El cantautor riudebitllenc Cesk Freixas ha tret el seu cinquè disc nomenat
“PROTESTA” just aquest any abans de començar l’estiu. I just farà un mes me’l vaig anar a comprar ja que no el tenia i estava en dubtes sobre si
aconseguir-lo o no perquè tampoc m’agrada anar acumulant discos massivament
seguint aquest model possessiu tan individualista. Aquest disc ja es va
presentar a la sala Music Hall de Barcelona el dia 23 de maig. Hi tenia ganes d’anar però al
final no ho vaig fer perquè la setmana abans ja hi vaig anar a veure un grup de
heavy que també va presentar un segon disc mentre que per l’altra banda
necessitava estalviar diners ja que en aquests moments cada vegada més difícils
i precari quan els de dalt segueixen arruïnant la classe treballadora catalana.
Però això és el de menys malgrat que s’ha de seguir lluitant en contra del
sistema mundial establert, però el més important és tenir el disc tot i no
voler ser consumista. La portada del disc promet absolutament per les seves
imatges diverses d’estètica gaudiniana que representen l’activisme social amb
els moviments i plataformes socials, la classe treballadora, els immigrants i
elements que simbolitzen la igualtat i la diversitat cultural. Al llarg de
totes les pàgines hi apareixen diverses imatges que transmeten missatges semblants. El
contingut del disc és bastant rodó format per unes deu cançons que parlen de
lluita, revolució, esperança, la memòria històrica, amor, intimitat i avançar cap al marc d'uns Països Catalans totalment lliures i socialistes. Partint sempre de la
cançó d’autor anglo-saxona del folk, el rock i el pop semi-acústic com Ben
Harper, Ani DiFranco, Bon Iver o Wallis Bird com també hi ha influències de
l’Ovidi Montllor, Silvio Rodríguez o Quico Pi de la Serra. Va acompanyat per la
seva banda habitual formada per Víctor Nin (guitarra acústica, guitarra
elèctrica i segones veus), Cesc Martorell (baix) i Rai Iniesta (bateria).
Cançons destacades són “Em pregunten per què canto” com la primera del disc,
“Vaig venir del nord” o el tema “Imparables” amb videoclip previ que expressa
la solidaritat amb Ester Quintana que va perdre l’ull sent víctima dels mossos
d’esquadra que en una càrrega violenta li van disparar una pilota de goma. Hi
participen especialment Julio Maloa (La Raíz) a “L’exèrcit del fracàs”, Toni
Molina a les percussions, Enric Carreras als teclats i el piano, Sergi
Carbonell (Txarango) que acompanya amb el piano fent els arranjaments a “Brindo
per tu” i “A Miguel Hernández” que és una adaptació al català del poema
“Sentado entre los muertos” de Miguel Hernández amb una música pròpia que es
diu “Pluja de llum”. Per últim els arranjaments orquestrals de Pep Roig a “No
tenim por” però l’orquestra no és real sinó totalment digital feta per ordinador i sistemes electrònics. En el disc també s’hi inclou un DVD del concert en directe de la celebració dels seus 10 anys de carrera com a cantautor a la sala Luz de Gas (Llum de Gas) on s’hi van tocar una bona part dels temes importants fins llavors i alguna cançó d’aquest nou disc. En aquest disc només hi ha algunes cançons de tot el concert. A més de tocar-hi tota la banda incloent-hi en Toni Mena com una segona guitarra, també hi van participar els membres de la seva antiga banda (Els altres bandais) a dues cançons.
