Prades. Ja som al lloc inèdit on poder fer excursions i poder visitar l'encant de la seva arquitectura i urbanisme. És un lloc on mai hi he estat físicament i ara tinc la oportunitat. Així que jo i el meu tiet hem sortit del cotxe en un aparcament que hi ha als afores del poble i entrem per la porta de les muralles i travessem alguns carrers amb la típica fesomia de poble de l'interior d'aquestes contrades situades relativament al sud de casa nostra.
Parem a la plaça major amb els seus edificis antics que la vertebren pels laterals, la seva església i la font al mig per on hi passen ciclistes que m'impedeixen fotografiar-la.
Ens hem aturat al forn de Mont-ral que té la seva seu principal en aquell poble que està al costat i que aquí a Prades hi ha una sucursal. Aprofitem per anar al lavabo i prendre alguna cosa. Ell demana un cafè amb llet i els dos demanem un parell de magdalenes que, per cert, aquí les elaboren d'una manera molt deliciosa. Una és de codony i l'altra és d'ametlles i crema.
Sortim cap a fer una ruta planera per tal de visitar alguns paratges i ermites que s'escauen per aquestes contrades. Aquesta és l'ermita de Sant Antoni, la que és més propera al municipi.
Agafem un camí de terra i disfrutem enmig dels arbres, el cel blau i els cants dels ocells que ens obsequia la natura, veient els avellaners que broten pels voltants del camí ral. Les roques d'aquestes muntanyes són d'un color roig que les caracteritza per ser pròpies d'aquests indrets.
I a continuació anem a visitar la Foradada.
Continuem la ruta tot agafant un camí més estret i que travessa uns paratges de bosc que fa pendent de baixada amb la presència d'alguns esglaons de pedra i l'aigua que raja d'algun petit rierol. Després seguim per un pendent de pujada que passo entre la tos de la meva gola i els meus esbufecs que ens porten fins a la nomenada ermita de sant Roc.
Per fi hem arribat definitivament al lloc on volíem que no és cap altre que el que on es troba la nomenada ermita de l'Abellera que es troba just al fons d'un mirador que evoca bells paisatges salvatges de bosc d'una gran part de les muntanyes de Prades, pel fons dels bells paratges s'amaga l'abandonat poble de Musara però no l'anirem a visitar aquesta vegada.
El nom de l'Abellera prové de l'antiga presència de ruscs d'abelles tal com m'explica el meu tiet.
Així doncs, des d'una porta tancada amb una finestra coberta amb reixes es pot veure al fons de tot com s'aixeca l'edifici de l'ermira i com s'aixequen els arbres xiprers.
Així doncs, ja passem un altre cop cap a la plaça major on fem una observació una mica més detallada del seu contorn incloent els seus propis edificis que la envolten. Puc observar definitivament la font de Prades amb la seva curiosa forma de globus terraqüi que és una obra renaixentista i diuen que hi fan rajar cava en alguns moments de l'any. Així doncs, després fem una volta per dins del municipi.
Les cases i els edificis del poble es caracteritzen per ser construïts amb l'ús de la pedra roja que és típica de les roques que es consoliden en aquestes muntanyes. Així que la majoria dels pisos, les cases i els apartaments segueixen aquestes característiques. Així doncs que hem anat buscant alguns llocs on poder dinar però arribem fins a l'entrada del castell de Prades que té la seva fama històrica pels senyors feudals que l'havien posseït com a propietaris i la seva tradició històrica pel que fa la conquesta catalana respecte els territoris en mans dels sarraïns en Plena Edat Mitjana cap al sud del que seria la nomenada Catalunya Nova, amb termes moderns. Al llarg del nostre trajecte per dins de la vila hi apareixen imatges en blanc i negre de diferents personatges i al costat hi apareix per escrit la seva història.
Finalment anem a dinar en un hostal rústic que hi ha a prop de la plaça Major de Prades on hem demanat una taula per a dues persones on ens passen la carta amb el menú del dia i jo demano unes faves a la catalana, una llonganissa de Prades amb pebrots verds, patata i salsa allioli i un flam d'ou mentre que de beguda vaig demanar vi i aigua. Mentrestant parlo via whattsapp amb la meva amiga Joana Danés a qui li explico una mica l'excursió d'una manera resumida i les espectatives possibles que hi haurà a la tarda.
Després de passejar una estona pels carrers de la vila per digerir el menjar, doncs agafem el cotxe i sortim per la carretera enllà abandonant Prades i passant per alguns revolts tot vorejant l'interior d'aquestes muntanyes.
Així doncs, passem pel voltant de diferents conjunts d'arbres i esplanades verdes per l'aigua gràcies a l'aigua de les pluges que han caigut a l'hivern, alguns camps de vinyes i oliveres, doncs passem per un coll a través del qual hi ha la unió de les muntanyes de Prades amb la serra veïna que és la del Montsant. Així doncs, després de donar tota una volta per la carretera i travessar una gran part de les muntanyes de Prades, doncs arribem a la propera destinació: Alforja.
Tornem a aparcar el cotxe i anem cap al centre de la vila d'Alforja. Així doncs, trobem algunes cases antigues i passem pels carrers antics del centre. Entre altres coses trobem una casa amb un portal que ocupa una gran part de la façana que possiblement fos per a l'entrada dels carros antigament.
Passem per davant de l'església i també per davant d'una font. Així doncs, passem per una plaça emporxada i anem cap a Can Batllet: una antiga casa nobiliària del segle XVI que va ser de la família de la Joana i on hi va viure el seu avi matern concretament que va ser un individu amb dots de poesia.
Finalment, acabem de fer una mica de ruta per Alforja tot seguint per dins del poble per on passem per davant d'altres portals antics d'altres cases. Passem per la part de baix del poble on hi ha un altre aparcament de vehicles i tornem cap amunt tot passant pel costat del cementiri i tornem cap a l'aparcament on hi ha el cotxe.
Deixem les muntanyes de Prades enrere i ens endinsem a través de les profunditats del Baix Camp de Tarragona tot seguint una carretera recta que ens porta fins a les Borges del Camp.
Fem una mica de ruta per dins del municipi però el meu tiet no hi troba gran cosa que li cridi l'atenció a dins d'aquest indret. Així doncs, faig unes fotografies a uns eslògans a favor del poble palestí degut als moments difícils de massacre i genocidi que està patint en aquests moments des de fa uns anys enrere. A més, també he fet una fotografia d'un tractor que està aturat com a símbol identitari de la pagesia d'aquestes contrades del Camp de Tarragona i també d'una font a dintre del municipi.
I finalment, tornem a agafar el cotxe i tornem cap a la ciutat comtal des d'on hem sortit des del punt de partida aquest matí.
Aquí s'acaba tot.
