Algú creu que ha mort algun grup que s'hagi separat? Potser això molta gent es pensa que un grup està un temps de moda i quan es separa s'ha acabat. Aquest mes passat fa 10 anys de l'últim concert de Sangtraït el 20 de desembre del 2001 que va ser un grup de rock i heavy metal en català dels 90 però molt diferent als altres grups d'aquesta generació, format el 1982. Des del seu principi amb influències musicals de Led Zeppelin, Deep Purple o Creedence Clearwater Revival ja van desenvolupar el seu propi estil amb textos de temàtica fantàstica i medieval -més tard amb temes més actuals i quotidians- i melodies musicals molt elaborades des del Vol de l'home ocell, Somnis entre boires o el Guerrer. Tot i que s'hagin separat i cadascú hagi seguit fent coses diferents, com també hi ha gent que vol que tornin, jo els vaig començar a escoltar un cop ja s'havien separat però igualment he ballat, he cantat, saltat, rigut i he plorat amb la seva música de les seves bufades d'harmònica, els seus puntejats, rifts i solos de guitarra més canyers fins a les cançons més tendres i viscerals amb la potència de la veu del Quim, les veus de la Lupe o les lletres i els grunyits del Papa Juls. I després d'això deixo diferents vídeos de la seva trajectòria com el seu últim concert.
1) En primer lloc deixarem un vídeo del seu concert al Palau Sant Jordi a favor de la llengua i la cultura catalana on van ser els últims en compartir escenari amb Sopa de Cabra, Sau i Els Pets. Els temes són Inqui-missió i sobretot El Guerrer que van tocar amb molta contundència i va començar amb els acords puntejats de la Lupe. I després també deixo la balada d'amor Somnis entre boires també tocada en aquest concert.
2) En segon lloc vull deixar dos més en directe de dos anys més tard en el concert en contra Sida donat pel Canal 33 amb Els Pets, la Companyia Elèctrica Dharma, Sopa de Cabra, Lax'n Busto, Los Sencillos, Marc Parrot i La Gran Aventura. Vull deixar Alè a mil cent (Contes i llegendes) on el seu videoclip apareixen anant amb motos Harleys i Freddie Memorium en record a Freddie Mercury com a víctima de la malaltia amb la col·laboració de gent com ara Jordi Armengol amb un solo de guitarra i Lluís Llach, i sens dubte els grunyits d'en Papa Jules. Per a mi és una cançó que m'ha impressionat per les veus addicionals molt pròpies de Queen i els acompanyaments melòdics però en Quim enlloc del baix toca els teclats.
3) En tercer lloc vull deixar un tema seu molt poc conegut que es diu Etiopia del disc Terra de vents i que encara pot ser però molt més que recent perquè parla sobre les condicions de la gent d'Àfrica que no pot menjar ni tenir altres drets bàsics com l'aigua potable ni produïr els seus propis recursos. Així haver de dependre de la invasió i els interessos d'explotació i armes dels països d'Europa, els Estats Units o el Japó. Una situació similar l'ha patit també Somàlia des de fa anys i s'ha agreujat per tota la sequera que ha patit el continent africà aquest estiu. Aquesta cançó és potser més rock industrial i de temàtica social.
4) 15 de juliol 1099 és un tema medievalitzant explica l'arribada i la conquesta de Jerusalem de part dels croats europeus i els interessos bèl·lics d'aquell moment en plena edat mitjana no eren pas tan diferents als actuals sobre el domini de territoris però s'hi ha afegit tot l'excusa de la religió. Aquesta ja és del seu penúltim disc Noctàmbulus quan Sangtraït va intentar recuperar la seva tendència medieval i fantàstica de la seva primera època. En la imatge d'aquest vídeo hi apareixen besant-se un àngel i un diable... La imatge em xoca i crida l'atenció.
5) Aquí deixo el tema del Museu dels Arbres Morts del disc "L'últim segell" que va ser de la primera època de Sangtraït. És un altre dels temes amb lletres més contundents de Sangtraït. De fet la lletra parla sobre el gran incendi del '86 que va arrasar bona part de boscos del territori. En Papa Jules va fer de bomber voluntari per fotre canya contra el foc i resulta que va veure molts arbres morts. Impacten molt les imatges de terror, llocs encantats i boscos tenebrosos i cremats com també les calaveres i símbols propis del heavy metal degut a la seva sensació de misteri que transmeten.
6) Un tema del disc Contes i llegendes que m'ha agradat molt és la Reina del gel... La seva fredesa i misticisme m'han transmès uns sentiments d'intimitat, tendresa i plorar cap a coses llunyanes, sobretot em recorda algun país de fred i gel com també sobre algun mite pagà on hi ha éssers inversemblants. Això deu tenir alguna relació amb el relat de la lletra? Cert que la protagonista està inspirada en la nòvia del Capitan Trueno, Sigrid de Thule, que és la reina del regne dels gels. Però igualment les melodies i el solo de guitarra com les addicions mostren la sensació freda i fins i tot m'ajuden a plorar. Tot i així és una cançó molt maca.
7) A partir d'aquí deixaré alguns dels vídeos sobre el seu últim concert a la Razzmatazz el 20 de desembre del 2001 on amb ells hi van col·laborar alguns amics seus com ara Dragonslayer, el mateix Marc Gonzalez, en Pep Sala, en Jordi Armengol, Joan Cardoner, Jaume Corvera, Xavier Puig i Carles Izaga i en Martín Rodríguez júnior (fill del bateria). No passaré totes les cançons d'aquest últim concert però van tocar les més conegudes. Però aquí és molt interessant veure la intro de La lluna i el navegant, la primera cançó, del Coro amb la guitarra com la mitja intervenció del Papa Juls a l'harmònica. A part que la Lupe també s'ha allisat el cabell i en Martín ja va amb la barba blanca.
8) Escoltant uns dels últims grunyits d'en Papa Juls i la seva versió del conte de la Caputxeta Vermella que dóna pas al contundent tema de Bèstia negra. Una versió tocada amb més contundència però sobretot amb molta més agilitat que en la versió en estudis en fer el Noctàmbulus i amb més altibaixos guitarrístics. En alguns moments es poden escoltar alguns sorolls de bèstia.
9) Una actuació brutal, dura i agressiva de Les creus vermelles amb Dragonslayer. Aquí en Quim enlloc de tocar el baix només canta amb el de l'altre grup i quatre guitarres en tot plegat. l final de la cançó s'observa com el guitarra solista de Dragonslayer punteja després del solo del Coro mentre que aquest està acompanyant com també hi ha canvi de bateria.
10) El bosc de formigó és una magnífica cançó reivindicativa, ecologista i d'un amor perdut del seu últim disc "L'altre cantó del mirall".
11) Cara i creu, que era del disc Eclipsi que en el fons havia estat el disc més trist de tota la història del grup i recuperar aquest tema en aquest últim concert va ser exitós. Un gran tema amb tòpics clàssics i temàtica mitològica. A part dels cors de la Lupe, en Xavi i en Carles també impacta el solo d'en Coro mantenint la seva típica postura estàtica en l'escenari.
12) Una potent i visceral versió del Pirat Avell que prové del disc "Contes i llegendes" amb molta contundència. El tema de la lletra és dels més fantàstics i èpics del grup juntament amb La reina del gel o Les creus vermelles. Per a mi ha estat un dels millors relats d'aquest disc però porta un missatge que reflecteix que el simple fet de què l'experiència de la vida només s'aconsegueix equivocant-se de jove. I per tant és bo poder cedir oportunitats als i les joves encara que enfonsin la nau amb ells a dins. Així, la nova que construeixin serà molt més forta i ells més savis.
13) Un dels temes més recents... La iaia amb en Jordi Armengol (antic guitarrista d'en Lluís Llach) aquí no va fer gran cosa... només seguir els acords de la Lupe. Es nota molt l'evolució i la diferència de l'estil musical i líric des del seu principi al final.
14) Tornem a recuperar el famós i antic Freddie Memorium en l'últim concert amb en Jordi Armengol fent el solo de guitarra del final de la cançó però amb algunes variacions diferents respecte l'actuació en contra de la sida al Palau sant Jordi. Just abans de començar la cançó en Papa Juls va recitar uns versos seus dedicats al Freddie que es poden escoltar en el disc d'aquest concert en directe.
15) Deixo l'Enigma de l'estel, recuperant el misticisme i els sons originals del principi donant el mateix impacte.
16) Ja la penúltima cançó, el Vol de l'home ocell, enllaçada amb el solo d'harmònica més blueser que en el vídeo tan sols s'observa el seu final quan entra la Lupe a fer els acords. A l'escenari també hi apareix en Marc Gonzalez, el primer cantant de la banda, qui l'havia assajat per gravar el primer disc abans d'anar-se'n amb Aspid i en Quim Mandado va assumir el paper de cantant a part del baix. En aquest concert també apareix abans cantant el tema Buscant una dona. A la tornada també s'hi escolten les veus dels coristes i la Lupe. Va ser l'últim cop que la tocava Sangtraït en directe. La lletra m'ha influenciat pel missatge de ser lliure (Deixeu-me volar, jo sóc lliure de fer el què vulgui, no em traieu la llibertat). Se'l podria considerar com un himne de Sangtraït.
17) I per últim, el tema en què es van fer conèixer al principi: Els senyors de les pedres, que va donar el concert per acabat. La participació a l'escenari podria dir-se massiva però tampoc tant perquè era impossible que hi pugés tot el públic i només van pujar els amics més propers a cantar i que han col·laborat en l'escenari. Amb les salutacions i els comiats de després han portat molta nostàlgia. Us deixo amb aquest tema que va ser d'un inici i també del final de tota una història.
El dia 17 de desembre, abans de l'inici de vacances del solstici d'hivern, es va celebrar un concert d'homenatge a Sangtraït a la sala Luz de Gas de Barcelona. Sí, aquella banda empordanenca de rock dur i metall de La Jonquera que de ben joves portaven els cabells llargs i jaquetes de cuïr i fotien canya a cada concert amb la tralla de les seves guitarres rovellades i la tramuntana boreal de les harmòniques amb una lírica carregada d'èpica medieval i missatges ocults desentenent-se de la moguda estètica convencional del rock en català del moment fins quan es van dissoldre a finals del 2001. Aquest grup que va acumular públic durant els 90s ha caigut en la ignorància entre els i les joves d'avui segurament perquè no els interessa aquest gènere musical però el seu llegat segueix a la sang gràcies als seus fans més directes o indirectes. I encara més amb l'existència d'uns 18 grups i artistes tot donant-los una mirada diferent tot interpretant-hi algunes de les cançons rellevants que van gravar en un disc d'homenatge recollit per "Picap" titulat "NO HI HA QUI ELS PARI" com eslògan basat en una de les cançons més conegudes i amb el qual es va promocionar aquest concert tan rodó on hi dominava més la tralla que la calma. Alguns participants han estat els dos grups de versions Noctämbuls i Els Senyors de les Pedres passant per Regresión, Dragonslayer, Inmoonere, Naltrus, Ancendra o Leyenda fins a Joan Colomo, Èric Vinaixa i la coral de gospel Tons&Sons entre molts altres. I convé constar molt clarament les col·laboracions de la Lupe Villar a la guitarra rítmica i el Papa Juls a l'harmònica i els grunyits com a ex membres de Sangtraït sobretot al final de tot quan toquen el mític Vol de l'home ocell amb "Els senyors de les pedres" i tots els intèrprets que van formar part d'aquesta festa gairebé familiar que aquella nit van seguir emprenyant els veïns com anys enrere havien fet els membres veterans. Tot això mentre es projectaven imatges mudes i en color del concert que va fer Sangtraït al Palau Sant Jordi l'any 1991. Allò també va ser una gran fita històrica en el seu moment que malauradament la meva infància profunda infància no me la va poder fer veure ni viure des de la sang. Se'm va posar la pell de gallina i vaig sortir emocionat. Actualment hi ha dos grups hereus de Sangtraït que són LGP (Los Guardians del Pont) i Barbablanca que en els seus concerts encara interpreten algunes versions. Malgrat tot la seva música segueix viva entre els antics i els nous fans d'aquest gènere musical que amb les seves melenes i barbes amb el gran gest de les banyes enlaire. 
