"El sistema capitalista necessita del patriarcat per mantenir les seves quotes de benefici a través de l'explotació i la dominació. Són dos sistemes que interactuen i operen de manera conjunta. L'explotació és la transmissió sistemàtica de recursos de qui els produeix cap a qui no els produeix i la dominació ens imposa rols i estructures per legitimar aquesta explotació. Així doncs, tant a la feina com a casa com en d'altres espais estem exposades a les agressions del patriarcat i el capitalisme. Paral·lelament ens torbem amb altres opressions que determinen la nostra precarietat i desigualtats que com a dones no podem obviar, com són la procedència, l'ètnia, la classe, la sexualitat i/o l'edat, entre moltes altres.
Avui, hi ha raons més que suficients per dir que la classe treballadora ha vist com els seus drets han estat retallats i menyspreats per les
classes dominants, i les dones treballadores som les que estem pagant
les conseqüències més dures de la despossessió per part de la burgesia i
el capital. Les nostres condicions de vida estan sent degradades. Es
retallen ajudes a la dependència, a la maternitat i a la conciliació. Es
retalla en sanitat i educació. Es retalla en polítiques d’igualtat i de
prevenció i abordatge de la violència masclista. La darrera reforma
laboral ens exclou encara més del treball assalariat, condemnant-nos a
l’economia submergida quan no al treball domèstic no remunerat (no com a
opció personal sinó perquè el context ens hi aboca). La bretxa salarial
entre dones i homes no fa més que augmentar. I se’ns persegueix i se’ns
fa fora dels carrers per ser migrades, trans i/o putes.
Tota aquesta violència estructural s’agreuja amb les agressions i
assassinats masclistes que no cessen any rere any, sinó que van a més.
Així com per aquelles violències que no per menys visibles són menys
perjudicials (menyspreu, insults, pressió estètica, gelosia,
possessivitat…). Recentment hem rebut l’últim atac directe a la nostra
vida i el nostre cos. La contrareforma de la llei de l’ interrupció
voluntària de l’embaràs que pretén acabar amb el dret al propi cos de
les dones, infantilitzar-nos, i fer-nos meres reproductores de la força
de treball tot relegant-nos a l’àmbit domèstic. Es pretén que el control
de la vida de les dones, deixi de ser de les dones i que la maternitat
passi de ser una elecció a una obligació. A més, és una llei del tot
classista en tant les dones que tinguin diners seguiran podent avortar
quan vulguin, en canvi, les dones de classe obrera es veuran obligades a
avortar en condicions perilloses i en la clandestinitat, arribant a
posar en joc la seva vida.
Davant aquest panorama, com a classe i com a dones, només ens queda
un camí i és seguir batallant per construir noves formes de relacions
entre persones i sexo-afectives. Per aconseguir la igualtat i la
coresponsabilitat en el món laboral, social, personal i familiar, i la
socialització dels mitjans de producció però també de les tasques de
reproductives de i cura. I finalment per poder decidir lliurement si
volem ser mares o no, perquè si nosaltres parim nosaltres decidim. Per
tot això, ara més que mai l’aliança entre dones treballadores i
l’autodefensa feminista són imprescindibles!
Hem de ser lliures per decidir.
Hem de ser desobedients per lluitar.
I hem de ser feministes per guanyar!
Visca el dia internacional de les dones treballadores! Visca el 8 de març!"
