un dels temes més evident en el programa al marge de les entrevistes ha estat la psiquiatria i experiències viscudes per aquest tipus de drogues sintètiques perilloses i les medicines alternatives. En Mario ens ha explicat la seves vivències negatives conseqüents d'aquests fàrmacs tan emprats malauradament en la psiquiatria i la neurologia i ens en fa una classificació genèrica de la manera com estan catalogats oficialment però des d'una perspectiva crítica. És una llàstima que ho haguem focalitzat tant en aquest tema com s'ha fet en la majoria de programes ja que la meva idea era en tractar temes de medicina en general. Igualment també s'ha parlat una mica sobre temes com l'alimentació. S'han comentat per sobre les jornades a favor de la sanitat pública que va organitzar la CUP el 22 de febrer a les Cotxeres de Sants amb el lema "Construïm la sanitat als Països Catalans". Fins i tot un convidat extra de la Garriga va fer aquest programa més rodó amb un tema excepcional presentant-nos una campanya animalista d'agermanament amb els dofins en captivitat que pateixen problemes de salut de depressions i ansietat i moren molt temps abans de la seva esperança de vida. Com també els dificulta la comunicació. I van convidar-nos a firmar per la llibertat d'aquests animals que realment viuen en manada i estiguin al mar com el seu ambient on la seva comunicació . Per cert, és un animal molt terapèutic. Ens menciona sobre la confusió en la seva mandíbula aparentment feliç però és la seva manera de ser. Una gran aportació complementària. 

És un programa interessant i complert ...   Més endavant potser farem algun programa a continuació d'aquest.

 

https://ia600707.us.archive.org/6/items/Nikosia_201403/Nikosia.mp3

Fotografies de l'antic hospital de Sant Pau i la facultat de medicina

Cap a l'octubre de l'any passat després de sortir de classe a la universitat vaig agafar el metro i vaig fer unes fotografies de l'antic hospital de Sant Pau i la facultat de medicina. Són edificis modernistes de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Jo no sé encara els motius exactes pels quals vaig fer aquestes fotos. Potser per sentiment nostàlgic en el meu besavi que malauradament ni el vaig poder conèixer però el meu avi em va dir que va ser escultor i va fer les cares i les mans d'aquestes escultures abans d'anar-se'n a estudiar escultura a París. També és possible que jo ja esperés amb ganes una xerrada que vaig proposar a la gent de Ràdio Nikòsia sobre estigmatització dels pacients psiquiàtrics a la facultat de medicina on tristament molts dels estudiants no hi van posar interès i van anar marxant de l'aula. També hi ha altres motius que aquí tampoc fa falta explicar.
També m'interessava fer alguna foto a dins del nou hospital per mirar el contrast i les diferèncis amb l'antic però en fer-la m'ho van prohibir totalment. Tot i així encara vaig poder fer una foto d'una pencarta dels i les treballadores de sanitat en contra de les retallades laborals i la privatització de la sanitat pública.
Degut a les obres de la façana he hagut d'entrar pel costat del nou hospital i pel recinte dels antics pavellons està tot molt mal comunicat i costa d'ubicar alguns llocs com ara l'antiga casa de la Convalescència. És una llàstima que d'un edifici com aquest en vulguin fer un museu enlloc de seguir sent un hospital amb la flama encesa. I en el nou hospital malgrat que hi entri molt la llum de fora pels grans finestrals és una merda com en els despatxos sigui artificial i molt pobra que agobia quan estàs allà a dins -quan ho vaig fer una vegada en una visita amb un neuròleg inútil que no sabia què dir ni què fer. Els dos últims serveis que s'han mantingut en el recinte antic han estat oftalmologia que ja es va traslladar en el nou edifici i psiquiatria que encara es troba en l'antic hospital.

Carta de l'assemblea d'estudiants del Raval al degà de medicina

CARTA A UN METGE.

" Malvolgut Francesc Cardellach, degà de la Facultat de Medicina de la UB.

El dimecres 27 de maig es va produïr una agressió a un estudiant d'Història de la UB per part seva. En Joan Pujades estava escoltant un concert d'on vostè va fer-lo fora violentament produïnt-li una lesió lleu al braç dret, de la qual n'ha tingut un morat.

Primerament, hem de dir-li que es tracta d'una negligència professional imperdonable el fet de desconèixer els efectes i les característiques bàsiques de la síndrome de Tourette, sobretot quan vostè és, ni més ni menys, el degà d'una facultat de medicina, i aquestes coses les ha de conèixer o entendre com a mínim.

En segon lloc, arran de les diferents queixes de companys d'en Joan, vostè ha netejat la situació negant l'agressió i dient que lamenta els fets. Volem dir-li que aquests actes són d'una persona hipòcrita i totalment irresponsable de la seva feina com també la seva manca de sensibilització humana cap a les malalties poc conegudes.
Aquests esdeveniments han estat evidents i hi ha proves que demostren la seva violència i agressió física com moral cap a en Joan; a més que hi ha persones que eren presents en el moment dels fets; moltes d'elles (la majoria estudiants) van poder veure com se'l volia endur cap a fora de la facultat amb aquesta mala actitud juntament amb un altre membre segurament del teu equip.
Per altra banda, el seu suposat penediment el posem en dubte ja que no només no s'ha disculpat directament amb en Joan, sinó que ha mantingut l'ordre de prohibir-li l'accés a la facultat de medicina, la qual ha estat aprovada per vostè des de fa un mes i provoca un impediment d'accés a una persona que, tot i no estudiar aquesta carrera, té tot el mateix dret en accedir-hi lliurement com qualsevol altra pel fet de què una universitat ha de ser i és un espai públic per a la societat.

La seva obligació com a degà és acceptar-lo de la manera com és i tenir-hi el màxim de tracte humà i amable mentre que ell en cap cas mai ha alterat l'ordre de les coses o molesti la gent, ja que no deixa de ser una invenció creada per encaixar a dins dels estereotips d'aquesta societat moderna que defensa vostè com a representant d'una facultat i també altres persones amb càrrecs polítics més elevats. I, a part, en Joan també té tot el seu dret en fer-se o relacionar-se amb qui vulgui.

Considerem que persones com vostè no s'haurien de fer nomenar "doctors" ni exercir cap tipus de feina dins de la medicina, alhora que exigim:

- que es disculpi però no només de paraula sinó de manera real amb en Joan i amb les i els estudiants de medicina que ho veiessin com també la garantia que fets com aquest no tornin a passar dins d'aquesta facultat, sigui a l'entrada com en qualsevol altre espai intern.

- que es permeti la lliure circulació a la Facultat de Medicina de no només en Joan sinó de totes les persones, ni vostè sigui ningú per avisar l'administració per excloure la gent, i encara menys fent servir aquesta impunitat.

- La seva dimissió com a degà de la facultat de medicina, ja que el seu mal comportament nega les seves capacitats tant per aquest càrrec, com pel de professor i com pel de metge. De la mateixa manera, creiem i tornem a recalcar que agredir una persona creient-se superior a ella rebaixa la seva condició com a persona.

Atentament

"Assemblea UB Raval"

Una ordre de discriminació i problemes a la biblioteca d'Història

Ahir, cap a les 11h del matí havia quedat amb una companya d'Història a la sortida del metro a l'Hospital Clínic, a la sortida que quedava més a prop de l'hospital per poder aconseguir trobar estudiants de medicina que en fossin testimonis sobre els mals comportaments feixistes pel degà el dimecres 27 de maig; però en el moment d'entrar, les dones de secretaria ja em van cridar l'atenció i a la meva companya li van comentar que el mateix degà havia aprovat una ordre de fa un mes en què em prohibia el meu accés definitivament amb l'excusa de què tenia un mal comportament, molestava la gent i alterava l'ordre intern de la facultat, i com a espai públic. Igualment, la secretària dient-li a la meva companya, l'Alba, que si ella no es responsabilitzava de mi, podria entrar igualment però que ella igualment avisaria l'administració. Davant de tot això, jo em vaig sentir obligat a quedar-me fora mentre ella va entrar cap al claustre per intentar buscar persones que estiguessin en el moment de l'agressió.

Al final, ha trobat dues noies de 2n que van veure l'agressió del Cardellach en fer-me fora; elles formen part de l'assemblea de medicina i que havien pensat fer algun tipus d'acció en acabar els examens com enviar-li una carta ja que allà dins ni elles ni ningú s'atreveix a mencionar el seu nom i la seva cara a nivell individual per tenir el curs vinent una assignatura obligatòria amb ell, molt difícil i s'ha d'aprovar per força per seguir al segon cicle de la carrera. Han dit que si nosaltres feiem alguna moguda, ens mantinguessim en contacte amb elles per si poguessin donar suport; així, anar-nos informant a través dels mails de les assemblees respectives.

D'altra banda, després anant cap a la nostra facultat, la cap de biblioteca, m'ha distorbat per cridar-me l'atenció que volia parlar amb mi des de fa mesos i que s'ha esperat bàsicament perquè era jo degut al tema dels tics d'escopir, ja que professors i companys s'han queixat diferents cops sobre mi... proposant el tema d'un mocador. A més, els meus companys de l'assemblea i del sindicat, crec que en cap cas s'hagin queixat a ella, acceptant el meu problema tal com és. A més, em va amenaçar dient-me que, a partir d'ara, si em posava molt nerviós i tingués molts tics, per molta necessitat que tingui, el personal de la biblioteca em traurien fora a passejar, cosa en què m'he sentit més discriminat i cohercionat el meu dret d'accés a la biblioteca. A part, ella ho havia parlat amb ma mare com a professora de biblioteconomia a la UB, cosa que no havia de fer en cap moment i tampoc treure'm així per la cara; a part de què tampoc té cap dret a justificar aquest tipus d'arguments.

Aleshores, ahir a la nit, vam quedar a les 21h al davant del MACBA per poder trobar alguna manera de donar-me suport i treballar aquests dos punts intentant una vegada més reivindicar el meu dret d'accés lliure a la universitat enlloc de privar-me el pas de qualsevol manera, com a la gent considerada amb trastorns físics o psíquics, o que simplement no encaixin amb la normalitat imposada pels paràmetres d'una societat neoliberal i intel·lectual d'avui en dia, de tenir-ne lliure accés.

Vam aprofitar per escriure dues cartes. Una primera anava destinada cap a les i els estudiants que acostumen sovint o no tant la biblioteca per acceptar que el "Tourette" és un problema com un altre per penjar-la a la porta d'entrada de la biblioteca, com també una segona carta contundent cap al degà de la facultat de medicina de la UB - Clínic insistint-li molt que com a persona és un irresponsable i intolerant, en què se li rebaixi el seu nivell mèdic com a culpable d'unes agressions lleus al meu braç dret, la seva actitud violenta com també la seva hipocresia fent un escrit per e-mail cap a un company nostre de la facultat de Filosofia, en què es disculpava tan sols de paraula i, a sobre, dient que era inconscient de la meva "malaltia" quan ja havia aprovat aquesta ordre un mes abans. De fet, es proposa de quedar un dia de la setmana vinent per a parlar sobre buscar maneres com actuar davant d'aquests problemes. Davant d'això, també ens han parlat sobre un advocat i un professor de Dret que coneixen bé aquests temes.

Tot i això, nosaltres també li insistim la seva dimissió tant com a degà, professor i com a metge; ja que aquests comportaments agressius cap a una persona creient-se superior a ella li rebaixen el seu comportament com a persona.