Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reportatges i documentals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reportatges i documentals. Mostrar tots els missatges

dimarts, 31 d’agost del 2021

"Salvem la Ricarda" a Natura Oberta.

Doncs aquí passo un vídeo des de Natura Oberta on es projecta un reportatge sobre la futura possible ampliació de la tercera pista de l'aeroport del Prat i com AENA no respecta els entorns naturals secrets que s'amaguen pels voltants de les pistes aeroportuàries ni els criteris mediambientals qüestionables que estan establerts. I aquesta empresa lucrativa només mira per a les butxaques dels seus dirigents amb els interessos dels negocis aeris de les grans companyies i els que estan generats per les grans mobilitats massives. Això tenint en compte que els territoris del delta són uns indrets assetjats i degradats urbanísticament degut als creixements massius de les perifèries suburbanes dels municipis que ronden pel voltant de la capital esfereïdora i destructiva de casa nostra però encara broten bells paratges paradisíacs on hi brollen vives natures formades per bells brots verges de vegetacions salvatges i autòctones, canals i belles rutes itinerants per on s'hi estenen aigües fresques i verdoses i amb vibracions de les harmonies delicioses dels cants dels ocells de pas que s'escampen pels arbres vibratius i al mateix temps el bell paratge contaminat de les partícules tòxiques carbòniques i acústiques que evaqüen els avions en els seus enlairaments i aterratges. 
Un dels paradisos naturals que podria tocar de ple l'ampliació de la pista és la dels estanys de la Ricarda, un dels pocs indrets amb bonics vestigis naturals que encara flueixen verges i feréstecs del delta del Llobregat format per uns conjunts de bells i vibrants estanyols on encara hi flueixen les seves belles aigües tranquil·les en contacte amb el mar i les seves rosses platges devastades i destrossades quan no hi ha emissions de fumerades carbòniques ni acústiques dels aparells voladors en funcionament cap a les aires dels cels profunds. Es tracta d'un bell paradís brodat d'espècies vegetals autòctones formades per esplèndids canyissars que vesteixen les llacunes, pins verds dispersats en conjunts afables i acollidors i milers de comunitats vegetals riques de saboroses flors i arrels autòctones, vides  de molts animals autòctons d'aquells indrets que han fet els seus estils de vida, tenen els seus immersos amagatalls i infinites diversitats d'ocells de pas que en les seves migracions successives d'un entorn a un altre deixen rastres successoius dels seus vols i allà es troben en uns paradisos aquàtics i agradables per a ells on poden gaudir de les seves vides arrelades en els seus ambients amb placidesa i comoditat. També hi brillen ondulacions de formoses dunes de sorra ancestrals amb brolls de vida fèrtil que dibuixen els terrenys sorrencs i abarquen les sorres de la platja.  No hi ha estudis objectius sobre la seva possible destrucció perquè poden estar carregats de suposicions perplexes mancades de certesa. Si que és cert que les ampliacions anteriors de l'aeroport que es van fer fa 19 anys va carregar-se moltes espècies naturals existents i que gaudien de les seves vides plàcides i agradables. I aquell és un entorn ric de vibracions de biodiversitat que consta des de fa uns 300 anys d'història i la seva degradació seria posar fi a la riquesa de la biodiversitat natural que brolla encara pels entranys de la Ricarda. 
Altres indrets naturals semblants enriquits amb aiguamolls a la costa són les Madrigueres (entre Calafell i Sant Salvador) que està recuperant la seva bellesa i els de la platja dels Muntanyans (entre Creixell i Torredembarra) que és un dels llocs de pas dels ocells que volen entre el delta del Llobregat i el delta de l'Ebre.  


 



Gràcies per la vostra emissió feta via streaming  sobre la situació de perill en la qual es troba aquest indret bonic on encara hi floreixen meravelles. I t'aporto a tu, al conferenciant, un petit detall sobre quan no podia trobar la paraula "lacustre" en català quan estaves abocant una de les teves aportacions. I realment és la mateixa paraula. Gràcies per les aportacions que has deixat anar de més a més en aquesta emissió sent petites pinzellades que enriqueixen les meves vibracions i els brolls de la meva pròpia selva interna i sensitiva que s'escampa per arreu del meu cos, formada per la meva pròpia i autèntica vegetació. 

Hi ha altres vídeos i reportatges en aquest canal del YouTube que ens ofereixen bells paisatges naturals en indrets diversos i autòctons arreu del territori per si esteu interessades/ts en fer-ho i conèixer a fons sobre altres paradisos naturals i les seves belleses que romanen vibrants i fresques amb les seves pròpies vegetacions i orografies. 


https://youtu.be/E5RXDyUsp-M

https://youtu.be/m9-yt_Tk9-A

https://youtu.be/m9-yt_Tk9-A


Aquest és un programa emès del passat dia dijous 3 de juny. 



Te pes la informacio de les seves paraules, no la de les meves.  I a continuacio poso unes fotos d'aquell immens paradis que es La Ricarda amb  els seus estanyols i les seves llacunes vestides amb els seus brots de vegetacio viva i rica que les envolten formant bells paratges salvatges plens de vida, diversitat i frescor on hi flueixen les harmonies vibrants i els bells colors deliciosos que s'escampen formant la bellesa d'aquell indret. 



Firmat per mi mateix. 

J.P.S. 













dissabte, 1 de febrer del 2014

Una gran pel·lícula d'hivern.

Som al bell mig de l'hivern, ara, entre els mesos de gener i febrer. O sigui, després de les "festes". Jo des d'abans ja tenia la idea de buscar alguns films d'hivern per l'ordinador que estiguin situats enmig d'un context de fred, de gel, de neu o de paisatges de muntanya. I aquest cop poder fer com algunes petites "jornades" de cinema d'hivern a nivell particular amb un petit format basat en cap altra cosa més que la pantalla plana de l'ordinador de l'estudi de casa. Pot ser també una altra manera de realitzar un cinema lliure igual com les que es fan en els centres socials autogestionats per debatre fomentant un sentit crític cap al seu argument? Puc dir que sí. A part aquestes sessions que faig estan pròpiament adaptades al meu propi ritme. Les vaig organitzant escassament pels meus ànims però de manera totalment lliure. No defenso gens els espectacles cinematogràfics comercials ni festivals similars com el mític " 
"Festival de Cinema de Muntanya" que s'ha anat realitzant a Torelló. Però assistir en els espectacles de caràcter comercial tampoc està de més anar-hi alguna vegada per conèixer-ho de prop per després criticar-ho i rebatre-ho amb més arguments i sobretot contundència. Per tant poder impulsar amb més força altres xarxes de cinema lliure i crític amb la realitat social i paisatgística que ens envolta. 
Doncs mirant de cercar "pel·lis" ambientades en llocs freds d'Europa com els Alps o els territoris escandinaus he trobat un film documental molt interessant titulat "L'últim caçador" (Le dernier trappeur) de l'any 2004 (de fa uns 10 anys, relativament nova). Aquest està ambientada i filmada enmig de l'hivern en el Yukon canadenc. És de producció internacional sobretot francesa, suïssa i canadenca, produïda per Jean Marc Henchoz i dirigida pel mateix guionista Nicolas Vanier, la banda sonora de Krishna Levy i la fotografia de Thierry Machado, i la seva durada és d'uns 94 minuts. És un dels films d'hivern que m'ha cridat més l'atenció amb "The sauvage innocents" protagonitzada per Anthony Quinn i el llarg mut "The Rush of Gold" d'en Charles Chaplin. 

El fil de l'argument tracta sobre les últimes generacions de trampers i caçadors d'aquesta freda, llunyana i inhòspita contrada boreal de l'Amèrica del Nord. Es centra en la vida d'un personatge real de mitjana edat si fa no fa interpretat per Norman Winther que segurament és l'últim que es dedica en aquest ofici especista amb una índia nehanni interpretada per May Loo i uns gossos de caça afables però salvatges amb qui manté un fort vincle que arrosseguen el trineu enmig de la infinita allau de neu que cobreix totes les valls, les serralades rocalloses canadenques i tots els arbres autòctons coberts de blanc. La seva finalitat se suposa que és en subsistir i viure d'alguna manera. A mesura que transcorre la trama el propi protagonista també realitza un paper de narrador intern que va explicant aspectes del propi argument, els fets de la vida quotidiana dels caçadors respecte el seu entorn, el contacte distant amb alguns ex companys que han abandonat l'ofici feia poc temps com els factors externs de la desforestació amb la tal·la massiva dels arbres provocada per les grans companyies forestals que només s'omplen la cartera per fer infraestructures innecessàries i destrossar tot aquest bell paratge. Amb una manera de viure itinerant sempre busca valls on poder posar trampes i caçar animals mitjançant mètodes rudimentaris fent extingir petits grups d'animals febles que viuen en llocs freds en tots els medis, fins i tot alguns peixos en els bassalts d'aigua coberts pel gel. Malgrat que expliqui que l'ésser humà ha d'evolucionar sempre convivint amb la natura enlloc de destrossar-la i mantenint una cadena alimentària entre els éssers vius. Així que és cert que ells hi estan acostumats i els agrada mantenir aquest ritme de vida aparentament bucòlic però que requereix esforç i treball per avançar com en la construcció de noves cabanyes de fusta, fer foc a terra per escalfar-se, dormir en tendes rudimentàries o els vents i les nevades agressives que posa en risc la seva vida i la dels gossos de caça. Un dia que ha d'anar a veure un amic seu (Alex Van Bibber) que viu a uns quants dies de distància cap al nord argumenta uns fets gairebé llegendaris sobre que els llops s'emocionen i udolen quan les llums polars brillen en el cel de tots els colors. Un cop que ha d'anar a la ciutat per aprovisionar-se amb els cavalls i el seu gos preferit aquest mor atropellat pel pas d'un cotxe i és substituït per una gossa husky siberiana sense experiència però en una ocasió li salva la vida amb els altres gossos del trineu en caure a l'aigua d'un llac congelat. I què passa en algun moment entre aquesta gossa i un altre que porta el trineu?? 


És una pel·lícula amb molta vitalitat i convida a veure tots aquests ecosistemes i paisatges naturals tan preciosos amb si estiguessis allà i entressin pels propis ulls. Immenses valls, aquestes muntanyes, rius i llacs d'aigües cristal·lines i gran diversitat d'animals forçats que es senten forçats a marxar a buscar altres indrets on viure i satisfer les seves pròpies necessitats. Elements físics de penúltim i darrer pla són l'impacte fort dels raigs solars envers la blancor nevada com la seva llum rogent que s'amaga per l'horitzó durant la posta, una lluna quasi idíl·lica que brilla a mitja nit o la gran dispersió cromàtica del cel del nord. Ho repeteixo: és molt viva en tots els sentits, val molt la pena i la poso tota sencera.



diumenge, 8 de desembre del 2013

"Llavors de Llibertat, Cala i la generació oblidada"

Farà tres mesos que va aparèixer el documental "Llavors de Llibertat. Cala i la generació oblidada" que vaig poder veure el dia de l'estrena de la seva projecció al Museu d'Història de Catalunya el dissabte 21 de setembre. Aquell dia la sala de projecció estava tota omplerta i no vaig tenir cap més opció que mirar-me'l de reüll des de la part del darrere de la porta. Durant aquests mesos s'ha anat estrenant a diversos indrets del territori des de Perpinyà al Cinema Castellet, un dia abans del seu pas per Barcelona, Les Corts, Sants, l'Eixample, Girona, Cervera, Banyoles, Reus o Roquetes fins arribar  Cabestany, Elna, Argelers i Prats de Molló un altre cop a la Catalunya Nord.
El documental reflecteix un recorregut detallat pels origens de l'independentisme català actual a partir de la vida de Josep de Calassanç Serra i Puig (Cala), la seva militància política i el seu activisme cultural que dugué fins al final. I evidentment que també reflecteix una generació històrica propera a la nostra i encara viva formada per lluitadores i lluitadors que clandestinament es van esforçar i arriscar de valent amb la seva lluita des dels anys 60 fins ara per construïr un futur de llibertat i autogovern del nostre poble i la classe treballadora. En un moment quan en la transició entre el franquisme i el nou règim hereu centralista i també espanyol disfressat de democràtic quan volien anar més enllà que els eslògans de fireta de la constitució espanyola i el seu fill d'estatut ja amb uns punts cardinals molt clars sobre Independència, Socialisme i Països Catalans. Però també van passar per moments molt difícils, tortures i exilis constants. El punt d'arrencada comença durant l'agitada Barcelona dels setanta, la fundació del PSAN, la propaganda clandestina, les darreres execucions del franquisme i les del post-franquisme i més tard la creació del Comitè Català contra la Constitució Espanyola o la fundació de Terra Lliure. El documental acaba amb l'exili definitiu a Catalunya Nord on en "Cala" s'hi refugia a partir de l'any 79 de la repressàlia i esdevé un referent de lluita per la llengua i la cultura catalanes amb iniciatives pròpiament de la terra com l'escola i la ràdio Arrels, el Casal de Perpinyà o Aire Nou de Bao amb la Colla castellera del Riberal.

El documental Llavors de Llibertat es va començar a gravar a la primavera de l'any passat sent impulsat per la Comissió Homenatge Cala, realitzat per David Andreu i Josep Sabaté i la banda sonora de Marcel Casellas i té una durada de 65 minuts. Durant aquest any de gravacions i entrevistes tant al nord com al sud s'ha realitzat un recorregut de la mà d'algunes persones amb qui en Cala va compartir la lluita: Blanca Serra, Eva Serra, Dolors Serra, Carme Travesset "la Petita", Josep Vidal, Pere Iu Baron, Pere Manzanares i Hervé Pi (lluitadors nord-catalans amb qui va compartir moments àlgids), Aleix Reyné, August Gil Matamala i Marcel Casellas (autor i intèrpret del fons musical). Totes elles, d'una generació oblidada, i aquí van perdent l'anonimat i donen un grat exemple de la seva experiència cap a les generacions més recents com nosaltres per aprendre de la seva lluita i les que vindran que són el futur del nostre poble.

dissabte, 7 de juliol del 2012

Reportatge a la Directa. "Get up, get down, there's revolution in this town".

Avui he volgut compartir un reportatge molt interessant de La Directa del 30 de maig sobre l'Occupy Wall Street, el moviment acampat i indignat a Nova York. Me'l vaig estar llegint amb una mica de calma i em va semblar útil per publicar-lo al meu bloc personal. És un text molt complert però explica coses molt reals del què ha estat passant als Estats Units, sobretot a la costa atlàntica. D'aquí un temps serà un esdeveniment històric important en la història dels Estats Units?? I la gent encara se'n recordarà?? xD 


Després d'irrompre per sorpresa el setembre del 2011, el moviment Occupy Wall Street (OWS) s'ha convertit en una referència de mobilització tant als Estats Units com a la resta del món. Les grans manifestacions del 6 d'octubre -amb el suport dels sindicats-, les convocatòries del 15-O i el desallotjament de l'acampada de Zuccotti Park un més després (el 15 de novembre) han estat les dates més significatives del moviment. Lluny de fer minvar la força de les protestes, però, el desallotjament va coincidir amb el reforçament de nuclis d'Occupy a barris i ciutats arreu del país, una estratègia organitzativa molt similar a la del moviment del 15-M. Aquesta primavera, les mobilitzacions han tornat a prendre força als EUA i un crit ressona amb força: "Get up, get down, there's revolution in this town!" (Amunt, avall, hi ha revolució en aquesta ciutat). 

El 10 de febrer de 1967, el Black Mask, un col·lectiu anarquista novaiorquès, va organitzar una petita manifestació pels carrers del districte financer de Manhattan. Amb passamuntanyes negres al cap i unes calaveres enormes com a estendards, les vint-i-cinc integrants del grup liderat pel performer situacionista Ben Morea van caminar per la gèlida metròpoli nord-americana fins a Wall Street. Entre la neu i el desconcert dels turistes, treballadores de coll blanc i policies, la gent de Black Mask va llegir un manifest amb un missatge evident: "Wall Street is War Street". 
Quaranta anys després, el 17 de setembre de 2011, es va viure una escena similar. Però no es tractavba de les vint-i-cinc valentes encapçalades per Ben Morea, sinó d'un miler de persones que, aquell setembre càlid d'un any que havia començat amb les manifestacions de la plaça Tahrir del Caire, van decidir manifestar-se fins a la borsa de Nova York per acampar a Zuccotti Park, una petita plaça propera que es troba entre Broadway i el nou World Trade Center. El desconcert general va ser similar al del 1967, però només per uns quants dies. 


Naixement, auge i dificultats. 

Després d'una setmana d'acampada, el moviment va créixer fins a convertir-se en una referència mundial. Es tractava d'un moviment interclassista i intergeneracional, com el de les places espanyoles. Un moviment heterogeni, constituït per gent de totes les esats -hi abunden les velles militants pacifistes i veteranes de totes les guerres-, membres de l'esquerra i dels moviments socials, així com persones que tenen la seva primera experiència política, estudiants i treballadores, precàries, gent de classe mitjana i homeless. Un moviment assembleari, horitzontal, sense lìders visibles i en bona mesura fill d'una revolució tecnològica i les xarxes socials. Un moviment anòmal: patriòtic -qui no és patriota en aquesta "land of liberty" (terra de llibertat)? I revolucionari, seriós i alegre, que mira cap al passat per entendre'l-, que pensa en el present -per canviar-lo- i que lluita per un futur millor. 


Des de la segona meitat del setembre de 2011, les mobilitzacions d'Occupy Wall Street es van estendre per arreu del país. 

Occupy Wall Street, que és alhora el lema i el moviment, va reemplaçar en un tres i no res les indignades i les acampades espanyoles, així com el moviment grec, que havien estat els referents de la primavera i l'estiu europeus; cosa que, un cop més, evidencia la immensa força dels EUA a l'hora de vendre la pròpia marca i exportar els productes propis. Una força que no és aparent, sinó real: ocupar Wall Street significa ocupar la meca del capitalisme, etzibar un cop al cor del sistema. 
El moviment va viure moments àlgids amb la gran manifestació del 6 d'octubre del 2011 (amb el suport i la solidaritat dels sindicats), la convocatòria mundial del 15 d'octubre i el suport de músics, artistes i intel·lectuals, però també moments dramàtics com la intervenció de la policia per desallotjar Zuccotti Park el 15 de novembre, que va acabar amb la detenció de més de 200 persones. Entre el desembre del 2011 i el març de 2012, hi va haver nous intents d'acampar a Zuccotti Park i, malgrat totes les adversitats, OWS mai no ha deixat de ser operatiu. 


La primavera d'OWS

"Molta gent pensava que aquesta ocupació havia acabat, però ara que ha sortit el sol, ens hem reunit altra vegada a Zuccotti Park. Han estat uns dies increïbles per celebrar els sis mesos de la primera ocupació., ens comenta Steve Yanckou a mitjan abril, mentre reparteix fulls volants a Wall Street. Durant tot el mes d'abril, el moviment OWS va organitzar una campanya de primavera per preparar la vaga general del Primer de Maig. Spring Training, aixó es va decidir anomenar aquesta campanya, que va incloure des de conferències -com la xerrada sobre història del Primer de Maig del sociòleg Stanley Aronowitz, fundador de la revista Social Text i excandidat a governador de l''Estat de Nova York pel Green Party el 2002- fins a reunions i assemblees -com les organitzades setmanalment a Union Square, Zuccotti Park, Tompkins Square o el Central Park-, passant per múltiples accions per reivindicar una educació i una sanitat públiques, contra els desnonaments de Manhattan, Brooklyn o el Bronx i les anomenades manifestacions d'entrenament, organitzades cada divendres a la tarda de Manhattan. Unes manifestacions on es podien sentir lemes com "People before profits" (La gent abans que els beneficis) o "Banks steal homes" (Els bancs roben llars), acompanyades -juntament amb tambors, trompetes i saxos- dels cors del moviment: "We are the 99%" (Som el 99%), o "Bank of America, bad for America" (El Banc d'Amèrica és dolent per Amèrica). 


Occupy té menys arrelament social que el 15-M, però, en canvi, el seu discurs és més hàbil i incloent.

En aquest context, la manifestació del Primer de Maig a Nova York va ser un èxit rotund: 20.000 persones van sortir als carrers, en una marxa que va partir d'Union Square (nou punt de reunió del moviment des del mes de març). Abans de començar la manifestació, l'exguitarrista del grup Rage Against the Machine, Tom Morello, va cantar, acompanyat per la Guitarmy (exèrcit de guitarres), la "Worldwilde Rebel Song". En acabar la marxa, es van produïr algunes detencions. Al conjunt dels EUA, aquest Primer de Maig serà recordat com un pas més cap a la Reapropiació del Dia dels Treballadors: a Detroit, Seattle, Los Angeles, San Francisco, Denver, Miami i Washington, es van organitzar grans manifestacions, marcades per un fort desplegament policial i, en alguns casos, com el de Chicago i sobretot Oakland, per les càrregues policials violentes i nombroses detencions. 


La influència  del 15-M.

Steve Yanckou va ser a Zuccotti Parkdes del principi, quan la manifestació del 17 de setembre convocada per Adbusters es va transformar en una acampada, i s'hi va quedar fins el 15 de novembre, moment en què la policia va desallotjar les persones acampades. Després del desallotjament, segons els mitjans de comunicaciò de masses, el moviment va morir. "En realitat -ens diu Steve-, el moviment no ha mort en cap moment. Després que la policia ens fes fora de Zuccotti Park, hem intentat buscar un nou espai, treballant en comissions i establint-nos als barris". Una estratègia molt similar a l'adoptada pel moviment del 15-M. 
Efectivament, els fets ocorreguts a l'Estat espanyol han tingut molta influència i una gran importància simbòlica en les formes organitzatives del moviment Occupy, de la mateixa manera que la primavera àrab s'havia convertit en un referent seu. Segons Andreu Espasa, professor de llengua i cultura catalanes a Harvard, es podria dir que "es parlava molt de la influència àrab i es practicava molt el model espanyol". Essencialment, el moviment Occupy i el 15-M són molt similars, si bé tenen algunes diferències. Occupy "és menys fort pel que fa a l'arrelament social, no hi ha tanta participació, les assemblees són menors, les manifestacions no són tan massives, però el discurs és molt hàbil i incloent".


La importància de difondre el discurs.

Quan a l'estratègia comunicativa, un dels punts forts del moviment Occupy és que concentra tota la crítica en el poder financer i pràcticament no parla de la classe política. Com continua explicant-nos Andreu Espasa, la raó d'això és que "en aquest país, els partits són irrellevants": si una persona aspira a ser congressista, ha de passar per les forques caudines del control directe de les donants milionàries, com George Cloney ha representat a la pel·licula "Els idus de març".
Per difondre aquest discurs, el moviment utilitza des dels mitjans més tradicionals (fulls volants, pamflets) fins als més innovadors, com la web (occupywallst.org) o les xarxes socials, passant per la revista del moviment (Tidal) o la història de la ràdio lliure WBAI. Així mateix, han destacat especialment els vídeos d'informació i propaganda (del genial tràiler Occupy Blietzkrieg a la pel·lícula Occupy The Movie), amb el suport de col·lectius de periodistes i directores de cine com el Brooklyn Film Malers Collective. També ha tingut molt ressò el suport d'artistes de fama internacional com Patti Smith, Joan Baez, Willie Nelson, Crosby i Nash, Yoko Ono i Yo La Tengo, entre altres, a través de l'àlbum "Occupy this album".


L'extensió del moviment. 

D'altra banda, l'extensió del moviment no ha tingut aturador des de la segona meitat de setembre de 2011, moment en què Occupy es va convertir en un lema (i no únicament en el moviment de Nova York). És pràcticament impossible enumerar les ciutats, pobles i barris on, a partir d'aleshores, s'han creat moviments Occupy. De Boston a Santa Bàrbara, de Filadèlfia a Seattle, de Des Moines a Nova Orleans... 
Després de la Gran Poma, un dels nuclis més actius és la ciutat de Boston. La capital de Massachussets, de poc més de 600.000 habitants, és un feu demòcrata i un dels pols universitaris més importants del país. Fins i tot a la coneguda universitat de Harvard, situada a Cambridge (una petita localitat als afores de Boston), es va constituir un moviment Occupy. Durant diverses setmanes, unes quantes desenes de persones van acampar al pati de la universitat més antiga de la costa est, sota l'atenta mirada de la policia. Ens ho relata Mark Warren, estudiant de la Universitat de Harvard que ha estat involucrat en el moviment des d'un bon principi i que ha dedicat espai a aquests fets a la revista mensual "Perspectives", que ell mateix dirigeix. 


Als EUA hi ha molt camí a recórrer: definir algú com a socialista o comunista es considera ofensiu

Warren també ens explica que, a Harvard, el professorat no va prendre posició a favor del moviment, contràriament al que va passar a la Universitat de Columbia (Nova York), on 300 professores van signar una carta de suport a Wall Street. D'altra banda, no resulta simptomàtic, surrealista i extraordinari que estudiants que paguen una matrícula anual d'uns 60.000 dòlars decideixin acampar per protetar en contra del poder de l'1%? Warren és optimista sobre el futur del moviment, però també una mica escèptic: "Aquest moviment té la possibilitat de canviar alguna cosa en la nostra societat, però hi ha massa coses que s'han de fer prèviament. En primer lloc, la gent ha de canviar la manera de veure les coses, la manera de pensar. Als EUA, a més, s'ha de canviar el lèxic en el món polític. Aquí no pots definir algú com a socialista o comunista... és pràcticament ofensiu!". Al seu torn, Steve Yanckou ens comenta, mentre continua distribuïnt fulls volants i explicant a turistes sorporeses i treballadores més o menys atònites a la campanya de la primavera: "No tinc ni idea del què passarà demà, només sé que estic orgullós de ser aquí avui". Les seves paraules són, probablement el millor testimoni de l'entusiasme i l'abnegació de moltes de les persones que s'estan manifestant a Wall Street.     


I per acabar deixo una mica de música... un vídeo de l'acampada a Wall Street amb en Tom Morello i els Guitarmy cantant la Worldwilde Rebel Songs l'1 de maig del 2012 a la Union Square. 


divendres, 9 de desembre del 2011

2011, any de Pearl Jam (II)


Com vaig dir al principi, aquest any Pearl Jam ha celebrat els seus vint anys com a grup: sorgit el 1991 a dins de la tendència sonora del rock nomenada grunge apareguda a la ciutat de Seattle (estat de Washington, EUA) a principis de la dècada dels 90. Més enllà dels seus inicis en què oferien la imatge acord amb aquest moviment, amb els anys Pearl Jam han anat evolucionant cap a una maduresa acompanyada d'una senzillesa i humilitat en les formes per tal de centrar tota la seva atenció en la pròpia música, que ha esdevingut un dels exponents més importants de l'escena del rock internacional actual. Els seus shows no van acompanyats dels espectacles visuals que ofereixen moltes altres bandes que estan al mateix nivell de repercussió. Al contrari, també aquí opten per l'austeritat i aconseguir fer de la seva proposta musical la protagonista absoluta dels seus concerts.
Per altra banda els Pearl Jam són coneguts pel seu compromís social i solidari més enllà de les estructures convencionals del sistema polític i social del món occidental. Les seves lletres són carregades de crítiques a les maneres de govern del seu país (els Estats Units) i el seu procedir en la indústria musical sempre ha estat marcat pel seu posicionament contra els monopolis econòmics i a favor de la sostenibilitat en quant a l'ús dels materials d'elaboració dels suports físics de les seves obres àudio-visuals. Així sempre s'han posat al costat de causes com el dret d'avortar i acostumen a donar una part dels seus beneficis de cada concert a organitzacions solidàries locals de la zona on es celebren els seus concerts, així com la lluita en contra del canvi climàtic i la presència de petroli a les costes del Golf de Mèxic.
Doncs fent una gira per diferents indrets tant del seu país com altres països del continent americà passant per Canadà, Costa Rica, Perú,
Xile, Argentina, Brasil amb missatges íntegres i directes cap als seus fans i públic general. A continuació m'ha interessat deixar el seu reportatge musical Pearl Jam 20, dirigida per Cameron Crowe, que fa un recorregut de la seva trajectòria musical des dels inicis fins ara. A part dels membres que hi han hagut al llarg del grup també hi apareixen parlant altres músics i artistes com Neil Young o Bruce Springsteen.


I per acabar de disfrutar de la seva gira he volgut deixar un fragment llarg d'una horeta amb un dels concerts més emblemàtics d'aquesta gira a Hamilton (Canadà) i altres també disfruteu de la seva música. Jo no puc anar en cap concert des de Sants però com a mínim he disfrutat de temes com Even Flow, Immortality, Yellow Ledbetter, Betterman o Unthought Known que m'han posat la pell de gallina.





I encara per últim vull deixar una fotografia d'homenatge a Clarence Clemons, saxofonista del Bruce Springsteen, membre de la Street Band, que va morir aquest juny passat per una hemorràgia cerebral.


I aquest mes també fa deu anys de la separació de Sangtraït a la sala Razzmatatz. Aviat passaré alguns vídeos amb cançons més importants dels concerts i la història del grup.

dissabte, 29 de gener del 2011

Nous Espectres a Psicologia (15/04/2008)

Recordant vells temps. A l'abril del 2008 es va realitzar la setmana cultural de la facultat de Psicologia de la UB de Mundet. Una de les activitats més important és el concert diürn conegut també com el Mundet Music Festival que es va realitzar el 15 d'abril del 2008 on cada any hi actuen diferents grups, en la immensa majoria d'aquests sempre hi ha algun membre estudiant de Mundet.
Però aquesta vegada hi va haver una excepció: els Nous Espectres que, malgrat ser la primera vegada que tocaven en el festival de Mundet i també van ser els primers en tocar a l'escenari. No obstant tocant massa d'hora no va portar l'ànim del públic a seguir-los. I quasi vaig ser l'únic que encara vaig ballar al davant de l'escenari.

dissabte, 22 de gener del 2011

In memoriam de Jota

Per acabar avui deixo una notícia trista sobre la mort d'un membre de Ràdio Nikòsia cap al final de l'any passat: el Jota. Ell era un artista vocacional i auster que tocava la guitarra i tocava les cançons. Tot i haver-lo conegut en els últims moments en què he començat a col·laborar amb ells, en part també m'he sentit bastant afectat.
El dia 12 de gener des de Ràdio Nikòsia es va realitzar una sessió del programa per fer-li un petit homenatge que la podreu veure clicant aquí.
Igualment el seu record també el trobarem a través d'aquest petit reportatge que es diu LA CIUDAD TOMADA realitzat pel mateix col·lectiu on encara se'l pot veure cantant amb la seva guitarra entremig de les veus dels altres ponents.



Aquí també deixo el link de l'mp3 amb el programa dedicat a en Jota: http://www.contrabanda.org/audio/20110112-Nicosia.mp3
Hi podreu escoltar temes de bandes de rock en anglès i castellà que li havien agradat a ell com també les explicacions d'en Xavi Comín i altres. Val la pena escoltar-lo.
A continuació deixo aquest últim link amb els propers programes i activitats que farà Nikòsia, entre elles la xerrada a la facultat de medicina de Sant Pau.

dimarts, 18 de gener del 2011

2011, any de Pearl Jam (I)

Enmig de gener és una mala època perquè la majoria de les i els estudiants estem en moment d'examens i entregues que ens deixen ben atrafagats. Però no fa massa he trobat notícies sobre un gran somni: aquest any 2011 en concret també és l'any de Pearl Jam, perquè celebraran els seus 20 anys com a grup després de tocar durant dues dècades seguides.
Ja ha passat molt temps des de quan aquesta banda de Seatle es van formar i van tocar els primers temes musicals canyeres del rock alternatiu que juntament amb Nirvanna i Soundgarden han transmès missatges revolucionaris i crítics amb el sistema imperialista dels Estats Units. I a través de les seves gires han atret a milers d'espectadors, fans i admiradors que han fet difondre la seva música com també pels seus nou discos que han enregistrat fins ara.
Després de la gravació del disc Backspacer l'any passat, aquest estiu ja volen fer una nova gira de concerts per celebrar els seus anys com a grup i a partir d'avui deixaran un disc titulat Live on Ten Legs que serà la continuació d'un treball que van iniciar el 1998 que també tenia aquest mateix nom. Aquest disc constarà de 18 cançons en directe de tota la seva trajectòria i interpretades en alguns dels concerts realitzats entre el 2003 i el 2010.

Però la sorpresa més important d'aquest any serà el documental nomenat Pearl Jam Twenty esperat per la majoria dels seus fans, serà dirigit per Cameron Crowe i anirà acompanyat d'un llibre i una banda sonora. A més, també oferiran les reedicions dels seus discos Vs (1993) i Vitalogy (1994) i iniciaran una gira de concerts per Estats Units durant tot l'estiu, alguns esdeveniments especials i algun altre llençament especial.
Tampoc s'ha d'oblidar que Pearl Jam segueixen implicats en la lluita en contra del canvi climàtic que han iniciat durant aquests últims anys per defensar el medi ambient. L'any 2006 ja van aportar uns 100.000 dòlars a nou organitzacions que lluiten contra el canvi climàtic i el fonament de les energies renovables. També van donar diners per a protegir un bosc de Madagascar. I ja aquest any passat ha començat a donar uns 210.000 dòlars per plantar arbres a l'estat de Washington i així compensar les seves emissions de diòxid de carboni provocades en la seva gira del 2009 per l'ús de vehicles de desplaçament com també dels seus seguidors.
La intenció consisteix en plantar uns milers d'arbres en unes 13'6 hectàrees de Seatle, Kent, Kirkland i Redmond com també absorbir les plantes externes i invasores com ara l'herba anglesa que han afavorit l'extinció dels arbres autòctons.
Finalment com no, deixo un reportatge en vídeo del LIVE ON TEN LEGS.


ÀNIMS I ENDAVANT AMB PEARL JAM.

dilluns, 17 de maig del 2010

Una reflexió sobre la grip A per la Teresa Forcades


La Teresa Forcades és metgessa especialista en medicina interna, salut pública i medicines alternatives. M'ha enviat una reflexió i proposta davant de la vacuna de la grip A. Ens aconsella no vacunar-nos degut a les problemàtiques a la salut humana i els interessos de les farmacèutiques.

1) DADES CIENTÍFIQUES.
- els dos primers casos coneguts de grip nova (virus A/H1N1 soca S-OIV) es van diagnosticar a Califòrnia (als EUA) el dia 17 d'abril de 2009.
- la grip nova no és nova perquè sigui del tipus A ni tampoc perquè sigui del subtipus H1N1: l'epidèmia de grip de 1918 va ser del tipus H1N1 i des del 1977 el virus H1N1 formen part de la grip de cada any; l'únic que és nou és la soca S-OIV.
- un 33% de les persones més grans de 60 anys semblen tenir immunitat pel virus de la grip nova.
-des de que va començar fins el 15 de setembre '09, han mort d'aquesta grip 137 persones a Europa i 3.559 persones a tot el món; cal a tenir en compte que cada any moren a Europa entre 40.000 i 220.000 persones a causa de la grip.
-tal com han manifestat públicament reconeguts professionals de la salut -entre ells el Dr. Bernard Debré (membre del comitè nacional d'ètica de França) i el Dr. Juan José Rodríguez Sendín (president de l'associació de col·legis de metges de l'estat espanyol) -, les dades obtingudes de la temporada de grip que ja han passat els països de l'hemisferi sud demostren que la taxa de mortalitat i complicacions de la grip nova és inferior a la de la grip de cada any.
2) IRREGULARITATS QUE CAL EXPLICAR
-a finals de gener de 2009, la filial austríaca de la farmacèutica alemanya Baxter va distribuïr a 16 laboratoris d'Àustria, Alemanya, la República Txeca i Eslovènia, 72 kg de material per prearar milers de vacunes contra el virus de la grip estacional; les vacunes s'havien d'administrar a la població d'aquests països durant els mesos de febrer-març; abans que cap d'aquestes vacunes fossin administrades, un tècnic de laboratori de l'empresa BioTest de la República Txeca va decidir per compte propi provar les vacunes en fures, que són els animals que des de 1918 es fan servir per estudiar les vacunes de la grip; totes les fures vacunades van morir; es va investigar aleshores en que consistia exactament el material enviat per la casa Baxter i es va descobrir que contenia virus vius de la grip aviar (virus A/H5N1) combinats amb virus vius de la grip de cada any (virus A/H3N2); si aquesta contaminació no s'hagués descobert a temps, la pandèmia que sense base real estan anunciant les autoritats sanitàries globals (OMS) i nacionals ara serien una espantosa realitat; aquesta combinació de virus vius pot ser especialment letal perquè combina un virus que tñe un 60% de mortalitat però és poc contagiós (el virus de la grip aviar) amb un altre que té una mortalitat molt baixa però una gran capacitat de contagi (un virus de la grip de cada any).
- el 29 d'abril de 2009, quan feia només 12 dies que s'havien detectat els dos primers casos de la grip nova, la doctora Margaret Chan, directora general de l'OMS, va declarar que el nivell d'alerta per perill de pandèmia es trobava a la fase 5 i va ordenar tots els governs dels estats membres de l'OMS que activessin plans d'emergència i d'alerta sanitària màxima; un mes i mig més tard,. l'11 de juny de2009, la doctora Chan va declarar que en el món ja teniem una pandèmia (fase 6) causada pel virus H1N1 S-OIV; ¿com ho va poder declarar si d'acord amb les dades científiques exposades més amunt la grip nova és en realitat més benigna que la grip de cada any i ja hi ha una part de la població que té immunitat?; ho va poder declarar perquè el mes de maig, l'OMS havia canviat la definició de què és una pandèmia: abans del maig del 2009 per declarar una pandèmia calia que morís a causa d'un agent infecciós una proporció significativa de la població.; aquest requeriment - que és l'únic que dóna sentit a la noció clínica de pandèmia i a les mesures polítiques que se li associen - va ser eliminat de la definició del maig de 2009; això és el que va permetre que el 26 d'abril els EUA es declaressin en "estat d'emergència sanitària nacional" quan en tot el país només hi havia hagut 20 persones infectades de la grip nova i cap d'elles no havia mort.
3) CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES DE LA DECLARACIÓ DE "PANDÈMIA"
- en el context d'una pandèmia és possible declarar la vacuna obligatòria per a determinats grups de persones o fins i tot per al conjunt de ciutadans.
- què li pot passar a una persona que decideix que no es vol vacunar? mentre no s'hagi decretat que la vacuna és obligatòria, no li pot passar res; ara bé, si s'arribés a decretar l'obligatorietat, aleshores l'estat té l'obligació de fer complir la llei imposant multa o presó (a l'estat de Massachussets la multa proposada per aquest cas podria arribar als 1000 dòlars per cada dia que passa sense que et vacunis).
-davant d'això, ja qui pot pensar: si fan la vacuna obligatòria, doncs em vacuno i ja està, total, la vacuna és més o menys com la de cada any, tampoc n'hi ha per tant.
-cal saber que hi ha tres novetats que fan que la vacuna de la grip nova sigui diferent a la de cada any: la primera novetat és que la majoria de laboratoris estan dissenyant la vacuna de manera que amb una sola injecció no sigui suficient i en calguin dues; l'OMS recomana també que no es deixi d'administrar la vacuna per la grip estacional; qui segueixi aquestes recomanacions de l'OMS s'exposa a ser injectat tres vegades; això és una novetat que teòricament multiplica per tres els possibles efectes secundaris, però que en realitat ningú sap quins efectes pot tenir perquè no s'ha fet mai; la segona novetat és que alguns dels laboratoris responsables han decidit afegir a la vacuna coadjuvants més potents que els utilitzats fins ara en la vacuna anual; els coadjuvants són substàncies que s'afageixen a la vacuna per tal d'estimular el sistema immunitari; la vacuna de la grip nova que està fabricant el laboratori Glaxo-Smith-Kline, per exemple, conté un coadjuvant nomenat AS03 (una combinació d'esqualè i polisorbat) que multiplica per deu la resposta immunitària; el problema amb això és que ningú no pot assegurar que aquest estímul artificial del sistema immunitari no provoqui altres malalties autoimmunitàries greus al cap d'un temps (com ara la paràlisi ascendent de Guillain-Barré); i la tercera novetat que distingeix la vacuna de la grip nova de la vacuna de cada any és que les companyies farmacèutiques que la fabriquen estan exigint als estats que signin acords que els confereixin impunitat en cas que les vacunes tinguin més efectes secundaris dels previstos (ex. està previst que la paràlisi de Guillain-Barré afecti unes 10 persones de cada milió que es vacunin); els EUA ja ha signat un acord que allibera tant els polítics com les farmacèutiques de tota responsabilitat dels possibles efectes secundaris de la vacuna.
UNA REFLEXIÓ.
Si l'enviament de material contaminat que va fer la casa Baxter al gener no hagués estat casualment descobert, s'hauria produït efectivament una pandèmia gravíssima amb el potencial de causar la mort de milions de persones que alguns estan anunciant. És inexplicable la manera de ressò polític i mediàtic del que va passar al febrer al laboratori txec. Encara és més inexplicable el grau de responabilitat demostrat per l'OMS, pels governs i les agències de control i prevenció de malalties en declarar una pandèmia i promoure un nivell d'alerta sanitària màxima sense base real. És irresponsable i inexplicable fins a extrems inconcebibles la bilionària inversió d'euros obtinguts de l'erari públic destinats a fabricar milions i milions de dosis de vacuna contra una pendèmia inexistent, mentre no hi ha prous diners per ajudar els milions de persones (més de 5 milions solament als EUA) que a causa de la crisi han perdut la feina i la casa.
Mentre no s'aclarin aquests fets, el risc que es puguin distribuïr vacunes contaminades aquest hivern i el risc que es puguin arribar a adoptar mesures legals coercitives per forçar la vacunació, són riscos reals que en cap cas s'han d'infravalorar.
En cas que la grip segueixi tan benigna com fins ara, no té cap sentit exposar-se al risc d'una vacuna contaminada ni correr el risc de patir una paràlisi de Guillain-Barré.
En cas que la grip s'agreugi de forma inesperada com ja fa mesos que anuncien sense tenir cap base científica un nombre sorprenent de persones amb alts càrrecs - entre ells la directora general de la OMS -, i de cop comencin a morir a causa de la grip moltes persones del que és habitual, encara tindrà menys sentit deixar-se pressionar per vacunar-se perquè una sorpresa així només podrà significar dues coses: 1. que el virus de la grip A que ara circula ha patit una mutació; 2. que està circulant un altre (o uns altres) virus. En ambdós casos la vacuna que s'està preparant ara no serviria de res, i tenint en compte el que va passar al febrer amb la casa Baxter, pot ser que fins i tot fos la via de transmissió de la malaltia.
UNA PROPOSTA:
- a més de mantenir la calma, prendre precaucions de sentit comú per evitar el contagi i no deixar-se vacunar, cosa que ja li proposen moltes persones de seny al nostre país.
-faig una crida a activar amb caràcter urgent els mecanismes legals i de participació ciutadana necessaris per assegurar de forma rotunda que no es podrà forçar a ningú en el nostre país a ser vacunat en contra de la seva voluntat, i que els qui decideixin lliurement vacunar-se no seran privats del dret a demanar responsabilitats ni del dret a ser compensats econòmicament (ells o els seus familiars) en cas que la vacuna els causi una malaltia greu o la mort.

A sota, he deixat uns vídeos sobre el documental Campanas por la gripe A, argumentat per la mateixa Teresa Forcades des de Sant Benet de Montserrat, malgrat ser en castellà però se li nota el seu accent català, ja que en el fons és de la vila de Gràcia. Degut a durar aproximadament 1 hora, la persona qui ho debia penjar al YouTube li hagués funcionat millor amb 5 vídeos. Al final també fa una petita referència a la campanya contra els trangènics de primera meitat d'aquest any.












Per a més informació sobre les crítiques de la vacuna contra la grip A i els negocis farmacèutics feu clic aquí: http://www.wodarg.de/espanol/2352806.html