El dijous 18 de març, és a dir, fa 3 dies, a les 18:30 h va venir el col·lectiu Ràdio Nikòsia a la facultat de Geografia i Història de la UB, per parlar sobre els estigmes en la salut mental i els diagnòstics clínics com els interessos de negoci que té el sistema psiquiàtric.
De fet, Ràdio Nikòsia és un col·lectiu de persones tant experts com afectats amb problemes de salut mental que volen criticar els mètodes del sistema psiquiàtric actual i el paternalisme. Hi ha una gran varietat de gent tant antipsiquiatria com qui qüestiona el sistema psiquiàtric, que això forma la diversitat del col·lectiu. El seu programa radiofònic es pot escoltar els dimecres de 16:00 a 18:00 hores a Radio Contrabanda 91.4 FM. (http://www.radionikosia.org/). Ja tenia ganes de sentir-los ja que jo i un company de la facultat (el Javi) ja haviem anat en algunes assemblees seves per saber com treballaven i demanar que vinguessin a fer aquesta xerrada.; a part vam escoltar els temes que tractaven i les seves activitats. En una altra assemblea que hi vaig estar vam aclarir més o menys el dia i l'hora per començar, i que ells encarrlessin el contingut sobre la xerrada. Jo i el company vam estar encartellant per arreu de la nostra facultat, en altres relacionades amb les ciències de la salut passant per Psicologia a Mundet, i medicina a la UAB a les unitats docents de Vall d'Hebron i Sant Pau, també al campus de Bellvitge. De fet, hi havia l'inconvenient sobre que el mateix dijous les estudiants de Sant Pau tenien un congrés sobre emergències mèdiques que acabava el mateix dissabte. Malauradament molta gent va passar sobre aquest tema i es van perdre l'oportunitat de sentir parlar a la gent de Ràdio Nikòsia. La setmana passada ja haviem demanat una aula i ens van donar la 221: era genial per posar les cadires en rotllana i acostar-nos entre tots. Aleshores ja va començar la xerrada sobre el tema de l'estigma sobre els conceptes de les etiquetes que posen els psiquiatres i suposats experts en la salut mental per tenir aquella persona classificada i catalogada amb un etiquetatge segons els seus símptomes per tal de sotmetre-la a un tractament específic i com els efectes secundaris els tenen considerats com a nous símptomes del mateix suposat problema o d'un altre problema que els psiquiatres es poden inventar. Aquests fets no són res més que processos per crear un estereotip de persona amb actituds o comportaments inventats que apareixen com a patològics en els manuals psiquiàtrics, on s'hi manifesta un abús de biologisme i genètica amb suposats arguments. Molts d'aquests efectes secundaris poden ser la feblesa o la mateixa agressivitat. A part que sotmeten als i les pacients o persones a constants proves com escàners cerebrals o analítiques com a excusa per mirar les quantitats de substàncies químiques que porten els fàrmacs per saber si es pren la medicació o no, sense interessar-los analitzar altres coses sobre la salut de la persona, cosa que es troba complementada tant en l'atenció ambulatòria o els internaments en centres psiquiàtrics penitenciaris. Això pretén posar l'etiqueta de què aquella persona que té alguna alteració del seu trastorn com a malalta mental per vida. És molt important també remarcar l'explicació sobre els nous antipsicòtics que se suposa que tenen pocs efectes secundaris però a l'hora de la veritat també en tenen. A part també han aparegut alguns aspectes positius molt puntuals, sobretot preguntant si hi ha algun familiar amb el mateix trastorn en cas de ser genètic, que és un factor que pot tranquilitzar moltíssim a la persona per tenir una persona propera amb el mateix problema i compartir vivències com també amb la gent que no el pateix però sí que el comparteix. Però malauradament també és cert que el futur de la psiquiatria es troba en una fase pitjor en què el propi model europeu (tampoc bo) s'està desmantellant i es centra cada cop més en les bases dels interessos econòmics del DSM: el manual de neuro-psiquiatria emprat als Estats Units i quasi a tot el món. Actualment encara està vigent el DSM-IV i el maig del 2010 apareix el V. Amb això es pretén tornar a reagrupar els psiquiatres biologistes radicals i els psicòlegs conductistes per crear un nou corrent molt agressiu i totalment reaccionari que pretén retornar a la tortura psicològica i l'exclosió dels pacients. En un últim apartat s'ha intentat tractar el tema del TAI (Tractament Ambulatori Involuntari) que consisteix en la obligació de rebre tractament involuntari, aprovat també a Catalunya, i pot arribar a ser per decisions judicials. Això torna cap a una tendència cap a la tortura exclosiva i internaments passius juntament amb l'intervencionisme policial. Després de la xerrada es va obrir una mica de tertúlia amb la gent sobre la salut mental, possibles alternatives del vocabulari de la salut mental o fins i tot de la forma més integral cap entendre els problemes propis de la mateixa persona i també els conceptes de superioritat i inferioritat entre l'etiqueta suposada dels malalts, la suposada comunitat mèdica i les famílies. Però tot i que la participació podia ser més activa, aquest és un primer pas per seguir obrint un debat sobre la psiquiatria i la psicologia clínica. Però l'experiència ha estat prou interessant, i és important que per a la propera vegada poguem encartellar de manera prèvia enlloc de la mateixa setmana.
