Crema vermella de marisc amb gambes pelades i senceres.

És un plat exquisit per llepar-me'n els dits que va fer la meva mare a partir d'una recepta que va trobar per cuinar-la automàticament mitjançant l'ús tecnològic de la màquina Thermomix i va decidir fer-la el primer dia d'aquest nou any 2021. Tot tenint present que aquestes vacances del solstici d'hivern d'aquest recent any passat han sigut molt diferents degut a la situació generada per la pandèmia quan s'està incrementant el número de persones afectades que està ocupant massivament un altre cop les UCIs i les habitacions de les plantes dels hospitals. A més, per sort només vam tenir convidades de família a dinar a casa el dia vint-i-cinc d'aquest passat mes de desembre i prou. I és ben cert que aquesta crema m'ompla la boca de delicioses vibracions marines que s'escampen a través de la meva llengua i es concentren en el meu pal·ladar, de notar la tendresa gustosa i carnosa del marisc per les que estem acostumades a seguir els costums d'una cultura aliemantària omnívora clarament especista com si els vapors marins sortissin directament d'una olla bullint segregant  partícules salades com si em netegessin les fosses nasals extraient-me tota la meva porqueria nociva que porto a dins. Realment ha sigut un encert de part d'ella que volgués preparar aquesta crema tot sent realitzada mitjançant una màquina robòtica que aquí està situada en un dels marbres de la cuina de casa.  El procés de cocció i elaboració també es pot realitzar mitjançant els mètodes tradicionals de la bullició amb recipients metàl·lics i el procés de trituració i esmicolament dels ingredients mitjançant el minipimer, però les textures que li poden donar poden ser molt diferents a les que són aportades amb el treball robotitzat de la Thermomix. La cuina és una cosa empírica i no parteix d'unes bases matemàtiques i es tracta de provar totes les possibilitats que aquesta aporta tot tenint en compte que un mateix plat culinari pot canviar de textura a la nostra llengua segons quina manera i quins processos s'hagin utilitzat per elaborar-lo i d'aquesta manera experimentar amb tots els requisits i sabors que aquesta ens dóna. Tot sabent les conseqüències que genera el seu ús en quan la sobrecàrrega d'energia no renovable que aquesta consumeix. 

És cert que per qüestions de salut personal no se'm va recomanar que mengés cap tipus de peix que sigui blanc ni cap tipus de marisc segons el que hi indica en una fulla de paper que em va passar l'acupuntor coreà donant-me unes indicacions sobre els aliments que podia consumir i els que no. Aquí i ara, lluny de visitar-me amb ell, doncs he de dir que segueixo aquesta dieta de manera molt aproximada amb algunes modificacions. A més, sent dies de "festes" hi ha el costum de fer grans àpats de manera "comunitària" si és en l'ambit del nucli de la institució familiar tradicional que segueix els vells costums culturals on entre els quals s'hi inclou el de la gastronomia. Un altre inconvenient que hi esmento és la toxicitat d'aquests aliments -éssers marins més clarament- per als nostres organismes degut a les immenses quantitats residuals de mercuri i altres substàncies que contaminen les aigües marines i intoxicant les algues, els peixos i altres éssers aquàtics que han anat absorbint aquestes partícules a través dels seus sistemes respiratoris i absorció en el cas dels peixos i altres éssers que viuen en el medi marí. Però assegut a taula és una oportunitat per tastar i saborejar les delícies plaents que venen de la mar. 

Aquí a continuació deixo escrita la recepta d'aquest plat culinari tal com el va fer la mare a casa: 

Ingredients: 

- 400 grams de musclos.

- 200 grams de filet de lluç (fer a trossos)

- 200 grams de rap (fer a trossos)

- safrà (uns quants fils)

- 250 grams de gambes pelades de mida mitjana/gran (poden ser congelades) 

- 50 grams d'oli  d'oliva 

- 200 grams de porros tallats a trossos petits.

- 1 dent d'all.

- 100 grams de ceba tallada a trossos petits. 

- 50 grams de vi ranci.

- 200  grams de tomaquet natural triturat.

- 200 grams d'aigua.

- pebre negre. 

- 100 grams de nata líquida de civada (sense gluten).

Preparació:

- Posar els musclos nets, el rap i el lluç amb uns filets de safrà en el recipient varoma. Tapar i reservar.

- Pelar les gambes: guardar els cossos en un plat i posar al vas de la Thermomix les closques i els caps. Afegir-hi l'oli, els porros, la ceba, l'all i el vi ranci. 

- Coure-ho 10 minuts, temperatura varoma a velocitat 1 1/2. 

- Quan hagin passat els 5 minuts, incorporar el tomàquet triturat i col·locar el recipient varoma  amb el peix sobre la tapa del vas. 

- Retirar el recipient varoma i triturar el contingut del vas durant 1 minut a velocitat 8. 

- Incorporar l'aigua i coure-ho 5 minuts a temperatura varoma, velocitat 1.

- Passar el contingut del vas a través d'un colador i reservar en un bol o olla. 

- Rentar el vas d'una manera curosa perquè quedi absolutament net i tornar-hi a posar el líquid que abans hem colat i reservat. Afegir-hi els musclos (sense les closques) i triturar 30 segons a velocitat 7. 

- Incorporar la nata líquida al vas. Coure 2 minuts a una temperatura de 80 graus, velocitat 2 1/2. 

- Coure en una paella o una planxa durant uns minuts els cossos de les gambes. 

- Triturar la crema 3 minuts a velocitat 7. 

- Servir la crema en plats fondos o bols i repartir les gambes a sobre. 

Ja es pot començar a menjar. Esteu totes/ts convidades/ts a seure a taula i a menjar. 

Que aprofiti de gust,

01.01.2021 Dia de consum. Bon any

Una declaració d'autoestima (de Virginia Satir)

Així començo l'any... Amb un vídeo que em va fer escoltar i després em va enviar el meu terapeuta sobre una declaració d'autoestima realitzat en castellà de part de Virginia Satir i subscrit al canal de YouTube pel psicòleg feminista José Oteros Bascón. I és un vídeo molt potent i consistent d'introspecció personal interna per acostar-nos amb més profunditat a coneixe'ns, entendre'ns, a sentir-nos i acceptar-nos nosaltres mateixes/os com som sense judicis externs que no ens pertanyen. I així mateix anar descobrint les nostres parts i com són (fosques, clares), les nostres sensacions (fred, calor, tristesa, alegria, rigidesa, tendresa ...), amb quins dels quatre elements bàsics les identifiquem (foc, terra, aigua, aire) com ens commouen i com commouen també en el nostre entorn. Potser hi ha aspectes de la nostra persona que potser mai els coneixerem. 
Moltes gràcies Virginia per aquestes declaracions amb els paisatges diversos que van apareixent al llarg del contingut del vídeo i ens serveixin per tenir consciència de qui som estant més atentes/ts en nosaltres mateixes/os. Gràcies Quique per fer-me'l sentir a la penúltima sessió que vam tenir jo estirat en el matalàs ample del llit d'aquesta habitació de casa teva. És emocionant i em fa vibrar la pell, em fa sentir més acompanyat a l'hora introspeccionar-me i conèixer com funciono jo per dintre corporalment i la protagonista ho explica amb molta potència i consistència. Un gran vídeo... el recomano a moltes persones que realment estiguin interessades en coneixer-se més i poder acompanyar-ne d'altres. 

Què ens ha aportat la medicina?? - Ràdio Nikòsia.

Fa un mes del segon programa que vaig coordinar amb la gent de Nikosia -el 5 de març- sobre el què ens aporta la medicina com una ciència o eina a favor de la nostra salut. O bé és un negoci que estigmatitza les malalties i en crea de noves tractant les persones només com objectes i dissenyar drogues farmacològiques per enfortir els interessos corporatius i farmacèutics. És un tema important i molt subjectiu per debatre però és cert que la medicina neoliberal només mira per als seus grans interessos i no vol contemplar altres visions. L'aparell de gravació no funcionava bé i es va haver de fer amb el mòbil i per tant el programa s'ha trobat mig començat a la meitat de la primera entrevista. Com la qualitat del so tampoc és bona del tot.

Van venir dos membres d'Associació en Salut (l'Eduard i en Manuel) amb el seu projecte dels camps i les radiacions electro-magnètiques a Catalunya i els aparells que les transmeten provoquen noves malalties com càncers, destrossen el sistema immunològic o deterioren les capacitats cognitives. També ens dónen consells preventius com a la nit tenir els mòbils apagats a fora de l'habitació com també mantenir els rutters, aparells de connexió a Internet o minicadenes apagades i desconnectades. A continuació vam entrevistar per telèfon el Dr. Manel Ballester que ens va parlar sobre la medicina energètica i explica que hi ha el cos físic i l'energètic que van estretament units com la seva relació amb el biomagnetisme. Ha mencionat algunes senyals biomagnètiques com l'electrocardiograma o l'electroencefalograma. I ens ha parlat sobre la teràpia de polaritat com la fusió de diverses teràpies orientals en una de sola que ajuda a equilibrar el sistema energètic i tranquilitzar la persona al amb ansietat, ira, ràbia o agressivitat. També al davant de malalties com el càncer i tumors malignes anant a l'arrel d'aquest problema a partir del propi sistema immunològic. Una altra convidada és la Laura Balcells, estudiant i membre de l'assemblea d'estudiants de medicina de la UB-Clínic amb el sistema MIR i els inconvenients de la troncalitat que volen fer d'aquest sistema amb el pla de Bolonya. Fins ara es tracta d'un examen final i quatre anys de residència que només pot agafar la persona amb més nota. I ara es vol convertir en diversos troncs rotatoris d'especialitats amb avaluacions al final de cadascun que pot empitjorar la formació mèdica sent molt més controlada. Ni assegura el futur laboral dels i les metgesses que serà molt pitjor amb totes les amenaces de retallades i precaritzi molt més l'atenció mèdica cap a la gent amb problemes més greus. D'altra banda també ha mencionat aspectes positius al marge d'aquest pla com els tallers de relació terapeuta-pacient. Va anunciar la manifestació del 5 d'abril en contra de la troncalitat convidant-hi tant estudiants i professionals com usuaris i tothom qui pugui venir.

Un dels temes més evident en el programa al marge de les entrevistes ha estat la psiquiatria i experiències viscudes per aquest tipus de drogues sintètiques perilloses i les medicines alternatives. En Mario ens ha explicat la seves vivències negatives conseqüents d'aquests fàrmacs tan emprats malauradament en la psiquiatria i la neurologia i ens en fa una classificació genèrica de la manera com estan catalogats oficialment però des d'una perspectiva crítica. És una llàstima que ho haguem focalitzat tant en aquest tema com s'ha fet en la majoria de programes ja que la meva idea era en tractar temes de medicina en general. Igualment també s'ha parlat una mica sobre temes com l'alimentació. S'han comentat per sobre les jornades a favor de la sanitat pública que va organitzar la CUP el 22 de febrer a les Cotxeres de Sants amb el lema "Construïm la sanitat als Països Catalans". Fins i tot un convidat extra de la Garriga va fer aquest programa més rodó amb un tema excepcional presentant-nos una campanya animalista d'agermanament amb els dofins en captivitat que pateixen problemes de salut de depressions i ansietat i moren molt temps abans de la seva esperança de vida. Com també els dificulta la comunicació. I van convidar-nos a firmar per la llibertat d'aquests animals que realment viuen en manada i estiguin al mar com el seu ambient on la seva comunicació . Per cert, és un animal molt terapèutic. Ens menciona sobre la confusió en la seva mandíbula aparentment feliç però és la seva manera de ser. Una gran aportació complementària. 

És un programa interessant i complert ...   Més endavant potser farem algun programa a continuació d'aquest.

 

https://ia600707.us.archive.org/6/items/Nikosia_201403/Nikosia.mp3

Nikosia. Literatura, art i compromís - 6 de novembre

Fa dues setmanes vaig coordinar el meu primer programa a Ràdio Nikosia i el tema d'aquella setmana era "Literatura, art i compromís". Hi ha molts tipus de compromisos, moltes vegades només pensem en el compromís polític i social però també n'hi ha molts més: el personal, el quotidià i infinits.  Va venir l'escriptor Jesús Ballaz, de literatura infantil i juvenil, per explicar-nos el seu compromís amb la literatura i l'afició infantil a la lectura presentar la seva última novel·la "Muñeca de ojos azules". També diverses reflexions entre nikosianes i nikosians amb debats i recitals de poesia d'autors coneguts, com García Lorca, o poemes propis amb missatges o sentiments de compromís. Entre altres hi ha un poema de protesta d'una companya en castellà. La "Princesa Inca", antiga nikosiana, també va presentar la seva poesia en el programa. Apareixen opinions del conte "L'arbre dels desitjos" de William Faulkner i ""Walden dos" de Kathleen Kinkade. Les companyes de Salut entre totes ens parlen de les seves jornades de la salut de la dona que es van fer al CSA La Gordíssima de Sant Andreu a l'inici del programa. I al final toca un grup de jazz, l'Orquestra il·legal, per acabar la sessió del programa. 

http://nikosia.contrabanda.org/2013/11/08/nikosia-literatura-arte-y-compromismo-6-de-noviembre/

FESTA - SEGON ANIVERSARI MAJARA

Les Majares Assembleades complim anys.

Fa ara exactament tretze mesos que complim altres tretze mesos més, i com la lluna en les seves òrbites al voltant de la Terra, nosaltres comencem a girar tretze vegades, una volta cada mes, fins a celebrar el nostre primer aniversari. 

Tretze mesos després d'aquest primer aniversari de tretze mesos, i després d'altres tretze girs lunars amb les nostres activitats amb les nostres activitats, les nostres pujades, baixades, aturades, esgotaments, eufòries, anades, tornades i alegries, després d'un temps de gestació, hem decidit posar-nos a parir la festa del nostre segon aniversari; gairebé tan llunàtica com la primera i amb ganes de passar moments en els que compartir il·lusions, desesperances i fortaleses per a seguir girant almenys tretze vegades tretze mesos més. 

I és en el fràgil equilibri d'aquest incert caos anomenat bogeria, des del qual us convoquem a participar i assistir en el nostre segon aniversari. 

I a on?

En aquesta ocasió serà en el barri de Gràcia, a l'Ateneu Rosa de Foc, C/ Robí - 5, cantonada C/ Topazi. Metro Joanic. 

La nostra proposta és molt senzilla, traquila però alegre i afectuosa. 

 -20hs: projecció de "gags" d'humor sobre "salut mental".

-21hs: sopador vegà i a preus populars.

-22hs: s'obrirà "L'Escenari Boig" per a que puguis cantar, recitar, actuar, a dir-nos o explicar el que et vingui de gust, això que no t'atreveixes a fer en qualsevol lloc...

-23hs: Música Dj, la suficient perquè poguem sentir-nos acompanyades i parlar del que ens vingui de gust...

I quan serà... ? 

Doncs ja!, el Divendres 19 d'Abril...

Us esperem i estarem encantades de viure amb vosaltres aquesta nova bogeria que s'obra cap a altres tretze voltes més per a caminar cap a la necessària i bella autogestió de les nostres vides. 

Perquè som llunàtiques, en les nostres festes udolem..., per a recordar a les que seguim, a les que no han pogut venir i a les que es van anar.

"Salut mental i repressió: Control social i estratègies de resistència."

Després d'uns mesos de treball més intern, les majares us proposem una nova kfeta per al pròxim divendres 23 de novembre al CSO La Revoltosa amb aquest tema: 

"Salut mental i repressió: Control social i estratègies de resistència". 

Entenem que la repressió social i política té moltes cares, que ens provoquen diferents malestars i ens afecten a la nostra salut mental. Amb aquest taller volem reflexionar col·lectivament sobre aquestes conseqüències, i compartir estratègies d'afrontament i resistència. Serà una trobada de dinàmiques participatives, i després kfeta.  

Us esperem el proper divendres a partir de les 19h. 

Una abraçada, 

Assemblea de Majaras.            

                                                         

19'00h - Taller - debat "Salut mental i repressió: Control social i estratègies de resistència". 






20'00h - Sopador de pintxos i kfeta. 





Lloc: CSO La Revoltosa c/ Roger, 51 L1 - L2 Clot, sortida València. 


Organitza: 
Assemblea de Majaras. 

 http://assembleamajaras.wordpress.com

 asambleasaludmental@gmail.com

Empàtica i carinyosa

Un poema dedicat a la meva primera pediatra. M'han dit que fins i tot va veure com jo estava naixent a l'habitació on hi havia la meva mare. Dintre de tot encara li tinc molt respecte, molt carinyo i molt bon record. Admiro el seu tracte humà i el seu carinyo. És cert que s'ha equivocat en algunes coses però és tot un encant de persona que mai oblidaré. En aquesta fotografia no es veu bé el poema penjat però l'he deixat a sota per llegir-lo més clar. 

Malgrat mals referents i injectar vacunes,

has tingut molta empatia:

sempre serena... molt carinyosa amb els vailets,

amb mirades i somriures tendres,

carícies suaus i pessigolles per variar.

Defensant la lactància natural,

sovint encertant diagnòstics,

analitzant els problemes des de l’arrel

i sense sobremedicar.

Has estat un sol i un exemple vocacional

del que ha de ser la medicina.

Un referent per la sanitat pública

ara privatitzant-se (malgrat que tu

mai hi has exercit).

T’aprecio amb molt carinyo:

tot i que pensem diferent

t’ho has merescut.

Nikosia. La bioètica – 16 de maig

Aquest és el programa de Ràdio Nikòsia del dia 16 de maig. Es va tractar el tema de la bioètica amb diferents persones siguin del programa com de fora. Me'l vaig escoltar i és un tema molt interessant.

I al final vaig parlar jo sobre els problemes que he tingut més recentment a la universitat amb els professors i diversos estaments com també sobre l'amenaça de la vicerrectora sobre l'obertura d'un expedient. Entre altres coses vaig llegir el comunicat cap a la vicerrectora i que vaig penjar en el bloc.

Nikosia. La bioética – 16 de mayo

Jornades de supervivència a la psiquiatria.

Fa temps que estavem xerrant a l'Assemblea de majaras de fer unes jornades d'antipsiquiatria i des del juny hem fet créixer la idea i li hem donat forma com a Jornades de supervivència a la psiquiatria. Aquestes jornades es realitzaran els dies 2, 3 i 4 de desembre en el CSO Can Vies a Sants i el dia 4 a l'Ateneu Llibertari de Sant Boi. La idea són taules rodones de diferents col·lectius i persones que aporten la seva perspectiva, debats oberts al voltant de l'antipsiquiatria i espai per a compartir tots plegats/des! A continuació us passem el text i us adjuntem el cartell del programa d'activitats per si us animeu a passar una estona!

Hem nascut bressolades per la por a ser diferents, pel pànic a no ser les millors, per la competició i l’individualisme. Hem crescut trepitjant les nostres companyes i acomplexades per no tenir un cos com els de la tele.

Hem viscut a la recerca de la felicitat per tenir cada cop més i més. Ens han fet comprar una vida basada en el consum de béns i d’experiències, eternament insatisfetes, eternament incompletes.

El dolor que moltes sentim és fruit de la nostra inadaptació i aquesta inadaptació no és una cosa de la que ens vulguem lliurar… Estar ben adaptades a una societat malalta no és símbol de bona salut, però aquesta inadaptació causa dolor, i de vegades molt. No pretenem adaptar-nos a una societat que ens exclou per naturalesa. No pretenem conformar-nos amb una societat que prima l’enriquiment individual per sobre del conjunt de les persones. Pensem que la nostra inadaptació ens brinda l’oportunitat d’adonar-nos de què és el que en aquesta societat no rutlla. Tot i així, aquest dolor pot ser insuportable. De vegades, i sobretot quan és viscut en la intimitat, el dolor ens impedeix descobrir l’origen que el genera i acabem pensant que nosaltres som els culpables dels nostres malestars.

És per això que des de l’Assemblea de Majaras hem decidit trobar-nos per compartir experiències, parlar d’alternatives i denunciar les pràctiques d’aquest sistema, focus i origen d’on emanen els nostres malestars. No seran els psiquiàtrics ni les pastilles les que ens permetin gaudir de la salut sinó una vida apassionada i viscuda amb la complicitat de totes les persones…

La resistència, a tot allò que ens oprimeix, i la llibertat són la nostra millor teràpia!

I per últim adjunto el programa de les jornades d'aquests tres dies.

DIVENDRES 2 (Can Vies).

18:00h - Presentació.

18:30h - Xerrada-debat "Què és l'antipsiquiatria?" amb Edgar Vinyals.

21:00h - Sopador vegà "Se te'n va l'olla".

22:00h - Actuació cantautor - Pep Ventura


DISSABTE 3 (Can Vies).

12:00h - BLOC DE DENÚNCIA.
- Sobremedicació amb Marisa.
-TAI i ingrés psiquiàtric amb Paco Ferrandez (psiquiatre).
-Electroshock amb Gorka.
-Salut mental i centres d'acollida amb Anna Garcia.

14:00h - Dinar vegà a càrrec del col·lectiu Te Kedas donde Kieras.

15:00h - Documental "Diferentes".

17:00h - BLOC D'ALTERNATIVES I EXPERIÈNCIES.
-Grup de suport mutu.
-Ràdio Nikòsia.
-Cooperativa Aixec.
-Cooperativa terapèutica IPOMEA.

21:00h - Sopador vegà.

22:00h - Actuació poètico-musical: La maldita música i la puta poesía.

23:00h - Escenari boig.

Com arribar-hi: CSA Can Vies. C/ Jocs Florals 40-42. M L1-L5 Plaça de Sants.


DIUMENGE 4 (SANT BOI).

11:00h - Taller de mites i prejudicis en salut mental.

14:00h - Dinar vegà.

ATENEU LLIBERTARI DE SANT BOI. c. Joan Bardina n.45. Estació FFCC Sant Boi.

17:00h - Plaça de l'ajuntament de Sant Boi de Ll. (al costat de l'estació dels FFCC Sant Boi) per:

CERCAVILA REIVINDICATIU PELS PSIQUIATRICS DE SANT BOI
"CONTRA LA PSIQUIATRITZACIÓ DE LA VIDA QUOTIDIANA".

Ocupació dels hospitals de Sant Pau i el Dos de Maig

Els actes preparatoris de la manifestació del passat dia 15 van començar al barri de l'Eixample amb les jornades d'ocupació i reflexió als hospitals de Sant Pau i Dos de Maig, afectats de ple per les retallades en sanitat del govern de Convergència i Unió. A les 5 de la tarda, treballadors i veïns tant de l'Eixample com d'altres barris, com el d'Horta Guinardó, van començar l'ocupació realitzant un taller de pancartes per la manifestació del dia després on denunciaven els greus retrocessos que està patint l'estat del benestar en general i la sanitat en particular en el nostre país.

L'economista del seminari Taifa Elena Idoate va desenvolupar una xerrada en la qual es van parlar de la perversió d'un sistema de sanitat pública que deixa la gestió dels centres en mans d'uns organismes privats, que prioritzen criteris d'eficiència per damunt de les funcions de servei per al ciutadà. També va denunciar la fal·làcia de la suposada manca de diners per sufragar la despesa en salut, un àmbit que mai hauria de ser retallat i que de fet existeixen recursos per mantenir el pressupost. Després de la xerrada es va iniciar un debat sobre possibles solucions i alternatives al conflicte i com fer front a la reconversió del centre en una societat anònima.

La jornada va acabar amb el visionatge de la pel·lícula colombiana La estrategia del caracol, produïda el 1993 però de temàtica plenament vigent: el film narra la resistència de les diferents famílies que cada dia, degut a l'estratificació del sistema social i al laissez faire que gaudeixen les immobiliàries i bancs amb un enorme stock immobiliari, intenten fer front a aquesta situació. Qui sap si les famílies de l'edifici ocupat de Nou Barris s'inspiraran en aquest film per continuar amb la seva lluita.

Paral·lelament, a pocs metres d'allà, començava una de les jornades més significatives en la lluita veïnal contra el tancament i la privatització de l'hospital Dos de Maig, quan es complien gairebé cent dies de cassolades diàries ininterrompudes a l'entrada del centre. Veïnes i usuàries es van reunir, com és habitual, per fer una cassolada en defensa del Dos de Maig. En aquesta ocasió la protesta va tenir un desenllaç diferent. Quan el rellotge marcava les 21h i tal com venia anunciant-se durant els darrers dies, les veïnes van decidir entrar, sense proposar-s'ho, i ocupar les instal·lacions del centre que corre perill de ser privatitzat. De manera determinada i sense que tingués lloc cap incident ni contratemps, el poble va recuperar un espai que li pertany i que no hauria d'estar amenaçat per interessos financers ni corporatius.

L'Elena Idoate arribava passats dos quarts de deu, directament des del Sant Pau, on ja havia estat parlant de la problemàtica de les retallades en sanitat pública. Després de la xerrada es va iniciar un debat sobre possibles solucions i alternatives al conflicte i com fer front a la reconversió del centre en una societat anònima.

Desenes de persones van passar la nit a l'interior de l'edifici en un acte de protesta per una gestió injusta i arbitrària dels recursos i al mateix temps de defensa d'un dret universal com és la sanitat. L'endemà les ocupants es llevaven amb les piles recarregades de motivació i a les 15:30 baixarien les companyes de Sant Pau per dirigir-se plegades a la manifestació del 15-O, una jornada emotiva i emblemàtica que totes recordarem per molt de temps.

I QUE NO ENS RETALLIN LA SANITAT!!!!

Article extret de: http://dretsocialseixample.wordpress.com/2011/10/17/2218/
Més informació: http://www.setmanaridirecta.info/noticia/ocupacio-dhospitals-catalans-protestar-contra-les-retallades


A continuació he volgut deixar el programa de les jornades a l'Hospital de Sant Pau.

Dia 14/10/2011
17h Taller de pancartes.
20h Xerrada Elena Idoate del seminari d'economia crítica TAIFA.
22h Cinema i debat (acompanyat de xocolata i pastes).

Dia 15/10/2011
9-11h Esmorzar de pa i xoriço amb altres cosetes.
15:30-16h Trobada a la porta de Sant Quintí per baixa a Plaça Catalunya.
17h Manifestació a Plaça Catalunya. DE LA INDIGNACIÓ A L'ACCIÓ.

Fotografies de l'antic hospital de Sant Pau i la facultat de medicina

Cap a l'octubre de l'any passat després de sortir de classe a la universitat vaig agafar el metro i vaig fer unes fotografies de l'antic hospital de Sant Pau i la facultat de medicina. Són edificis modernistes de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Jo no sé encara els motius exactes pels quals vaig fer aquestes fotos. Potser per sentiment nostàlgic en el meu besavi que malauradament ni el vaig poder conèixer però el meu avi em va dir que va ser escultor i va fer les cares i les mans d'aquestes escultures abans d'anar-se'n a estudiar escultura a París. També és possible que jo ja esperés amb ganes una xerrada que vaig proposar a la gent de Ràdio Nikòsia sobre estigmatització dels pacients psiquiàtrics a la facultat de medicina on tristament molts dels estudiants no hi van posar interès i van anar marxant de l'aula. També hi ha altres motius que aquí tampoc fa falta explicar.
També m'interessava fer alguna foto a dins del nou hospital per mirar el contrast i les diferèncis amb l'antic però en fer-la m'ho van prohibir totalment. Tot i així encara vaig poder fer una foto d'una pencarta dels i les treballadores de sanitat en contra de les retallades laborals i la privatització de la sanitat pública.
Degut a les obres de la façana he hagut d'entrar pel costat del nou hospital i pel recinte dels antics pavellons està tot molt mal comunicat i costa d'ubicar alguns llocs com ara l'antiga casa de la Convalescència. És una llàstima que d'un edifici com aquest en vulguin fer un museu enlloc de seguir sent un hospital amb la flama encesa. I en el nou hospital malgrat que hi entri molt la llum de fora pels grans finestrals és una merda com en els despatxos sigui artificial i molt pobra que agobia quan estàs allà a dins -quan ho vaig fer una vegada en una visita amb un neuròleg inútil que no sabia què dir ni què fer. Els dos últims serveis que s'han mantingut en el recinte antic han estat oftalmologia que ja es va traslladar en el nou edifici i psiquiatria que encara es troba en l'antic hospital.

Catifa floral majara: "NO A L'ELECTRO-SHOCK"

Vull compartir amb vosaltres unes fotos de la catifa floral a Sant Boi que vam fer el dia de les catifes com Assemblea de Majaras en contra de l'elektro-shock en els psiquiatrics. 

A sota he volgut deixar el nostre text de presentació com a col·lectiu i els motius pels que estem en contra dels electro-shocks en un tríptic informatiu. I també algunes frases sobre les tortures psiquiàtriques per alguns autors coneguts i experts en la psiquiatria.

L'Assemblea de "Majaras" de Sant Boi som un col·lectiu composat per persones preocupades pel patiment de tots els graus de la psiquiatria oficial i les males pràctiques i els abusos de poder que es produeixen en la relació entre la majoria dels professionals psiquiatrics i els pacients. Alguns de nosaltres ho estem patint i estem sensibilitzats i som solidaris amb aquesta lluita.

No només volem denunciar aquest sistema sinó que també volem debatre sobre com buscar alternatives que eliminin definitivament els mals tractes violents i jerarquics imposats per aquestes institucions i poder buscar una empatia amb la persona afectada i el seu entorn familiar i social. Per aconseguir-ho, estem organitzant activitats: xerrades, jornades, debats, intercanvi d'experiències, etc. I si vols participar, ens trobem tots els dimecres a partir de les 18 h en el local de l'Ateneu Llibertari de Sant Boi.

El nom de la nostra pàgina web "Boig per tu" coincideix amb la marca corporativa de l'ajuntament de Sant Boi de Llobregat, l'han escollit per tapar d'alguna manera la injustícia total de la psiquiatria oficial i voler donar una visió positiva a les atrocitats quotidianes de tots els afectats psiquiatritzats, totalment alienant. Per nosaltres té un significat igual que si al poble de Quatre Camins, l'ajuntament hagués fet la marca corporativa amb l'eslogan "Presos de tu amor".


El que s'anomena electro-shock o tractament del xoc elèctric (EST) ara també irònicament "teràpia electro-convulsiva" (TEC), encara que no és cap forma de teràpia, consisteix en descarregar electricitat a través del cervell amb una força de 70 a 400 volts i un amperatge de 200 mili.ampers a 1.6 ampers (1600 mili-ampers). El xoc elèctric s'administra per uns electrodes penjats a cada costat del cap a sobre dels temples, el front i/o darrere d'un costat del cap.
Aquest tractament s'administra sovint en contra de la voluntat del "pacient". Des de la psiquiatria oficial s'oposen a qualsevol restricció per estatut, regulació o judicial davant del seu dret per a executar electro-shock als pacients voluntaris i involuntaris.
Els efectes del tractament, lluny de millorar la situació del "pacient" tenen efectes secundaris que agreugen la seva salut:
-Cremades a la pell del cap on es posen els electrodes, pel que posen un gel conductiu de jalea en l'electrode i prevenir cremades superficials (però no prevenen les interiors).
-Trencament d'ossos, pel que evitar la tensió muscular de l'electro-shock administren drogues paralitzants abans de realitzar-lo.
-Dolor que s'amaga darrera del subministrament d'anestèsia durant l'electro-shock i en el que es suma una por que es desenvolupa i augmenta després dels tractaments.
-Dany cerebral: hemorràgies cerebrals (sagnat anormal), edema (acumulació excessiva de fluïd), la atròfia cortical (encongiment del còrtex cerebral o capes exteriors), espais perivasculars dilatats en el cervell, fibrosi (espesant i marcant amb cicatriu), gliosi (creixement de teixit anormal), parcialment destrucció de teixit del cervell, pèrdua de memòria permanent i disminució de la intel·ligència.

Igualment absurd és mantenir aquest tractament amb teories inventades sobre que aquests electro-shocks elèctrics reestructures la química del cervell d'alguna manera per a millor. Les especulacions teòriques justifiquen el seu ús però no tenen proves sobre la millora de la salut posterior. Igual de despreciables són les disputes sobre si causa un dany temporal (quan hi ha dany permanent) o entendre la lesió cerebral aguda que casa com un dany colateral necessari. Després de l'electro-shock continuat durant setmanes el "pacient" no recorda ni el tractament, perdent més records i habilitats que mai tornaran.

Amb el tractament de l'electro-shock els psiquiatres violen el seu jurament hipocràtic ("Fixaré el règim dels malalts (...) evitant tot el mal i injustícia). Culpables de teoritzar i legalitzar una tortura així com l'estat i altres institucions sanitàries de permetre-ho, no atenent la seva responsabilitat per protegir d'aquest "tractament" dolorós i irracional.



FRASES.

"Per què els psiquiatres tortures i en diuen teràpia de l'electro-shock?" Jeffery Masson, psicoanalista en Contra la Teràpia (1988).
"Molts informes de pacients comparen l'atmòsfera a l'hospital en dies que s'administra el TEC al d'una presó en el dia d'una execució" S. Sutherland, psicòleg en Averia.

Assemblea de Majaras de Sant Boi. (Tríptic informatiu).

El temps a tocar (contra el càncer).

Davant del dia mundial en contra del càncer el dia 4 de febrer, deixo aquesta foto que trobareu al damunt i aquest escrit que no és meu però parla sobre el sofriment de les persones amb aquesta malaltia i la millora de les campanyes com també dels possibles tractaments.

"El segle XX, del gran progrés i evolució extrema de l'ésser humà, ha servit als que s'han pogut pagar la comoditat de no anar a la guerra; ha servit a aquells que s'han pogut comprar prou aliments per no passar gana; a aquells que s'han pogut pagar un tractament per curar-se una malaltia com el càncer o la sida. La resta d'habitants del planeta som encara en mans del destí diví, anàrquic o de la fortuna. Davant la fam i la guerra els informatius ja ens han deixat freds, i ho assumim: sempre són lluny. Però en certs moments, assebentar-te tants cops i en tant poc temps de tants i tants que han caigut presa de grans malalties, persones properes o no, et pot arribar a saturar emocionalment. És impossible assimilar el fet de tenir creixement de tanta gent que pateix aquesta malaltia en pròpia carn, i de tants i tants els que els envolten i pateixen en la seva lluita i amb el que sovint esdevé un tràgic desenllaç. Serveixi aquesta cançó per a tots ells com un petit homenatge". (Oriol Cardona).

Tu hi eres
Sencera

I ferm el teu pas

M'ho deies

Com ho veies

La vida al passar.

Sencera

Com sempre

Però trista al mirar

Ho veies

Sabies

I el temps a tocar.

La teva força

No em feia sospitar

Que res pogués canviar.

De sobte

Les ombres

Ofeguen un cant

Inquieta
L’angoixa
Es va desfermant

Les ombres
Em confonen
No em deixen entrar
L’enigma
M’insulta
Qui m’ho explicarà?

La teva força
Que em feia respirar
I el monstre
Que et volia fer jugar
Sense regles
O totes per obviar
Un joc
Tant difícil de guanyar

Tu sempre
Seràs aquí
Aquí al meu davant
Com sempre
Res no ha canviat
Oh, del teu bell cant
Somriure
D’infant tan gran
Pres d’un gran engany
Presència
El nostre guany

I el temps incert
En què junts vàrem lluitar
No serà en va
Ens farà remuntar
I el què has deixat
Et puc assegurar
No res per oblidar

Un astre
Que es queda
Sense temps ni espai
Però encara
Molt temps, encara
Et veurem brillar

(lletra i música: Oriol Cardona).

Això també em porta el record de la mort del meu tiet per càncer el maig del 1998, també va ser molt dur per nosaltres, sobretot pels meu pare, els altres tiets i cosins i també per la meva germana ja que ell era el seu padrí.

La lletra de la cançó i els comentaris els podreu trobar també a la pàgina d'Àcid Úric entre les lletres de la seva primera maqueta Explicit Lyrics. I al costat deixaré el link on podreu escoltar aquesta cançó tan sentimental amb tristesa i enigma. http://aciduric.net/docs/musica/au-el-128/acid_uric-el_temps_a_tocar.mp3.

Una forta abraçada a totes i tots excepte als meus pares que no se la mereixen de part meva en aquests moments. Ara ja tanco l'ordinador i cap a dormir la mona (però avui no m'he emborratxat).

Nous Espectres a Psicologia (15/04/2008)

Recordant vells temps. A l'abril del 2008 es va realitzar la setmana cultural de la facultat de Psicologia de la UB de Mundet. Una de les activitats més important és el concert diürn conegut també com el Mundet Music Festival que es va realitzar el 15 d'abril del 2008 on cada any hi actuen diferents grups, en la immensa majoria d'aquests sempre hi ha algun membre estudiant de Mundet.

Però aquesta vegada hi va haver una excepció: els Nous Espectres que, malgrat ser la primera vegada que tocaven en el festival de Mundet i també van ser els primers en tocar a l'escenari. No obstant tocant massa d'hora no va portar l'ànim del públic a seguir-los. I quasi vaig ser l'únic que encara vaig ballar al davant de l'escenari.

In memoriam de Jota

Per acabar avui deixo una notícia trista sobre la mort d'un membre de Ràdio Nikòsia cap al final de l'any passat: el Jota. Ell era un artista vocacional i auster que tocava la guitarra i tocava les cançons. Tot i haver-lo conegut en els últims moments en què he començat a col·laborar amb ells, en part també m'he sentit bastant afectat.

El dia 12 de gener des de Ràdio Nikòsia es va realitzar una sessió del programa per fer-li un petit homenatge que la podreu veure clicant aquí.

Igualment el seu record també el trobarem a través d'aquest petit reportatge que es diu LA CIUDAD TOMADA realitzat pel mateix col·lectiu on encara se'l pot veure cantant amb la seva guitarra entremig de les veus dels altres ponents.

Aquí també deixo el link de l'mp3 amb el programa dedicat a en Jota: http://www.contrabanda.org/audio/20110112-Nicosia.mp3

Hi podreu escoltar temes de bandes de rock en anglès i castellà que li havien agradat a ell com també les explicacions d'en Xavi Comín i altres. Val la pena escoltar-lo.

A continuació deixo aquest últim link amb els propers programes i activitats que farà Nikòsia, entre elles la xerrada a la facultat de medicina de Sant Pau.

"La muerte perjudica seriamente la salud"

Ja entrem cap a dins del gener amb imatges del curt juvenil "La muerte perjudica seriamente la salud" amb la cançó Sexe Tantric dels Espectres.

Però jo vaig escoltar aquesta cançó per primera vegada en un concert de Drink Team a Can Vies on un dels membres havia cantat en aquest grup. Tan sols és un videoclip passatger i ara a seguir estudiant que els examens estan a tocar!! :=(

Concert de "músics amb nassos" a l'Apol·lo

Després del semestre i la mala formació d'un nou govern conservador de cara després dels resultats obtinguts a través dels vots decepcionants de la majoria de la població catalana, vull deixar el penúltim i l'últim escrits d'aquest mes per deixar un temps a part el projecte personal de sensacions i sentiments.

"Nou grups catalans i més d'un miler de persones crearan un moment únic i especial en col·locar-se a la vegada un nas vermell de pallasso per la humanització de la salut. Serà el proper 23 de desembre durant el concert solidari que es celebrarà a la sala Apol·lo de Barcelona i que servirà com a clausura del projecte Músics amb Nassos i dels actes del 10è aniversari de Pallapupas: pallassos d'hospital.

Love of Lesbian, Gossos, Sidonie, Sanjosex, Anna Roig i l'ombre de ton chien, La Brigada, Samitier, Gentle Music Men, Carlos Cros i alguns artistes sorpresa més participaran en el concert i compartiran espai amb els altres protagonistes de la nit: els Pallapupas, que dinamitzaran els canvis d'escenari entre els grups.

Joanra Planell, baixista de Love of Lesbian i impulsor del projecte, comenta: "Pels músics és una ocasió per transmetre amb la nostra música un missatge per a la humanització de la salut i per seguir portant alegria i esperança als hospitals de Catalunya".

Les entrades són solidàries i els beneficis de la seva venda aniran destinats a ampliar la presència dels Pallapupas als hospitals catalans. Poden adquirir-se a http://www.pallapupas.org/ a un preu de 18 euros (20 euros si es compren el mateix dia del concert a la Sala Apol·lo)."

Extret de: http://www.pallapupas.org/news/tags/ca_ES/sidonie

Em sap greu no haver-hi anat però no sempre es pot fer tot malgrat se'n tinguin ganes...

Entrevista en una de les "reines" de la medicina catalana

Una activita amb hàbit.

Teresa Forcades i Vila és monja, metgessa i teòloga. Però sobretot ha estat una gran activista coneguda àmpliament pel seu rebuig contra la gestió de la vacuna de la grip A. No és fàcil descriure la trajectòria vital i professional d'aquesta gran dona, però intentarem fer-ne cinc cèntims.

Nascuda el 1966 a Barcelona, es va llicenciar en medicina per la Universitat de Barcelona el 1990. Va continuar els seus estudis als Estats Units, on va aconseguir el títol d'especialista en medicina interna (1995). Més tard, i amb una beca de la universitat de Harvard sota el braç, es va traslladar a Cambridge on es va graduar com a Master Divinitas amb una tesi sobre el diàleg multicultural.

El 1997 va entrar a l'ordre monàstica de Sant Benet i va anar compaginant les seves tasques monàstiques amb l'estudi de la medicina i la teologia. Al 2004 es va doctorar en Salut Pública també per la Universitat de Barcelona.

Però, com hem dit a l'inici, si la Teresa Forcades ha saltat a la palestra ha estat pel seu conegut rebuig contra la gestió de la nomenada Nova Vacuna per part de l'OMS (Organització Mundial de la Salut) i sobretot, per part de les farmacèutiques. Un vídeo a Internet on es detallava aquest raonament la va fer saltar als platós de moltes televisions i la va fer reconeguda gairebé mundialment. També ha estat polèmic el seu posicionament pro-avortista i les seves visions feministes, difícils de trobar en un entorn monàstic com el seu.

Refredats, bronquitis, faringitis i altres

Aquest final d'agost per a mi en part m'ha anat una mica millor per alguns temes ja que en primer lloc a les festes majors de Castellterçol he tingut una mica més de seguretat interna que en altres d'anteriors i l'impacte tant lúdic com mal saludable d'estar l'última nit de festes saltant a l'envelat de la carpa fins quan el cel ja es començava una mica a aclarir. Però amb els canvis constants de temps de la segona meitat d'agost he acabat amb un estat de salut mínimament esquerdat perquè vaig començar a tossir i a tenir mocs al coll, malgrat prendre'm llimonades calentes amb sucre ha estat una situació bastant pesada i encara més quan hi ha més dificultat de treure els mocs pel coll i el nas. Crec que és un tema que comporta paciència i portar els seus dies de descans per refer-se i tornar a posar-se tot nou com s'havia estat abans. A més que també he de dir que sóc una persona que quasi mai m'he posat malalt així constantment i em passa molt de tant en tant.

Doncs aquests dies que he estat només una mica empiocat però visquent-ho fort i amb pesadesa, he pensat en fer un flash-back i tornar uns 11 anys i mig enrere el 1999 quan va ser el primer i últim cop que em vaig posar malalt fortament. De fet, ja havia passat una bona temporada de l'etapa més freda de l'hivern quan m'havia encostipat d'una manera bastant forta primer amb tos i després amb mal de coll fort i els pits carregats de manera que ja m'ho notava quan estava a l'escola i en anar a dinar a casa dels meus avis. I al cap d'uns dies, i recordo que era un divendres, en què jo ja em trobava fet més pols i amb menys capacitat per poder estar despert a l'aula. I va ser després del pati a la classe de matemàtiques quan la professora explicava un conte sobre els triangles, rectangles i més figures geomètriques per començar els temes de geometria i aleshores em vaig adormir a la classe i em sentia una mica calent. A la tarda havent dinat a casa els avis a la classe de naturals un company meu em deia que jo tenia febre però el més fort va ser en tornar a casa quan em vaig estirar al llit. Els meus pares em van fer sopar abans i la noia que em feia de cangur em va tocar el front i em notava calent i va ser que vaig acabar al llit i en posar-me el termòmetre estava a 39ºC. Es va trucar al metge de guàrdia i mentre estava mig adormit se'm va despertar sobre que havia arribat la metgessa que es deia Yolanda Artola perquè l'endemà es va oblidar l'aparell de factura de les receptes i li vaig veure el nom. Primer de tot ja va començar a fer la feina ben feta preguntant què em feia mal, si em prenia algun medicament i aleshores ja em va dir que em començaria a mirar i ho va fer amb molta cura i gran coneixement: em va fer obrir la boca i digués el so "AAAAAAAAAAHHHH" per mirar-me la gola amb una llanterna i em deia que la tenia molt irritada, després va seguir tocant-me una mica per darrere l'esquena i el pit i me'l notava carregat de tacte, em va auscultar amb l'estetoscopi per mirar-me la respiració i els pulmons i també per la banda de darrere en què em sentia amb el pit carregat i molt pesat. I entre altres coses que potser ja no recordi tan en detall em va tocar la part superior de darrere l'esquena i em va fer dir constantment la paraula CARRETERA, i com que a casa no em podia fer cap radiografia aleshores havia de mirar-me més detalladament. I la seva conclusió final la considero encertada i raonada sobre que estava molt agafat i a part d'una grip hivernal també estava agafat de faringitis i bronquitis i sobretot m'havia de cuidar molt movent-me poc del llit, i en aquest cas m'havia de receptar antibiòtics ja que aleshores no es coneixien tan bé les medicines alternatives i pel grau d'afectació hi feia més falta, i eren l'algidol per baixar la febre, i després l'augmentine i el fluimucil concretament pels bronquis. L'endemà el matí ja estava a 38ºC i un dia després la febre ja em va baixar però vaig estar una setmana a casa escoltant música i fent un treball de Socials sobre les serralades catalanes que em va sortit super cutre. I resulta que el dia 4 de març aleshores tenia una de les últimes revisions mèdiques amb la pediatra, l'Antònia Simón i Ortoll que és una persona molt maca i en aquest cas molt carinyosa amb els nens, però va trucar dient que no podia per tenir una reunió amb la gent del seu lloc de feina i tan sols em podia atendre a mi per tota la meva putada del damunt, i m'hi va acompanyar la qui em feia de cangur. I en fer-me respirar i mirar-me l'interior de les orelles amb aquella lupa amb llenterna encara em va trobar molt agafat amb molta mucositat al voltant dels pulmons i que augmentés un sobre d'augmentine per raons de massa corporal i deixés igual el fluimucil. I al cap d'uns dies d'haver tornat a escola ens vam tornar a veure amb ella i segons sembla que ja no em veia agafat sinó ja en bon estat i podia seguir tornar tranquil a l'escola perquè tenia un examen de Naturals sobre les parts de la cèl·lula.

I des d'aleshores ja mai més m'he tornat a posar malalt d'aquesta manera tan forta físicament malgrat que hagi seguit amb refredats més lleus com aquest últim que no és res important. Però davant d'aquesta situació la meva ment ha pogut i posant aquest vídeo m'ho puc prendre d'una forma més entretinguda, musical i rockerament enrauxada malgrat no conèixer encara el grup que toca però crec que és un bon vídeo per l'estil estètic revolucionari del seu damunt i a més que toquin per gust i temes freakys com aquest. Concretament es diuen en castellà Rock'n roll y fiebre, que crec que és un tema a part dels conceptes mèdics i sobre patologies i diagnòstics. Però cal deixar a part la visió de la serietat de la medicina i entendre-la d'una manera amb una actitud més enrauxada i "punky" malgrat que no calguin en aquest sentit els continguts reivindicatius perquè no m'he centrat en un tema polític o social però crec que és cert que al mateix temps sempre s'ha de mantenir el tracte humà que és clau davant d'aquest tipus de temes.