** Parlaments durant la manifestació contra l'ampliació de l'aeroport del Prat i en defensa de la Ricarda.

Aquests són els parlaments que van ser realitzats en l'acte de la concentració que es va fer el passat dia 29 de setembre en contra de l'ampliació de la tercera pista de l'aeroport del Prat i a favor dels indrets naturals i rics dels estanys de la Ricarda. Una concentració immensa va ser que va ocupar i omplir plenament tot el carrer de Tarragona des d'on s'obra la nomenada Plaça d'Espanya fins a la Plaça dels Països Catalans a prop d'on s'aixeca l'edifici de l'estació de Sants. I això després d'haver fet una manifestació molt llarga que venia des del Prat i l'Hospitalet a través de la Gran Via amb la presència de gent de molts d'aquells indrets que rodeja el Delta que estanafectats per la destrossa de la Ricarda i l'ampliació de l'Aeroport del Prat i també del Port de Barcelona tot afavorint els interessos comercials i econòmics enlloc de les bases climàtiques i els seus fonaments en què s'enriqueix la natura tot permetent emissions carbòniques dels fums dels avions i dels vaixells mercants. I també hi van ser altres gents d'altres indrets del territori que està sensibilitzada amb la natura i la vida d'aquells estanyols rics i fèrtils que s'estenen en aquella zona natural i plena de riquesa que encara s'estén sola i divina amb les seves selves paradisíaques que forma part d'uns indrets naturals que a hores d'ara estan destrossats i devastats per l'impacte de les activitats humanes desrtructives i especulatives que s'estan estenent a través de les restes d'aquests paradisos que encara brillen amb bells brots d'harmonies i cançons celestials. I a més, és un acte que es va fer en un indret extens on vibrava la natura on brotava la vida amb els immensos i gustosos brots de fulles dels arbres que sorgien a través de les seves branques tendres i els seus colors verds gustosos i clorofíl·lics il·luminats pels reflexos de l'escalfor plaent de la llum del sol, amb tonalitats agradables i riques d'harmonia amb vibracions que s'escampen de cants d'ocells que es concentren a través de totes les enramades salvatges i fèrtils de fulles amb vibracions clares i celestials de blau fresc. . Va ser una ocasió per poder-me sentir ric de felicitat i frescor interns que em brollava fluïdament a través del meu cos amb els meus circuits energètics interns de manera agradable sentint fèrtil la meva selva... els meus boscos frondosos interns i clarejats de llum escalfant pels seus voltants. Va ser una casualitat que per allà també hi hagués el meu oncle Domènec amb qui no ens vam trobar però és una persona sensible a aquests tipus de mogudes i causes importants que són per a la natura que ens envolta i la seva fertilitat a la qual també ens sentim arrelades i arrelats nosaltres i per entendre'ns hem de sentir l'arrelament amb aquesta. I a mi em va agradar intensament d'aquesta manifestació que no hi hagué sningú que parlés en nom de cap partit polític ni organització política deixant de banda els termes etiquetants i sectaris de dretes i esquerres. Allà eren organitzacions a favor de la vida i la natura i l'arrelament i la fertilitat dels conreus rics de substàncies que s'estenen en aquelles terres properes a casa nostr on h sirgeixen riques hortalisses de les hortes amb substàncies i nutrients  per brotar les nostres selves vegetals dels nostres organismes vius. Més enllà dels noms de les organitzacions esmentades al llarg de la concentració a favor de la vida que no són res més que purs maquillatges que cobreixen l'essència dels individus i crec que els individus som l'essència per defensar i contribuïr a donar brots de vida i fertilitat en aquests indrets d'aiguamolls amb amor i riquesa als nostres cors. 

Sento que val la pena escoltar aquestes explicacions que es van realitzant al llarg d'aquests parlaments que van apareixent en aquest vídeo les quals m'aporten informació que m'enriqueix i em vibra de manera salvatge a través dels meus cables i els meus circuits interns que no pas la informació que puc donar jo escrita en aquests textos que redacto aquí mateix. 

Presentació: Pol Gise

Introducció: Marina Garcés. 

Presentació dels parlaments: Iolanda Fresnillo. 

- Xarxa per la Justícia Climàtica: Joana Bregolat i Jaume Osete.

- SOS Baix Llobregat/Ni un Pam de Terra: Joana Gelabert i Laia Glück-

- SOS Costa Brava: Eduard de Ribot. L'acompanyament a l'escenari de part de col·lectius de fora de Barcelona i del Baix Llobregat (Girona, Palma, Tarragona etc.). 

- Unió de Pagesos: German Dominguez.

- Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic: Daniel Pardo

- ZeroPort: Sara Mingòrria. 

Tralla, llums, èxit, vibració i emoció.

El dia 10 de juliol a les 21:30h del vespre es va fer el gran esperat concert de Pearl Jam en la seva World Jam Tour al Palau Sant Jordi, a Montjuïc, durant la seva World Jam Tour.  Feia molt temps que moltes i molts esperavem amb entusiasme aquest concert mentre passaven de llarg quan feien gires per Europa. Però aquesta vegada han travessat els Pirineus cap al sud d'Europa i han tornat a deixar petjada a casa nostra. La vegada anterior quan van venir aquí va ser a Badalona el 2006 mentre aquest cop, feia mesos que havia començat el compte enrere que va acabar precisament just quan el concert va començar. A part també va ser un gran motiu de celebració després de tenir un problema greu a la vista que em podia haver deixat cec per sempre però dintre de tot me n'he ensortit prou bé. Per sort vaig disposar d'una persona empleada que em va acompanyar fins a la cadira que tenia reservada. Però és la primera vegada que els veig en directe i no vaig anar a veure cap grup de versions com ho havia anat fet tantes vegades.També es disposava de barra amb menjar i begudes i de paradetes amb samarretes de Pearl Jam però costaven 30€ cadascuna i ja podrien haver baixat bastant més els preus igual com el de l'entrada.

El gran espectacle  va durar més de tres hores i va deixar tot el públic bocabadat amb tota la sala omplerta de gom a gom. Hi havia col·legues meus que també van anar  en  aquest concert però degut a què l'espai estava omplert de manera massiva no els vaig poder veure ni estar amb ells desafortunadament. Vist també des de dalt de tot també era impactant veure tota l'explosió de llums que sortia des de l'escenari però no vaig poder veure els membres de la banda i els instruments.  Era impossible!! També em vaig quedar impressionat quan  en els temes més relaxats la sala estava invaïda per les llums dels mòbils del públic que amenitzaven l'ambient. I sobretot un Eddie Vedder adreçant-se al públic d'una manera molt directa i propera  com sempre però desgraciadament parlant en castellà enlloc de fer-ho en català. I motiu de més degut a tot el què ha sofert Catalunya des de fa segles i ara torna a ser més evident que mai. Jo cridava des de ben lluny que parlés en català però no hi hagué manera. Els ianquis són ianquis  i els que són com ells encara els queda molt camí per davant. Hi havia públic gairebé de tot arreu des dels Països Catalans, Euskal Herria i altres contrades de la península com també d'Anglaterra, Alemanya, França, Occitània, Rússia,  Xile, Mèxic o Amèrica del Nord. Al principi del concert l'Eddie va fer un comentari negatiu sobre el partit de futbol entre Espanya i Rússia però després es va disculpar cap al públic rus. 

En el concert van sonar molts dels seus grans temes de tota la seva discografia des de "The long road", "Mind your manners", "Corduroy" , "Do the evolution", "Even flow" o "Oceans" que fou dedicat a Israel Barrales: un fan mexicà  que va morir pocs dies abans d'aquest concert i  malauradament no pogué venir.  Tot va anar seguit de  "Sleeping by myself" o "Betterman". Tampoc van ser oblidables cançons com "Alive", "Jeremy" o "Black" del seu primer disc TEN. Entre aquests també van interpretar tantes altres  cançons més conegudes o menys com "Daughter" dedicada a totes les dones incloent-hi les nostres germanes i les nostres mares. Vaig trobar a faltar temes tan viscerals i grans en directe com "Nothingman", "Spin the Black Circle", "Sirens", "Pendulum", "Animal" o "Yellow moon". 

Aquest concert va acabar amb "Yellow Ledbetter" sent un final més tranquil que l'habitual i tota la gent pogués anar sortint de la sala poc a poc. 

"Gràcies Oriol per l'esdeveniment... Segur que ens tornarem a trobar cantant o tocant en algun altre lloc. Sé que tu també hi eres entre la gran massa multitudinària de persones d'arreu però no ens vam veure ni a l'entrada ni enmig del concert ni a la sortida... però igualment com si ens haguessim trobat" .

Encara no em sento amb les ganes de despedir-me de tot aquest espectacle de tanta emoció viscuda. MOLTES GRÀCIES PEARL JAM PER VENIR A CASA NOSTRA. FINS SEMPRE!!!!!  

7 de novembre - Res no ens atura.

L'Esquerra Independentista dels Països Catalans ha tornat a commemorar aquest 7 de novembre la signatura del Tractat dels Pirineus, un episodi més dels molts que, al llarg de la nostra història, relaten la pèrdua de les llibertats polítiques, culturals i identitàries de les diferents contrades dels Països Catalans. El Tractat dels Pirineus suposà fa 355 anys l'escapçament polític i cultural de la nostra nació en mans del rei borbó francès Lluís XIV i posà en marxa un procés d'assimilació cultural que s'allarga fins els nostres dies. Des de l'any 1659, els i les catalanes del Nord viuen sotmeses a la persecució legal de la seva llengua i la seva cultura per part de l'Estat Francès a través de les seves diferents concrecions al llarg de la història.

De Nord a Sud, construïm els Països Catalans. No admetem cap renúncia en el camí que hem emprés cap a la plena llibertat de la nostra nació. Cal que l'independentisme sigui capaç de respondre adequadament a totes les conjuntures que viuen cadascuna de les realitats territorials dels Països Catalans. Això passa, en el cas de Catalunya Nord, per fer front al centralisme francès evident i demolidor en el seu intent d'esborrar qualsevol rastre de catalanitat a les comarques nord-catalanes. Així mateix, és essencial que també ens solidaritzem amb la resta de nacions oprimides des de fa segles per l'estat francès (sigui amb forma de monarquia borbònica, imperi napoleònic o república liberal) com Occitània, la Bretanya, Alsàcia entre d'altres per tal d'oferir una resposta conjunta i solidària a favor del nostre alliberament nacional com a poble.

Per una resposta anticapitalista a la política econòmica del govern francès. Els territoris dels Països Catalans sota la dominació espanyola no són pas els únics que es troben en condicions d'extinció conseqüents a les polítiques neoliberals del centrisme de l'estat espanyol i de la Unió Europea contra la classe treballadora. L'executiu Manuel Valls imposa al conjunt de l'estat francès un seguit de reformes d'austeritat que es tradueixen també en un duríssim atac a les classes treballadores de Catalunya Nord enmig del paradís de l'Europa del lliure mercat empresarial. Encara més: cal tenir en compte que la Catalunya Nord és un dels departaments de l'estat francès amb un índex d'atur i precarietat més elevat de tot aquest "pentàgon" on els i les joves estan obligats en marxar a buscar treball en altres llocs de l'estat francès. Apostem per tant, per articular una resposta en clau anticapitalista en aquesta part del nostre país que ha d'estar vinculada necessàriament al projecte de Construcció nacional de l'Esquerra Independentista. 

Plantem cara al feixisme també al nord de l'Albera. L'avenç de l'ultra-dreta a la Catalunya Nord és ara mateix una realitat alarmant. El sorgiment de col·lectius xenòfobs i d'extrema dreta cada dia prenen més a la Catalunya Nord, amb una presència notable del Front National, com també grupuscles d'extrema dreta identitaris amb un discurs clarament neonazi. Un exemple que evidencia aquesta situació és el de Perpinyà, on el Front National ha irromput amb força amb el suport de l'UMP. La denúncia del feixisme i la lluita per la seva destrucció ha de ser també una absoluta prioritat per l'independentisme transformador de Catalunya Nord i recuperar les arrels i la memòria històrica de tots i totes aquelles que van lluitar revoltant-se en contra de l'opressió francesa com han estat els Angelets de la Terra que es van revoltar contra la nova monarquia absoluta amb Josep de la Trinxeria al capdavant fins els activistes polítics i culturals actuals de la Catalunya Nord com han estat les germanes Serra i en "Cala", Hervé Pi, Pere Manzanares o Pere Iu Baron com les associacions socials i culturals de base com ara la Bressola, l'associació cultural Aire Nou de Baó o la colla castellera del Riberal. 

La nostra aposta per l'assoliment dels nostres objectius polítics és clara: la construcció d'un moviment independentista i revolucionari fort i capaç de superar cadascuna de les agressions que patim en aquest sistema miserable d'opressió, explotació i dominació. Això és vàlid per a cada racó de la nostra nació i cal que l'assumim amb determinació també a les comarques del Nord de Catalunya. Per descomptat, sempre amb la mirada posada en l'horitzó d'uns Països Catalans que siguin independents, socialistes i feministes i impedir qualsevol tractat o frontera imposada que ens vulgui dividir, sotmetre i oprimir de part dels dos estats dominants. Volem construïr tota la nació sencera de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. 

Diguem NO al tractat dels Pirineus. SÍ a la independència de tot un poble. 






Res no ens atura per una Terra lliure. DESOBEÏM. 



 

Bicicletes.

 

_________________________________________________________________________

 

També està feta en el mateix garatge d'aquesta casa i té alguns tocs borrosos concrets que distorsionen una mica. Però dintre de tot es pot veure bastant bé. Volia enfocar totes les bicicletes que estan gairebé arrambades a la paret del fons entre altres objectes que estan tapats. Només he pogut fotografiar bé la primera del meu davant que s'ha fet servir en algun moment o altre: és tota vermella amb els pedals, el seient i els manillargs blancs, els pneumàtics prims i circulars amb eixos metàl·lics múltiples i els protectors metàl·lics. El fanal davanter funciona connectat amb un generador elèctric que encaixa amb el cercle metàl·lic de la roda del davant que produeix l'energia per il·luminar quan és fosc amb el moviment de les rodes i els pedals. Es pot connectar i desconnectar sempre quan es vulgui. És una bona manera de produïr electricitat a partir de l'energia muscular i d'una manera molt més que renovable. 

En el fons es veuen així molt per sobre algunes bicicletes de muntanya algunes de les quals es fan servir esporàdicament per fer alguna sortida pels camins del voltant o per dintre del poble. De petit disfrutava molt amb la bicicleta. 
L'any passat vam passar una bicicleta que no feiem servir als veïns del costat perquè una de les nenes comencés a fer-la servir i la disfrutin. Crec que va ser una bona cosa i em van estar molt agraïts.

Jornades de supervivència a la psiquiatria.

Fa temps que estavem xerrant a l'Assemblea de majaras de fer unes jornades d'antipsiquiatria i des del juny hem fet créixer la idea i li hem donat forma com a Jornades de supervivència a la psiquiatria. Aquestes jornades es realitzaran els dies 2, 3 i 4 de desembre en el CSO Can Vies a Sants i el dia 4 a l'Ateneu Llibertari de Sant Boi. La idea són taules rodones de diferents col·lectius i persones que aporten la seva perspectiva, debats oberts al voltant de l'antipsiquiatria i espai per a compartir tots plegats/des! A continuació us passem el text i us adjuntem el cartell del programa d'activitats per si us animeu a passar una estona!

Hem nascut bressolades per la por a ser diferents, pel pànic a no ser les millors, per la competició i l’individualisme. Hem crescut trepitjant les nostres companyes i acomplexades per no tenir un cos com els de la tele.

Hem viscut a la recerca de la felicitat per tenir cada cop més i més. Ens han fet comprar una vida basada en el consum de béns i d’experiències, eternament insatisfetes, eternament incompletes.

El dolor que moltes sentim és fruit de la nostra inadaptació i aquesta inadaptació no és una cosa de la que ens vulguem lliurar… Estar ben adaptades a una societat malalta no és símbol de bona salut, però aquesta inadaptació causa dolor, i de vegades molt. No pretenem adaptar-nos a una societat que ens exclou per naturalesa. No pretenem conformar-nos amb una societat que prima l’enriquiment individual per sobre del conjunt de les persones. Pensem que la nostra inadaptació ens brinda l’oportunitat d’adonar-nos de què és el que en aquesta societat no rutlla. Tot i així, aquest dolor pot ser insuportable. De vegades, i sobretot quan és viscut en la intimitat, el dolor ens impedeix descobrir l’origen que el genera i acabem pensant que nosaltres som els culpables dels nostres malestars.

És per això que des de l’Assemblea de Majaras hem decidit trobar-nos per compartir experiències, parlar d’alternatives i denunciar les pràctiques d’aquest sistema, focus i origen d’on emanen els nostres malestars. No seran els psiquiàtrics ni les pastilles les que ens permetin gaudir de la salut sinó una vida apassionada i viscuda amb la complicitat de totes les persones…

La resistència, a tot allò que ens oprimeix, i la llibertat són la nostra millor teràpia!

I per últim adjunto el programa de les jornades d'aquests tres dies.

DIVENDRES 2 (Can Vies).

18:00h - Presentació.

18:30h - Xerrada-debat "Què és l'antipsiquiatria?" amb Edgar Vinyals.

21:00h - Sopador vegà "Se te'n va l'olla".

22:00h - Actuació cantautor - Pep Ventura


DISSABTE 3 (Can Vies).

12:00h - BLOC DE DENÚNCIA.
- Sobremedicació amb Marisa.
-TAI i ingrés psiquiàtric amb Paco Ferrandez (psiquiatre).
-Electroshock amb Gorka.
-Salut mental i centres d'acollida amb Anna Garcia.

14:00h - Dinar vegà a càrrec del col·lectiu Te Kedas donde Kieras.

15:00h - Documental "Diferentes".

17:00h - BLOC D'ALTERNATIVES I EXPERIÈNCIES.
-Grup de suport mutu.
-Ràdio Nikòsia.
-Cooperativa Aixec.
-Cooperativa terapèutica IPOMEA.

21:00h - Sopador vegà.

22:00h - Actuació poètico-musical: La maldita música i la puta poesía.

23:00h - Escenari boig.

Com arribar-hi: CSA Can Vies. C/ Jocs Florals 40-42. M L1-L5 Plaça de Sants.


DIUMENGE 4 (SANT BOI).

11:00h - Taller de mites i prejudicis en salut mental.

14:00h - Dinar vegà.

ATENEU LLIBERTARI DE SANT BOI. c. Joan Bardina n.45. Estació FFCC Sant Boi.

17:00h - Plaça de l'ajuntament de Sant Boi de Ll. (al costat de l'estació dels FFCC Sant Boi) per:

CERCAVILA REIVINDICATIU PELS PSIQUIATRICS DE SANT BOI
"CONTRA LA PSIQUIATRITZACIÓ DE LA VIDA QUOTIDIANA".

4t aniversari de la mort del Xirinacs

Aquest agost ha fet quatre anys que va deixar-nos Lluís Maria Xirinacs. El seu cos sense vida va ser trobat al paratge de la Tuta del Pla de Can Pegot a Ogassa (Ripollès). Cinc dies abans havia deixat escrit un text on l'ex-senador mostrava la seva disposició a passar els darrers dies "en la soledat i el silenci" i on, en un poema (Acte de sobirania) signat el dia 6 d'agost, recordava que havia viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya i per França des de fa segles.

Els dies posteriors a la mort de Xirinacs va donar la impressió que va existir un Xirinacs mític, lluitador i pacifista pels drets i llibertats del poble català que s'enfrontava al franquisme amb les seves protestes individuals; i un Xirinacs posterior, deslegitimat per la premsa i la classe política i condemnat a l'ostracisme a la vegada que era titllat d' "il·luminat" o "senil" pel fet de denunciar la tirallonga de denúncies que va comportar la Restauració borbònica o oferir noves mostres de solidaritat amb les causes dels pobles oprimits. Però de Xirinacs només n'hi va haver un, un home que en tota la seva trajectòria sempre va denunciar les injustícies i el terror que s'exercien durant el franquisme i que s'havien perpetuat fins als nostres dies. I fins en la seva mort així va ser, coherent amb el seu pensament i els seus actes.

El tractament de la figura de Lluís Maria Xirinacs després de la seva mort ha tendit a la simplificació, en la major part dels casos de manera maliciosa. El seu darrer i breu pas per la presó va eclipsar tota una vida dedicada a la lluita per les llibertats individuals i col·lectives. Primerament a través de les seves vagues de fam reclamant la separació entre l'estat i l'Església i en solidaritat amb els militants bascos jutjats al procés de Burgos el 1970. Més endavant amb la seva participació activa a l'Assemblea de Catalunya. Un compromís que exercia públicament com a capellà i des dels postulats gandhians de la no-violència, que el van portar diverses vegades al davant del TOP (Tribunal de Orden Público) que li va comportar diversos períodes de presó durant els anys 1972 i 1974-75.

Xirinacs conegué de prop l'aparell repressiu del franquisme. Convisqué amb nombrosos presos polítics durant els seus captiveris i durant les llargues vagues de fam i assegudes davant la presó Model. Va viure de prop les execucions de Salvador Puig Antich i dels afusellaments del 1975. S'enfrontà com ningú, sobretot en les campanyes per l'amnistia, contra un règim que tothom augurava que moriria amb el dictador. Coneixia perfectament l'entrellat criminal dels qui exercien i continuen fent ús del monopoli de la violència. Des de sempre va manifestar que el terror sempre ve infringit per part dels poderosos, per tal de perpetuar un sistema d'explotació social i de denominació nacional. I contra la perpetuació d'aquestes injustícies imposades a sang i foc ell va anar forjant la seva resistència particular a través d'actes de desobediència i de denúncia. Molt sovint s'hi deixava part de la salut a les vagues de fam, però el seu activisme va dinamitzar el poble català.

La mort física de Franco, però, no va comportar una ruptura amb l’aparell de dominació que durant anys havia doblegat les voluntats i els interessos del poble treballador català. I les grans esperances d’obrir un nou marc democràtic pel qual es lluitava des de l’Assemblea de Catalunya es van esvair, malbaratades en els tripijocs dels responsables i dels partits que van vendre aquestes esperances per un plat de llenties. Les reivindicacions socials i l’Autodeterminació van restar als calaixos de l’oblit. Així mateix, la llei d’amnistia es va aplicar de manera que des de la mort física de Franco fins a finals dels anys 90 no va passés ni un sol dia sense independentistes catalans a les presons. Tot això ho denuncià Xirinacs als tres volums de La traïció dels líders, publicats durant els anys 1993 i 1997.

La contribució de Xirinacs també el va fer passar per la política parlamentària. Fou senador durant els anys 1977-1979, el quart polític més votat a Catalunya. Posició des de la qual va presentar una forta oposició a la confecció de la Constitució Espanyola, un marc jurídic que nega encara d’entrada l’exercici democràtic dels catalans i catalanes a la seva lliure determinació col.lectiva. Posteriorment va encapçalar la plataforma electoral del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN), una experiència no reeixida.

La participació de Xirinacs en moviments reivindicatius el portà a ser un dels impulsors de l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació, esdevinguda Assemblea d’Unitat Popular (AUP) a principis dels anys noranta. Aquesta experiència recuperava l’esperit de l’Assemblea de Catalunya, amb la reivindicació del dret a l’Autodeterminació com eix central, però que recollia tota una tradició de lluites populars (feminisme, antimilitarisme, ecologisme, etc.) relligades des de l’organització assembleària. En aquest marc Xirinacs va participar a l’acte de Ripollet el 25 de juliol de 1992, que culminava les Marxes per la Independència en plena febre olímpica. En aquest sentit, Xirinacs va reprendre la tasca de solidaritat amb els empresonats que ja havia exercit durant anys. Fou portaveu dels presos independentistes detinguts durant l’Operació Garzón d’aquell 1992. Treballà per la llibertat dels empresonats i prengué un paper actiu en la denúncia de la tortura en uns anys en què els dirigents d’ERC pretenien doblegar la dignitat i els principis polítics dels presos independentistes.

Encara l’any 2000 Xirinacs va iniciar una campanya de protesta reclamant el dret a la independència dels Països Catalans a través d’unes plantades a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Fou l’inici de la campanya Jo també em planto, que va dinamitzar tot un teixit reivindicatiu. Però no fou fins la Diada del 2002 que de nou va saltar a la palestra arran d’unes declaracions a un acte al Fossar de les Moreres, motiu pel qual fou condemnat a dos anys de presó i detingut i empresonat breument l’any 2005. La causa, haver-se mostrat amic de la lluita dels independentistes bascos i denunciar que qui exerceix la vertadera violència és l’Estat: Són els tancs espanyols que ocupen el País Basc. Cap arma basca no vol conquerir Espanya (Parlament integre).

El 6 d’agost va decidir posar fi a la seva vida amb un gest que servísper contrapuntar la covardia/ dels nostres líders, massificadors del poble. L’últim adéu a Xirinacs al Fossar de les Moreres, tot i la pluja, va reunir moltes catalanes i catalans. Però encara vam ser pocs. No ja per retre un darrer homenatge a la seva tenacitat, una lluita d’una vida, coherent en la seva trajectòria, sinó per a donar-nos a nosaltres mateixos mostres que encara som un poble digne, amb voluntat de continuar existint com a poble.

Extret i modificat de Llibertat.cat.

http://www.llibertat.cat/content/view/13578/29/

Finalment deixo un vídeo del concert d'homenatge a Xirinacs realitzat al Fossar de les Moreres.

"El retorn d'un so màgic" (Segona part)

I a continuació us deixo alguns dels vídeos del concert de la Companyia Elèctrica Dharma amb els tabalers i els castellers de Sants en homenatge a l'Esteve Fortuny durant les festes alternatives al parc de l'Espanya Industrial el 26 d'agost -aquest mes passat que ha acabat fa dos dies. El so d'alguns d'aquests vídeos trobats des del YouTube tampoc té massa bona qualitat però encara es poden escoltar mínimament. Però això sí que és una festa com cal en el nostre barri, i pobre d'aquell qui ens la vulgui espatllar.

Finalment deixaré un últim vídeo dels correfocs durant el concert de la Dharma.

"El retorn d'un so màgic" (Primera part)

Aquest any fa 25 anys de la mort de l'Esteve Fortuny que ha estat una persona rellevant i coneguda en el barri per haver estat durant molt temps el guitarrista i compositor de la Companyia Elèctrica Dharma. Aquest és un grup de rock format pels germans Fortuny entre el final dels anys 60 i el començament dels 70 a partir de l'aparició d'una comuna mig hippie i es va anar fent conèixer a partir dels seus concerts en els casals de joves, en els envelats en les festes majors, les actuacions de pallassos com van ser els Comediants, en els grans concerts. La seva música sempre s'ha consolidat amb la fusió del jazz i el rock americà de la seva època i la música popular catalana i ha anat acompanyada amb missatges reivindicatius i antimilitars de la manera que molta gent ja els sap identificar fàcilment. L'Esteve Fortuny va morir una hemorràgia cerebral enmig d'un concert a Cardedeu només amb vint-i-sis anys el 19 d'agost del 1986. Malgrat la tristesa dels seus germans i la possible dissolució de llavors ells han decidit continuar i avançar com a grup i mantenir viu el seu esperit musical.

Els anys passen i els noms cauen en l'oblit i del pou de l'oblit costa de sortir-ne. Tant és així que actualment a la majoria de la gent el nom d'Esteve Fortuny no els sona de res. Però hi ha un grup de melòmens com l'Assemblea de Barri de Sants i la Iniciativa Popilar per a la Memòria d'Esteve Fortuny que han obert diversos espais en la xarxa per demanar que es mantingui viu el record envers l'Esteve Fortuny i és per això que es demana a l'Ajuntament que l'actual carrer Sagunt es passi a dir amb el seu nom.
I avui divendres 26 d'agost se li farà un homenatge amb el nom "El retorn d'un so màgic" i forma part del programa de la Festa Major Alternativa d'aquest any 2011 en el Parc de l'Espanya Industrial on hi haurà una actuació de la Companyia Elèctrica Dharma entre altres grups i col·lectius del barri. Malauradament s'ha hagut de suspendre la realització del Correfoc de Festa Major censurat per l'Ajuntament.

A continuació us deixo el programa que està previst finalment per avui a la tarda i la nit degut a la retallada del correfoc.

20:30h - Correfoc infantil a la Plaça Màlaga. Diables Barrufet.

22:30h - Concerts: Companyia Elèctrica Dharma i Tremenda Clandestina.


Finalment, a sota us vull posar unes paraules que l'Assemblea de Barri de Sants com la Iniciativa Popular per a la Memòria d'Esteve Fortuny que m'han cridat molt l'atenció i em porten molts sentiments difícils de definir però em porten molta melancolia.

"El retorn d'un so màgic: Un espectacle... Un petit somni... d'un poble que per uns instants vol agraïr-te i recordar-te dins del mar alegre de les teves tonades. Va per tu, Esteve!

M'interessa deixar aquest vídeo d'un concert de l'Elèctrica Dharma al Mercat de les Flors el 1986 on hi apareix l'Esteve Fortuny a l'escenari com un gran record nostàlgic en aquest gran músic.




Si esteu interessats podreu trobar informació en els següents enllaços:http://iniciativaesteve.blogspot.com/2011/08/homenatge-esteve-fortuny-el-retorn-dun.html

http://www.mondivers.cat/spip.php?article1726

Quan surt el sol.

Sec sota el porxo vell a aixopluc de l'aiguat que cau
i a la terra el tempir fa bona olor.

Veig un tros més enllà un veí treu el cap,
s'ho mira, somriu i em veu i ens saludem.

Plou per tot arreu sens distingir quin camp és de qui.

Sembla que està a punt d'afluixar i la natura la feina atura
i l'ocellam desvetlla el camp i certifica que el cel s'estripa.

Quan surt el sol surt per tothom
sense preguntes ni privilegis
així de natural és la societat que pretenem.

Nits a la llar de foc explicant contes als menuts
que haviem sentit a l'avi allà mateix.

Vé el veí a fer el cafè i diu que es veu que hi ha nous veïns
d'una terra llunyana que ara és un erm.

El vent és de migjorn que va fer ahir els que ha dut aquí.

A l'endemà els anirem a donar la benvinguda,
i si cal, ajuda per fer a poc a poc una llar de foc
on contar rondalles a la canalla.

Quan surt el sol, surt per tothom
sense preguntes ni privilegis
així de natural és la societat que pretenem.

Sec sota el porxo vell a aixopluc de l'aigua que cau.
Aquesta terra és nostra però el món és de tots.

Lletra i música: Brams.

I des d'aquí també s'escolta aquesta cançó tendra i amable de Brams on el mateix Titot la va cantar acompanyat només amb en David Rosell a la guitarra sense cap altre membre més del grup. Per a mi ha estat una de les millors cançons dels Brams tant per la seva melodia ancestral com pel que diu la seva lletra.

Riot Act

Feia temps que no em comprava discos i dos dies abans de Sant Joan i després d'haver de llegir un correu molt fastigós i hipòcrita de la cap de biblioteca de la facultat vaig anar a l'fnac del Triangle per comprar-me un disc de Pearl Jam. Al principi estava dubtant sobre els discos i vaig optar pel disc Riot Act i molt barat per 7'95 euros. Jo no ho sé però diuen que no ha tingut massa èxit -que per a mi m'és ben igual- ja que és un disc que m'ha agradat molt... sobretot les seves cançons com les imatges d'indignació, protesta i rebuig als sistemes polítics dominants. Les imatges representen els esquelets de la reina i el rei d'Anglaterra i el nom de Riot Act prové d'una llei anglesa del 1712 que considerava il·lícit qualsevol acció en contra de la monarquia però aquestes dues paraules també poden dir "Acte de revolta" i de revolta en contra el poder i l'opressió política, social i en general. De fet, el 2007 també hi hagueren grups de música i altres que van fer costat als detinguts que van cremar la bandera espanyola i les fotos del rei.
Aquest disc és de l'any 2003 i va ser dedicat a Ray Brown, Dee Dee Ramone i John Entwistle que van morir sent víctimes d'una allau humana el 30 de juny de l'any 2000 enmig del ple festival musical de Roskwilde (Dinamarca) degut en què unes 15 persones que estaven situades a prop de l'escenari van ser empeses en contra d'una barrera per la multitud. Els membres del grup van demanar també en els seus seguidors que anessin enrere per evitar seguir pressionant els espectadors situats en les primeres files i també es va fer la mateixa sol·licitud a través dels altaveus del festival. Sembla que unes deu ambulàncies es van desplaçar cap al lloc per atendre les víctimes salvables de l'allau desastrosa i per respecte a les víctimes també es van suspendre tots els concerts que s'havien de realitzar en el mateix escenari.

Podeu trobar més informació en aquests espais:

http://t1.gstatic.com/images?q=tbn%3AANd9GcTA8zKrecK0_I0BAbe6VSwWYEyY3xIkC2eXWhDcIPM5UqGWwS8Hpw

http://www.bbc.co.uk/dna/h2g2/A442874

http://everything2.com/title/Roskilde+Festival+tragedy


En aquest disc van dedicar la cançó "Love boat captain" a les víctimes d'aquesta allau:

"Aquest és només un altre dia més... aquest lloc oblidat de déu?
Primer vé l'amor i després vé el dolor, que comencin els jocs.
Les preguntes s'aixequen i les respotes cauen, ... insuperable.

Capità del vaixell de l'amor, agafa el comandament i porta'ns cap al clar... aquí.
Ja s'ha cantat però no pot ser dit de manera suficient.
Tot el que necessites és amor.

Aquesta només és una etapa? de terratrèmols provocant ones
intentant saccejar el càncer? oh, estúpids éssers humans.
Una vegada que estrenys la mà de l'amor, tot és superable.

Abraça'm i fés veritat,
que quan tot està perdut només hi seràs tu.
Perquè per l'univers, no significo res
i només hi ha una paraula en que encara hi crec:
i és amor.

I és un art de viure amb dolor, de mesclar la llum en gris,
vam perdre nou amics que mai coneixerem, ara fa dos anys.
I si les nostes vides fossin massa llargues, això es sumaria a la nostra pena?
I els joves poden perdre l'esperança perquè ells no poden veure més enllà d'avui
la saviesa que els vells no poden regalar.
Retrocés constant... a vegades la vida no et deixa sol.

Abraça'm i fes veritat
que quan tot està perdut només hi seràs tu.
Perquè per a l'univers no significo res
i només hi ha una paraula en la que crec:
i és amor... amor, amor, amor, amor, amor.

Capità del vaixell de l'amor, agafa el comandament i porta'ns cap al clar, aquí.
Ja ha estat cantant, però no pot ser dit suficientment.
Amor és tot el que necessites, ... tot el que necessites és amor,... amor,... amor."

I finalment en deixo una altra d'aquest disc en contra de l'ex president Bush "Bush Leaguer" i de totes les mentides, estafes, manipulacions i altres barbaritats que ha fet aquest llop amb la pell de llop. Només en pensar en l'economia imperial dels EUA, voler crear por sobre el suposat terrorisme islàmic en els atemptats de les torres bessones de Nova York, l'increment de les armes en fer la guerra i hi hagi més víctimes, morts i ferits de l'ocupació a canvi de petroli per pròpia ambició i inventar-se tot el tema de les armes de destrucció massiva, no voler introduïr una sanitat pública i mantenir les clíniques i companyies privades, discriminar la població negra, els indígens i els immigrants en una condició inferior resoecte els sectors dirigents i empresaris més poderosos.
De fet, la deixo aquí en dos vídeos: el primer és la versió del disc amb imatges sobre com és aquest fill de puta i tots els seus delictes que també cometen altres subnormals com ell. I el segon és en un dels concerts en directe on l'Eddie se'n fot del Bush amb una màscara de la seva cara. Tant de bo que també fos dedicada en contra d'un altre fill de puta de l'actual govern que n'he parlat moltes vegades pels seus crims violents i policials cap als indignats, manifestants i afectats per la crisi.

El temps a tocar (contra el càncer).

Davant del dia mundial en contra del càncer el dia 4 de febrer, deixo aquesta foto que trobareu al damunt i aquest escrit que no és meu però parla sobre el sofriment de les persones amb aquesta malaltia i la millora de les campanyes com també dels possibles tractaments.

"El segle XX, del gran progrés i evolució extrema de l'ésser humà, ha servit als que s'han pogut pagar la comoditat de no anar a la guerra; ha servit a aquells que s'han pogut comprar prou aliments per no passar gana; a aquells que s'han pogut pagar un tractament per curar-se una malaltia com el càncer o la sida. La resta d'habitants del planeta som encara en mans del destí diví, anàrquic o de la fortuna. Davant la fam i la guerra els informatius ja ens han deixat freds, i ho assumim: sempre són lluny. Però en certs moments, assebentar-te tants cops i en tant poc temps de tants i tants que han caigut presa de grans malalties, persones properes o no, et pot arribar a saturar emocionalment. És impossible assimilar el fet de tenir creixement de tanta gent que pateix aquesta malaltia en pròpia carn, i de tants i tants els que els envolten i pateixen en la seva lluita i amb el que sovint esdevé un tràgic desenllaç. Serveixi aquesta cançó per a tots ells com un petit homenatge". (Oriol Cardona).

Tu hi eres
Sencera

I ferm el teu pas

M'ho deies

Com ho veies

La vida al passar.

Sencera

Com sempre

Però trista al mirar

Ho veies

Sabies

I el temps a tocar.

La teva força

No em feia sospitar

Que res pogués canviar.

De sobte

Les ombres

Ofeguen un cant

Inquieta
L’angoixa
Es va desfermant

Les ombres
Em confonen
No em deixen entrar
L’enigma
M’insulta
Qui m’ho explicarà?

La teva força
Que em feia respirar
I el monstre
Que et volia fer jugar
Sense regles
O totes per obviar
Un joc
Tant difícil de guanyar

Tu sempre
Seràs aquí
Aquí al meu davant
Com sempre
Res no ha canviat
Oh, del teu bell cant
Somriure
D’infant tan gran
Pres d’un gran engany
Presència
El nostre guany

I el temps incert
En què junts vàrem lluitar
No serà en va
Ens farà remuntar
I el què has deixat
Et puc assegurar
No res per oblidar

Un astre
Que es queda
Sense temps ni espai
Però encara
Molt temps, encara
Et veurem brillar

(lletra i música: Oriol Cardona).

Això també em porta el record de la mort del meu tiet per càncer el maig del 1998, també va ser molt dur per nosaltres, sobretot pels meu pare, els altres tiets i cosins i també per la meva germana ja que ell era el seu padrí.

La lletra de la cançó i els comentaris els podreu trobar també a la pàgina d'Àcid Úric entre les lletres de la seva primera maqueta Explicit Lyrics. I al costat deixaré el link on podreu escoltar aquesta cançó tan sentimental amb tristesa i enigma. http://aciduric.net/docs/musica/au-el-128/acid_uric-el_temps_a_tocar.mp3.

Una forta abraçada a totes i tots excepte als meus pares que no se la mereixen de part meva en aquests moments. Ara ja tanco l'ordinador i cap a dormir la mona (però avui no m'he emborratxat).

Concert de "músics amb nassos" a l'Apol·lo

Després del semestre i la mala formació d'un nou govern conservador de cara després dels resultats obtinguts a través dels vots decepcionants de la majoria de la població catalana, vull deixar el penúltim i l'últim escrits d'aquest mes per deixar un temps a part el projecte personal de sensacions i sentiments.

"Nou grups catalans i més d'un miler de persones crearan un moment únic i especial en col·locar-se a la vegada un nas vermell de pallasso per la humanització de la salut. Serà el proper 23 de desembre durant el concert solidari que es celebrarà a la sala Apol·lo de Barcelona i que servirà com a clausura del projecte Músics amb Nassos i dels actes del 10è aniversari de Pallapupas: pallassos d'hospital.

Love of Lesbian, Gossos, Sidonie, Sanjosex, Anna Roig i l'ombre de ton chien, La Brigada, Samitier, Gentle Music Men, Carlos Cros i alguns artistes sorpresa més participaran en el concert i compartiran espai amb els altres protagonistes de la nit: els Pallapupas, que dinamitzaran els canvis d'escenari entre els grups.

Joanra Planell, baixista de Love of Lesbian i impulsor del projecte, comenta: "Pels músics és una ocasió per transmetre amb la nostra música un missatge per a la humanització de la salut i per seguir portant alegria i esperança als hospitals de Catalunya".

Les entrades són solidàries i els beneficis de la seva venda aniran destinats a ampliar la presència dels Pallapupas als hospitals catalans. Poden adquirir-se a http://www.pallapupas.org/ a un preu de 18 euros (20 euros si es compren el mateix dia del concert a la Sala Apol·lo)."

Extret de: http://www.pallapupas.org/news/tags/ca_ES/sidonie

Em sap greu no haver-hi anat però no sempre es pot fer tot malgrat se'n tinguin ganes...

Avís important a la biblioteca

Finalment, avui passaré el text que va escriure la meva companya Alba de l'assemblea de facultats degut a les queixes de la biblioteca:

AVÍS IMPORTANT.

Degut a les queixes que s'han formulat contra un company en motius dels seus tics fònics, us informem que no són voluntaris sinó que són conseqüència de la SÍNDROME DE TOURETTE.

Per tant, es demana respecte vers aquest estudiant i recordem que té el mateix dret que totes i tots a utilitzar la biblioteca.

[de totes maneres, creiem que és feina de la biblioteca informar sobre aquest fet a la gent que vé a queixar-se].