
El tema de la cançó tracta sobre el problema sobre la situació lamentable de les infraestructures i les vies de comunicació ja trastocada des de fa molt temps que afecten a la població osonenca des de fa temps. És sobre la C-17 com una gran carretera com a única via de circulació entre Vic i Barcelona que porta problemes seriosos d'embusos i accidents mentre que el tren es troba en grans dificultats i no funciona en condicions per la via única que determina els seus retards en les arribades i sortides i no afavoreix als i les usuàries que el necessiten.
El vídeo està dut per la filmació de David Conill assistit per les funcions de càmera de Jordi Amàrita i les filmacions es van fer a Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, a les estacions de Balenyà-Tona-Seva i Balenyà (Hostalets) i, com no, per la C-17. Amb una llista de participants llarga i extensa que apareixen al final del videoclip d'aquí sota.
Per últim he volgut deixar la lletra de la cançó i la pogueu disfrutar els qui encara no coneixeu Àcid Úric o n'hagueu sentit parlar ben poc. Ànims i bon cop de rock.
Almenys dos cops al dia
l'he de travessar
de Vic a Barcelona
i després per tornar.
Deixo tres ànimes enrere
que m'esperen l'endemà,
la música del Bowie
em farà aguantar el volant.
Tinc el cap espès
i no m'espera res
uns quants revolts i el pes
de conduïr despert
per la C-17.
Carrego el dipòsit
abans de començar,
l'omplo a Osona
per compensar.
Alguna bèstia morta
m'he de trobar
s'asseca sense pressa
damunt de l'asfalt.
Algú tenia pressa
algú tenia pressa
per matar
a la C-17,
porta-hi el Judge Dredd.
Les obres que fan nosa
sempre quan fas tard
arreglen les entrades
a les cases de follar.
I d'altres que t'esperen
en la seva soledat
enlluernen les mirades
i a tots ens fan frenar.
I dubtes de les corbes
d'aquelles que tu saps
en què uns rams de roses
ens recorden el passat
de la C-17
ens recorden el present
de la C-17.
És aquesta via infame
que ens permet volar
damunt de quatre rodes
que no s'haurien d'aixecar.
És aquesta via infame
amb que arribés tan aviat
l'excusa perfecte
per tornar a prorrogar.
El plaç en que s'espera
que acabi d'arribar
una línia de tren amb dues vies
per anar i tornar...
sense haver d'utilitzar
la C-17.




