Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cançons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cançons. Mostrar tots els missatges

divendres, 30 de desembre del 2016

Winter Solstice - Poem by Anonymous.



On this last post I want to publish both this photograh of Stonehenge in the winter and an anonymous English poem about this season of the year. Hope you like reading that.

When you startle awake in the dark morning
heart pounding breathing fast
sitting bolt uplight staring into
dark whirlpool black hole
feeling its suction.

Get out of bed
knock at the door of your nearest friend
ask to lie down, ask to be held.

Listen while whispered words
turn the hole into deep night sky,
stars close together,
winter moon rising over white fields
nearby wren rustling dry leaves
distant owl echoing,
two people walking up the road laughing. 

Let your soul laugh,
let your heart sigh out,
that long held breath so hollow in your stomach 
so swollen in your throat.

Already light is returning pairs of wings,
lift softly off your eyelids one by one
each feathered edge clearer between you 
and the pearl veil of day.

You have nothing to do but live. 


After copying and blogging this anonymous poem, there's here a little music like I've been doing many times when I write an article or something similar on. Here there's the Californian pianist Scott D.Davis playing on the piano the old English folk song "Greensleeves" which has been interpreted by so many singers, songwriters, choirs and music bands. He's the same pianist who arranged and covered for piano some Metallica and other rock bands works in two albums.




dilluns, 3 d’agost del 2015

Per iniciar l'agost (1 d'agost 2015).

Potser d'aquí a tan sols quatre anys,
tot haurà passat, tot s'haurà acabat.
I qui sap quins camins vindran,
si el temps haurà minvat les ganes de lluitar.

Qui sap què ens depara el futur,
si ens hauran vençut i si restarem muts.
Si tindrem bona salut,
no ens haurem venut, no restarem pas asseguts. 

Però per si de cas conserva bé aquesta promesa,
t'esperaré en aquell racó de cel, banyats de blau i de verd. 

Amb més arrugues a la pell,
amb un poc més de seny, cansats de perdre el temps;
evocaré el teu cos sencer 
al ball dels teus cabells giravoltats pel vent. 

Potser, qui ho sap, t'hauràs casat, 
ja t'hauràs afartat del teu antic amant.
O viuràs sola a prop del mar 
buscant estrelles cap al tard i ens estarem pensant.

Però per si de cas conserva el gust de llaurar el terra.
Recordaré els versos bruts de l'Estallés banyats de blau i de verd.

Potser quan passin quatre anys
tot s'haurà acabat, tot serà llunyà. 
I miraràs de sobte el mar 
buscant estrelles cap al tard i ens estarem mirant.  






divendres, 20 de març del 2015

Un poema de Guillem d'Efak.



Aquest cantautor, escriptor i actor mallorquí i nascut a la Guinea Equatorial ha estat una figura en la cançó d'autor i de protesta als Països Catalans tot fusionant el blues, el jazz i la cançó popular mallorquina. Tampoc explicaré tota la seva vida però he trobat un poema que té prou significat per un dia com aquest quan en principi comença la primavera però segueix permanent el fred cru de l'hivern quan la pluja del cel gris i el mal temps encara oculten la calor que ha d'arribar. 



ARBRE. 

Primavera d'hivern.


I que me'n fan de mal aquestes branques teves 
vinclades pel pes excessiu 
de la fruita no recol·lectada!


Inútilment madurares somnis.
Avui tornen a terra
sordament desplomats.


El pelegrí no ha trobat la teva ombra
ni el pastor el teu fruit.


I que me'n fan de mal els estels 
que entre el brancam 
encara me conviden!  




divendres, 20 de febrer del 2015

28a calçotada de Sants.

L'1 de març, com cada primer diumenge de març, torna la calçotada popular del barri de Sants que organitza el Casal Independentista de Sants Jaume Compte però enguany al parc de l'Espanya Industrial. Ja és la 28a, però també estem d'efemèrides i la dedicarem als 20 anys que el cantautor alcoienc Ovidi Montllor porta de vacances. 

Programació: 

12:00h. Diferents mostres de cultura popular:  castellers de l'EI, colla bastonera de Sants i tabalers de la colla de diables de Sants. 

13:00h. Començarem a servir els calçots acompanyats de romesco, pa amb tomaquet, patata al caliu, botifarra, fruita i vi/aigua. 

16:00h. Actuacions musicals: Taverners i La fera ferotge, fent versions d'Ovidi. 

Durant tot el dia hi haurà fira de col·lectius.
Compra de tiquets anticipadament al Casal (c. Muntadas, 24) o al mateix dia al parc. Tot plegat per 13€, 11€ per les sòcies del casal que vinguin a comprar-la anticipadament. 

Us hi esperem. 
















dimarts, 11 de juny del 2013

Ebri Knight i "La palla va cara".


Fa un any que començo a escoltar el grup maresmenc Ebri Knight que ara han tret el seu segon disc "La palla va cara". Aquest nom es tracta d'una frase feta popular en temps de la Revolta dels Segadors de l'any 1640. Es pot descarregar gratuïtament a la seva web (www.ebris.cat) o comprar en els llocs on actuin en directe. Una de les properes actuacions serà al Rebrot 2013 a Sant Celoni i organitzat per Arran. Abans d'aquest disc ja els vaig veure en directe a les festes del Poble Sec i en el concert del SEPC juntament amb At Versaris, Eina, KOP i Obrint Pas a Vilanova i la Geltrú. Però la música i les lletres combinen festa i reivindicació. Música folclòrica d'arrel tradicional catalana i irlandesa combinada amb rock més modern i un estil més hooligan. Aquest nou disc té un estil més propi d'aquí, és més curtet i amaga cançons pròpies que m'omplen d'energia i tendresa com la combativa "Sàvia i rebel", el videoclip de "Només" i el dolç "Camí cap a la lluna". També hi ha inclosa una versió festiva del "Conte medieval" dels Esquirols, on hi participa un dels seus membres cantant-hi, l'enèrgica "Els herois" o un tema vocal que es diu "La pubilla". El disc de per si ja és un bon regal (amb diverses i genials col·laboracions com el Quico, el Noi i el Mut de Ferreries i Àlex d'Eina entre altres) però molt millor veure'ls en directe i seguir sempre ballant, cridant i reivindicant. Ben de seguida en deixo uns tasts. 






















dilluns, 26 de novembre del 2012

Cançons ocultes.


Avui el meu primer poema que vaig escriure, llarg però amb sentit. Una al·legoria a les cançons i es diu "Cançons ocultes".







Cançons ocultes
immerses en carpetes i armaris
que gairebé ningú coneix. 
Acompanyades amb fluixos acords
d'una guitarra mig rebentada.
Escrites amb lletres i melodies
en papers de llibreta rebregats
que cauen a una foguera encesa
i s'escapen com trist fum en l'aire
amb un destí borrós i incert. 

Lletres que parlen de tot: 
de mentides dels polítics i mitjans
que ens manipulen a totes i tots.
De masclisme, violència de gènere
i agressions sexuals, racisme,
control social, exclosió i discriminació,
la destrucció del territori  i especulació immobiliària,
retallades, privatitzacions, atur i finances.
De mobilitzacions i accions, violència i impunitat policial,
detencions, tortures i presons. 
I missatges de llibertat, de revolta i combat. 

Cançons de festa,
de quedar i sortir amb els col·legues,
bars i concerts, de birres, billar, converses o futbol.
Lletres i sons des d'escenaris i envelats
amb veus contundents, notes i xiscles trallers
per donar-ho tot a la nit, arrossegar-se per terra
o a l'andana esperant el metro,
resistir la ressaca 
fins dos o tres dies més tard.

Sons i melodies d'harmonia, calma i relax,
alegries, victòries i plaer,
amors i desamors, tacte i tendresa.
També somriures certs, descarats o malèfics,
Altres que expressen disgustos i mals entesos,
odi, ràbia, impotència, amargor, mals records...
Lletres que denuncien mentides, coacció social,
paternalisme i ensinistrament familiar inaguantable.    

Cançons quotidianes oblidades o ignorades: 
del passat i del present,
missatges carregats o senzills
amb moments dolços, amargs, agres, tendres...
Ningú les vol escoltar. Només aquells 
amb sentiments reals per entendre-les.
Cançons que s'amaguen en un racó:
tristes, disgustades, plorant...
Traicionades i disgustades per tornar a la llum.