Comunicat antifeixista pels fets ocorreguts el dia 7/1/2013 als voltants de la UB-Raval

El dilluns dia 7 de gener, una quinzena de neonazis d'estètica "skin" van passejar-se pels voltants del Campus del Raval de la UB. Algunes companyes van presenciar com rondaven cridant consignes com "Seig Heil" o "rojos de mierda".

Abans, però, varen apallissar un noi al barri de Sant Antoni al voltant de les 14:00h. També van estar a la plaça Castella, al carrer Tallers, on es van fer unes fotografies amb el braç estès i que ja corre per les xarxes per tal de denunciar i identificar aquests individus. Al nostre Campus van estar cridant més consignes feixistes i neonazis fins que finalment va venir la Guàrdia Urbana i se'n van anar. 

Des de l'Assemblea de Facultats i el nucli del SEPC UB-Raval no tolerem cap tipus de comportament feixista o racista. No ho tolerem perquè la seva pròpia ideologia és intolerant, excloent i xenòfoba respecte la pluralitat i les diferències culturals de la nostra ciutat i del món com també ha frenat l'avenç social, intel·lectual i els drets civils, nacionals i lingüístics del nostre poble durant més de 40 anys, patint-ne encara les conseqüències. També tenim molt clar que el feixisme, amb el context de crisis, està tornant a agafar força i està tornant a sortir als carrers. Tenim una radiografia a Grècia on els nazis d' "Aurora Daurada" estan més forts que mai i les pallisses a persones homosexuals, migrades i gent d'esquerres i combativa són l'ordre del dia. El mateix passa aquí amb els partits feixistes per evidència com Ciutadans o Plataforma per Catalunya (PxC) que es presenten amb discursos xenòfobs, racistes i excloents sense miraments. El seu contacte amb grups feixistes i espanyols ultradretans és evident en contra de la diversitat social i cultural dels pobles i les pluralitats oprimides (immigrants, homossexuals ...).  

No podem tolerar cap tipus d'acció que surti d'aquestes ideologies, perquè tenim molt clar que el feixisme ni aporta respostes ni solucions, només misèria, precarietat i marginació a qui més pateix aquest sistema. Afirmem de forma nítida que el feixisme avança si no se l'aniquila i que no podem permetre ni mig cas d'aquestes característiques. El discurs fàcil, barat i retrògrada del feixisme contra la població immigrada, i sobretot en el context precari que patim les classes populars, suposa un perill que pot comportar un creixement dels adeptes als seus plantejaments. Una petita plaga de rates és el problema a resoldre de forma decidida i urgent, impedint-ne per tots els mitjans la seva multiplicació. 

Volem mostrar també la nostra solidaritat amb l'establiment de roba Partisano, que també va patir la intimidació d'aquest grup de feixistes. Ànims i endavant, companyes. I així també volem fer una crida a l'estudiantat de la facultat i al veïnat del barri a respondre amb tolerància zero i bel·ligerància mil a la presència de feixistes als nostres carrers i campus universitaris. 

Per acabar, demanem fer córrer la fotografia (exposada a baix del comunicat) on surten totes les cares dels agressors feta a la plaça de Castella. És necessari que se sentin insegurs, intimidats i coercitats i amb una mica de sort el simple gest de fer-ne córrer les cares. Així ho esperem. Qui sembra homofòbia, feixisme i xenofòbia ha de recollir punyalades. 

Fora feixistes dels nostres barris, dels nostres carrers i centres educatius! 

  

Anti Juliols UB. Cartell i Presentació

 

Aquest any els i les membres de les assemblees de facultats de la UB del Raval i Mundet hem organitzat els Anti Juliols, com a part de la nostra vaga indefinida que hem iniciat des de finals de maig. Es tracta d'una universitat alternativa i popular com a rebuig de la implantació progressiva dels graus, l'eliminació dels examens de la segona convocatòria, la pujada de taxes i preus de les matrícules del curs vinent a més d'un 60% -així també l'encariment dels cursos de juliols de la UB- com també les retallades de personal docent i becaris, investigació i recerca i administratiu. Així també la privatització i l'elitització de la universitat pública sota els interessos competitius mercantils i financers, així com tot el que representa la implantació de Bolonya des de farà uns anys com a model contraeducatiu i ofensiva neoliberal i conformista. 

Amb els Anti Juliols organitzem tot un cicle de cursos, seminaris, taules rodones i debats que fem a la facultat del Raval del 2 al 29 de juliol sobre temes actuals que afecten a molta gent -sobre les retallades o la crisi- com també de matèries com història, filosofia, antropologia o psicologia. Així adquirir més eines per construïr el pensament crític i models alternatius respecte la universitat com el sistema actual que ens deixa en precarietat de cara el dia de demà. I com a membre de l'assemblea UB Raval jo també hi participo. 

Els cursos i seminaris són totalment lliures i gratuïts per tothom qui vulgui. Per últim en aquest enllaç us passo el calendari amb el programa. En principi la majoria dels cursos es fan a l'aula 402 (4t pis).

Adreça: c. Montalegre 8. Al davant del MACBA, Raval. 

Com arribar-hi: Metro L1 i L2 (Plaça Universitat) i L3, L6 i L7 (Plaça Catalunya).

Performance UB Raval, 08-05-12

Avui he tingut ganes de compartir una de les fotografies de la performance que vam fer des de l'assemblea UB Raval en contra de la mercantilització i la privatització de la universitat pública i la pujada de taxes i preus de matrícules que ens volen fotre pagar el curs vinent.

 

Parla Ràdio Nikòsia a la Universitat

El dijous 18 de març, és a dir, fa 3 dies, a les 18:30 h va venir el col·lectiu Ràdio Nikòsia a la facultat de Geografia i Història de la UB, per parlar sobre els estigmes en la salut mental i els diagnòstics clínics com els interessos de negoci que té el sistema psiquiàtric.

De fet, Ràdio Nikòsia és un col·lectiu de persones tant experts com afectats amb problemes de salut mental que volen criticar els mètodes del sistema psiquiàtric actual i el paternalisme. Hi ha una gran varietat de gent tant antipsiquiatria com qui qüestiona el sistema psiquiàtric, que això forma la diversitat del col·lectiu. El seu programa radiofònic es pot escoltar els dimecres de 16:00 a 18:00 hores a Radio Contrabanda 91.4 FM. (http://www.radionikosia.org/).

Ja tenia ganes de sentir-los ja que jo i un company de la facultat (el Javi) ja haviem anat en algunes assemblees seves per saber com treballaven i demanar que vinguessin a fer aquesta xerrada.; a part vam escoltar els temes que tractaven i les seves activitats. En una altra assemblea que hi vaig estar vam aclarir més o menys el dia i l'hora per començar, i que ells encarrlessin el contingut sobre la xerrada. Jo i el company vam estar encartellant per arreu de la nostra facultat, en altres relacionades amb les ciències de la salut passant per Psicologia a Mundet, i medicina a la UAB a les unitats docents de Vall d'Hebron i Sant Pau, també al campus de Bellvitge. De fet, hi havia l'inconvenient sobre que el mateix dijous les estudiants de Sant Pau tenien un congrés sobre emergències mèdiques que acabava el mateix dissabte. Malauradament molta gent va passar sobre aquest tema i es van perdre l'oportunitat de sentir parlar a la gent de Ràdio Nikòsia. La setmana passada ja haviem demanat una aula i ens van donar la 221: era genial per posar les cadires en rotllana i acostar-nos entre tots. Aleshores ja va començar la xerrada sobre el tema de l'estigma sobre els conceptes de les etiquetes que posen els psiquiatres i suposats experts en la salut mental per tenir aquella persona classificada i catalogada amb un etiquetatge segons els seus símptomes per tal de sotmetre-la a un tractament específic i com els efectes secundaris els tenen considerats com a nous símptomes del mateix suposat problema o d'un altre problema que els psiquiatres es poden inventar. Aquests fets no són res més que processos per crear un estereotip de persona amb actituds o comportaments inventats que apareixen com a patològics en els manuals psiquiàtrics, on s'hi manifesta un abús de biologisme i genètica amb suposats arguments. Molts d'aquests efectes secundaris poden ser la feblesa o la mateixa agressivitat. A part que sotmeten als i les pacients o persones a constants proves com escàners cerebrals o analítiques com a excusa per mirar les quantitats de substàncies químiques que porten els fàrmacs per saber si es pren la medicació o no, sense interessar-los analitzar altres coses sobre la salut de la persona, cosa que es troba complementada tant en l'atenció ambulatòria o els internaments en centres psiquiàtrics penitenciaris. Això pretén posar l'etiqueta de què aquella persona que té alguna alteració del seu trastorn com a malalta mental per vida. És molt important també remarcar l'explicació sobre els nous antipsicòtics que se suposa que tenen pocs efectes secundaris però a l'hora de la veritat també en tenen. A part també han aparegut alguns aspectes positius molt puntuals, sobretot preguntant si hi ha algun familiar amb el mateix trastorn en cas de ser genètic, que és un factor que pot tranquilitzar moltíssim a la persona per tenir una persona propera amb el mateix problema i compartir vivències com també amb la gent que no el pateix però sí que el comparteix. Però malauradament també és cert que el futur de la psiquiatria es troba en una fase pitjor en què el propi model europeu (tampoc bo) s'està desmantellant i es centra cada cop més en les bases dels interessos econòmics del DSM: el manual de neuro-psiquiatria emprat als Estats Units i quasi a tot el món. Actualment encara està vigent el DSM-IV i el maig del 2010 apareix el V. Amb això es pretén tornar a reagrupar els psiquiatres biologistes radicals i els psicòlegs conductistes per crear un nou corrent molt agressiu i totalment reaccionari que pretén retornar a la tortura psicològica i l'exclosió dels pacients. En un últim apartat s'ha intentat tractar el tema del TAI (Tractament Ambulatori Involuntari) que consisteix en la obligació de rebre tractament involuntari, aprovat també a Catalunya, i pot arribar a ser per decisions judicials. Això torna cap a una tendència cap a la tortura exclosiva i internaments passius juntament amb l'intervencionisme policial. Després de la xerrada es va obrir una mica de tertúlia amb la gent sobre la salut mental, possibles alternatives del vocabulari de la salut mental o fins i tot de la forma més integral cap entendre els problemes propis de la mateixa persona i també els conceptes de superioritat i inferioritat entre l'etiqueta suposada dels malalts, la suposada comunitat mèdica i les famílies. Però tot i que la participació podia ser més activa, aquest és un primer pas per seguir obrint un debat sobre la psiquiatria i la psicologia clínica. Però l'experiència ha estat prou interessant, i és important que per a la propera vegada poguem encartellar de manera prèvia enlloc de la mateixa setmana.

Avís important a la biblioteca

Finalment, avui passaré el text que va escriure la meva companya Alba de l'assemblea de facultats degut a les queixes de la biblioteca:

AVÍS IMPORTANT.

Degut a les queixes que s'han formulat contra un company en motius dels seus tics fònics, us informem que no són voluntaris sinó que són conseqüència de la SÍNDROME DE TOURETTE.

Per tant, es demana respecte vers aquest estudiant i recordem que té el mateix dret que totes i tots a utilitzar la biblioteca.

[de totes maneres, creiem que és feina de la biblioteca informar sobre aquest fet a la gent que vé a queixar-se].

Una ordre de discriminació i problemes a la biblioteca d'Història

Ahir, cap a les 11h del matí havia quedat amb una companya d'Història a la sortida del metro a l'Hospital Clínic, a la sortida que quedava més a prop de l'hospital per poder aconseguir trobar estudiants de medicina que en fossin testimonis sobre els mals comportaments feixistes pel degà el dimecres 27 de maig; però en el moment d'entrar, les dones de secretaria ja em van cridar l'atenció i a la meva companya li van comentar que el mateix degà havia aprovat una ordre de fa un mes en què em prohibia el meu accés definitivament amb l'excusa de què tenia un mal comportament, molestava la gent i alterava l'ordre intern de la facultat, i com a espai públic. Igualment, la secretària dient-li a la meva companya, l'Alba, que si ella no es responsabilitzava de mi, podria entrar igualment però que ella igualment avisaria l'administració. Davant de tot això, jo em vaig sentir obligat a quedar-me fora mentre ella va entrar cap al claustre per intentar buscar persones que estiguessin en el moment de l'agressió.

Al final, ha trobat dues noies de 2n que van veure l'agressió del Cardellach en fer-me fora; elles formen part de l'assemblea de medicina i que havien pensat fer algun tipus d'acció en acabar els examens com enviar-li una carta ja que allà dins ni elles ni ningú s'atreveix a mencionar el seu nom i la seva cara a nivell individual per tenir el curs vinent una assignatura obligatòria amb ell, molt difícil i s'ha d'aprovar per força per seguir al segon cicle de la carrera. Han dit que si nosaltres feiem alguna moguda, ens mantinguessim en contacte amb elles per si poguessin donar suport; així, anar-nos informant a través dels mails de les assemblees respectives.

D'altra banda, després anant cap a la nostra facultat, la cap de biblioteca, m'ha distorbat per cridar-me l'atenció que volia parlar amb mi des de fa mesos i que s'ha esperat bàsicament perquè era jo degut al tema dels tics d'escopir, ja que professors i companys s'han queixat diferents cops sobre mi... proposant el tema d'un mocador. A més, els meus companys de l'assemblea i del sindicat, crec que en cap cas s'hagin queixat a ella, acceptant el meu problema tal com és. A més, em va amenaçar dient-me que, a partir d'ara, si em posava molt nerviós i tingués molts tics, per molta necessitat que tingui, el personal de la biblioteca em traurien fora a passejar, cosa en què m'he sentit més discriminat i cohercionat el meu dret d'accés a la biblioteca. A part, ella ho havia parlat amb ma mare com a professora de biblioteconomia a la UB, cosa que no havia de fer en cap moment i tampoc treure'm així per la cara; a part de què tampoc té cap dret a justificar aquest tipus d'arguments.

Aleshores, ahir a la nit, vam quedar a les 21h al davant del MACBA per poder trobar alguna manera de donar-me suport i treballar aquests dos punts intentant una vegada més reivindicar el meu dret d'accés lliure a la universitat enlloc de privar-me el pas de qualsevol manera, com a la gent considerada amb trastorns físics o psíquics, o que simplement no encaixin amb la normalitat imposada pels paràmetres d'una societat neoliberal i intel·lectual d'avui en dia, de tenir-ne lliure accés.

Vam aprofitar per escriure dues cartes. Una primera anava destinada cap a les i els estudiants que acostumen sovint o no tant la biblioteca per acceptar que el "Tourette" és un problema com un altre per penjar-la a la porta d'entrada de la biblioteca, com també una segona carta contundent cap al degà de la facultat de medicina de la UB - Clínic insistint-li molt que com a persona és un irresponsable i intolerant, en què se li rebaixi el seu nivell mèdic com a culpable d'unes agressions lleus al meu braç dret, la seva actitud violenta com també la seva hipocresia fent un escrit per e-mail cap a un company nostre de la facultat de Filosofia, en què es disculpava tan sols de paraula i, a sobre, dient que era inconscient de la meva "malaltia" quan ja havia aprovat aquesta ordre un mes abans. De fet, es proposa de quedar un dia de la setmana vinent per a parlar sobre buscar maneres com actuar davant d'aquests problemes. Davant d'això, també ens han parlat sobre un advocat i un professor de Dret que coneixen bé aquests temes.

Tot i això, nosaltres també li insistim la seva dimissió tant com a degà, professor i com a metge; ja que aquests comportaments agressius cap a una persona creient-se superior a ella li rebaixen el seu comportament com a persona.