Sonata d'Isabel (Vicent Andrés Estallés).

SONATA D'ISABEL. 

He aixecat, mentre escrivia, el cap

i amb ulls cansats de la cal·ligrafia

he vist enllà, damunt d'una tauleta

que hi ha al racó del nostre menjador,

entre papers i llibres que m'estime,

com un ocell de ritme popular,

com un gresol, una fotografia

de fa mil anys o de fa quatre dies:

tu i jo, Isabel, feliços d'un amor, 

i més enllà de les Sitges del meu poble. 

La veig sovint i et recorde moltíssim, 

el cos esvelt com un cànter de Nàquera

i un breu ocell de tristesa als teus ulls.

M'ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia 

entre papers i fortuïtes síl·labes.

Com qui, a la nit, intenta orientar-se 

amb mans, amb ulls, jo t'evoque i et mire

aquell instant de l'any 48.

Tu vares fer que cregués altre cop

i m'has donat la teua companyia,

el teu discret silenci, el teu ajut.

Aquesta nit t'he mirat novament.

Et tinc i et veig com et veié el meu cor

el dia aquell de la fotografia. 

Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills.

En aquest gran silenci de la casa 

jo et vull deixar, amant, amats per sempre, 

un ram convuls de síl·labes de vidre. 

A dematí potser et floriran 

entre les mans de timidesa invicta,
i volaran des d'ell brisa i colomes.
Creix el mural de calç i de coets,
amb claredats i explosions de mar,
per un amor que se'ns enduu plegats.
Secret amor, estendard lluminós,
barres de sang sobre un blanc intocable,
aquest amor salvatge d'un país
que havem creuat, estimant-nos moltíssim,
des d'Alacant a Castelló, amb els ulls
plens d'una llum, una gota de llum.
Dic el teu nom en aquest punt mateix.
Dic Isabel i canten els canyars
i pels carrers diversos de València
passen amants que es besen a la boca,
amb molt d'amor presos per la cintura, 
atarantats per una flor de gesmils.
Dic el teu nom i amb casta reverència
el posaré en un pitxer amb aigua.
Dic Isabel i seguesc el camí. 

Utòpics, idealistes, ingenus (Pau Alabajos)

És una cançó del seu últim disc (UNA AMABLE, UNA TRISTA, UNA PETITA PÀTRIA) i tracta sobre poder canviar el món i estem fent tot el possible. Una gran cançó que acompanya les causes, les lluites, les mobilitzacions, els cants constants i revolucions socials de tants lluitadors, col·lectius i moviments populars en carrers, places, acampades i actes en contra del capitalisme i l'opressió espanyola, i a favor d'una democràcia popular, real i participativa.

A sota de l'àudio en directe us deixo la lletra sencera... em vaig quedar impressionat en sentir-la diverses vegades tant acompanyat amb quartet de corda com en solitari en un concert on tocava amb en Cesk Freixes. Però el significat de la lletra és el que val més. A més, és un d'aquests músics que d'alguna manera la seva música com les lletres m'han acompanyat en els sentiments, la meva manera de pensar... I fins i tot en qualsevol moment. També es pot escoltar en un vídeo de l'Acampada del 15M , en el videoclip de la Primavera Valenciana d'aquest any i en diversos vídeos de concerts com el de la manifestació del 25 d'abril d'aquest any.

D’acord, nosaltres som els utòpics,
idealistes, ingenus
que no fan més que somiar.
Però estem farts de creuar-nos de braços
mentre la terra s’afona sota els nostres peus.

D’acord, sabem que no som perfectes,
tenim els nostres punts febles,
però aprenem dels errors.
Almenys vivim amb la consciència tranquil·la,
perquè hem fet tot el possible per tal de canviar el món.

D’acord, nosaltres som els il·lusos
guardians de causes perdudes,
inconformistes tossuts.
Però hem dit prou, ja no volem refugiar-nos
darrere de les paraules, ara passem a l’acció.

D’acord, ens falta molta experiència,
convé sumar els esforços,
i els càntics de tanta gent,
però anem creixent, ens fem més forts cada dia,
mai no perdem l’esperança i seguim avançant.

Comptat i debatut

En un moment com aquest que estem vivint ara i per totes les injustícies que hem estat sofrint fins ara i totes les pitjors que arribaran que ens perjudicaran molt més a nosaltres en el context social en què estem i seguirem patint, vull compartir aquesta peça del cantautor valencià Pau Alabajos. Fa un temps que el vaig veure en directe a la festa major de Constantí i a les festes alternatives de Sants i la seva música em va deixar molt impressionat: les lletres, les músiques... En les seves cançons i recitals expressa de manera molt propera tant els seus sentiments més personals com els nacionals i reivindicatius com les amenaces constants del govern espanyol en contra de la cultura autòctona al País Valencià i molts dels problemes socials i la manca de drets actuals que ens van afectant als qui estan o podem estar injustament en precarietat en un moment d'estafes i retallades i privatitzacions que poder arribar fins a ser mortals...

A continuació us deixo un recital del Pau Alabajos, Comptat i debatut, recitat per ell mateix i en aquesta gravació està acompanyat per piano... Per a mi és un recital deliciós que m'ha portat un fort sentiment intern de tristesa i melancolia que m'han dut molta intimitat com la majoria de les seves cançons i també esdevé ser necessari en un moment tan dur com el que estem visquent. A molta de la gent que no és prou conscient dels problemes d'avui en dia -d'aquesta n'hi ha molta- li convindria escoltar aquests versos i es pugui mullar amb els problemes existents.


Aniria molt bé poder anar a dormir escoltant-lo molt de fons i anar-nos adormint amb la seva música.
Bona nit.

Malaurat país de botiguers que trau la llengua a subhasta sense escrúpols,

amb la cara descoberta i els mitjans de comunicació com a testimonis de la desfeta.

País de paisatge hipotecat,

venut a la divina providència:
som hereus irresponsables i curts de mires.
País que fuig de la lectura,

no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional (i nacional) que necessita.
País que aspira a sucursal,
sanament regionalista,
educadament dòcil,
infinitament alienat.
País de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa,
que assumeixen el rol indigne d’engranatge,
que demanen permís per anar al lavabo
i no senten vergonya.
País de complexos i tergiversacions,
capital de la censura i de la manipulació mediàtica.
País de l’enveja i l’auto-odi,
que nega i neutralitza però no basteix,
que protesta flèbilment des de la barrera.
País amnèsic, desmemoriat,
que amaga la història en les profunditats de l’armari.
País de la vacuïtat, de l’ortodòxia i el discurs unívoc:
retre homenatge als prejudicis com a dogma de fe.
País de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular,
governants que són titelles dels empresaris,
amos i senyors de la pompa i l’ostentació.
País anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l’espai.
País de putes, lladres i capellans, especuladors i proxenetes,
taxistes furibunds i altres bestioles de Déu.