Converses de cafè (Els Pets)

Una cançó amb quotidianitat. ELS PETS.

Música i lletra: Joan Reig.

Això és rock: una revindicació musical.

Una al·legoria reivindicativa als grans mestres de la música.

Ara mateix escriuré un altre article després d'escriure el poema del Miquel Martí i Pol. D'altra banda fa uns mesos vaig escriure un article sobre un estil de música que a mi m'ha agradat molt com és el rock i rock'n roll (roquenrol, en versió catalana) i el seu significat que ha portat tant a nivell de tòpics musicals com Led Zeppelin, Rolling Stones com també el seu missatge que han volgut transmetre en el seu moment en la dècada dels 1960 i 1970. Doncs hi ha una cançó del grup osonenc Àcid Úric (ÀÚ) que pretén recuperar el concepte autèntic del rock i sobretot d'una època molt determinada com el dels anys 70 i el seu significat com un moment lúdic i distrectiu de part del públic i moltes vegades el seu contingut revolucionari del moment amb els costums dels i les joves en contra de l'enganyifa posterior del què hauria estat l'estafa comercial de molts grups actuals.

Com explica concretament el mateix protagonista d'ÀÚ explica que és com una mena de declaració per reivindicar aquest estil i un petit homenatge a tots els mestres que ens l'han ensenyat. I en un primer moment va tenir com a nom de treball "Monstre popets", pel fet que el seu riff de base va arribar sota la influència de la cançó Master of Puppets de Metallica. I la lletra és un seguit de petites ref (v) erències als mestres del rock, òbvies per a qualsevol fan, potser interessants de descobrir per a qui estigui entrant en el tema...

Aquesta cançó té un títol molt contundent i ric en compromís que ho transmet molt clarament i d'una manera molt directa:

AIXÒ ÉS ROCK.

Mans esteses,

compte enrere

fi d'espera

i el llamp, i el tro i tot s'accelera.

Llums enceses

dalt l'escena

mentre esclata

el crit, el clam quan surt la reina.

L'energia que es desferma et tomba enrere

i la porta que se t'obre és sincera

i t'hi llences entre empentes i al final t'hi fots de cap.

Això és rock

no és cap joc

pren el teu lloc

perquè això és rock.

Gossos negres

porcs que volen

grans campanes

llengües roges

i no, el món no és boig encara.

Això és rock,

això és rock

això és...

Això és rock

no és cap joc

pren el teu lloc

perquè això és rock.

Lletra i música: Oriol Cardona

Aquí teniu l'àudio d'aquesta cançó:
http://aciduric.net/docs/musica/au-co-128/acid_uric-aixo_es_rock.mp3

Les patates fregides

Doncs el diumenge de la setmana passada durant la jornada a Oliana i la sortida a Peramola per veure l'homenatge a Miquel Martí i Pol, la meva tieta em va comentar a mi i a la meva germana que un nen havia recitat uns versos seus sobre les patates fregides i me'ls va recitar fins i tot una mica per sobre. De totes maneres aquest poema m'ha interessat trobar-lo per Internet i moltes vegades està pensat de cara els nens ja que moltes vegades els agraden les patates fregides. Fins i tot a través de la poesia es poden transmetre fets quotidians o de la vida d'una persona com ara el mateix autor del poema i de la mateixa manera també havia fet ell en parlar sobre la seva malaltia o la mort. En aquest cas parla sobre un gust alimentari que ell mateix té. Igualment la poesia és una cosa que a mi personalment no se m'ha donat massa bé però sempre tenen molts missatges per transmetre de cara la gent. I no deixa de ser un poema simple que transmet uns missatges interessants i habituals.

LES PATATES FREGIDES.

Ni eixutes ni humides

són bones les bones

patates fregides.

Rosses per fora, i per dins,

flonges com el pa calent,

satisfan el paladar més exigent.

Un pot menjar-se les soles,

però acompanyen molt bé

els plats de carn més diversos

quan ens convé.

Ni eixutes ni humides,

són bones les bones

patates fregides

Miquel Martí i Pol

Riot Act al Moscou de Torelló

Aquí començo a escriure una altra de les meves cròniques però aquesta desgraciadament no l'he pogut viure en pròpia persona. Un noi que em volia agregar en el facebook que treballa en el programa Rock en Viu (ReV) efectuat aleshores a través de Ràdio Taradell em va escriure preguntant-me si jo volia pujar a Torelló el dia 2 de juliol a la sala alternativa de concerts Moscou ja a les 23:30 pm ja que el músic i cantant osonenc Oriol Cardona havia començat a fer un nou projecte musical sobre el grup revolucionari d'Estats Units Pearl Jam. Després de començar un projecte en solitari conegut com a Jam de Perles on versionava alguns temes en acústic, però aquí ja ha començat la part format més elèctric conegut amb el nom de Riot Act, que són covers de Pearl Jam. De fet aquest nom prové d'una llei anglesa monàrquica molt antiga que considerava il·lícit qualsevol acte en contra de la monarquia i als Estats Units encara segueix vigent, però aquestes dues paraules

també es poden traduïr com a Acte de Revolta que és un nom que té ha tingut a veure amb la manera de pensar i veure el món de Pearl Jam i l'any 2002 van gravar un disc que es deia Riot Act on a la portada hi surt una imatge molt compromesa.
De fet aquest grup ha estat format per Oriol Cardona (Eddie Veder: veu i guitarra), Francesc Ruiz (Mike McCready, guitarra), Jordi López (Stone Gossard, guitarra), Jordi Bort (Jeff Ament, baix) i Carles Badal (Matt Cameron, bateria). De fet ja van començar a tocar al Vallès i el 2 de juliol a Torelló. De fet li vaig haver de dir en aquest noi que no podia venir perquè el dia 3 de juliol tenia un altre concert a la sala Vladimir Lenin a Sant Adrià de Besòs on es separava el grup The Benders, que era de versions de grups anglesos i estat-unidencs com Pixies, the Clash i molts altres, i desgraciadament hi va haver mala sort. Però segur que aquest concert al Moscou ha estat tot un èxit de part dels membres i també del públic, i em van dir que les entrades anticipades es podien comprar al bar la Marturina de Vic i a dos bars de Torelló a 4 euros mentre que a la guixeta costava 6. Fins i tot jo tenia la idea de pujar dos o tres dies abans per anar a comprar l'entrada i fer dues nits seguides però em va ser més fàcil poder fer una sola nit de concert amb els Benders que s'acabaria a primera hora del matí. I d'altra banda en aquest concert es va gravar un disc en directe que encara no se sap quan acabarà sortint. La sessió musical seguríssim que va ser tota espectacular amb el so canyer de les guitarres i temes com Corduroy, Spin the black circle, Betterman o finalment Rockin the free world, que aquesta concretament és del mestre Neil Young però que Pearl Jam l'ha tocat alguna vegada en directe amb els U2. I a sota us deixo algunes mostres d'aquest concert on apareixen algunes de les peces interpretades per ells. I recomano a la gent que pugui escoltar aquestes peces atentament i amb atenció, segur que els i les qui ja coneixen Pearl Jam no els seran temes nous sinó la majoria prou coneguts.

Introducció. Why go (Pearl Jam)

Spin the black circle (Pearl Jam)

Corduroy (Pearl Jam)

Betterman (Pearl Jam)

Rockin' the free world (mestre Neil Young).

Aleshores el dia en què jo anava al concert a Sant Adrià també s'ha de comentar que Riot Act tocarien a les festes de Lliçà d'Avall i a partir d'aleshores ja no hi ha hagut cap novetat en concerts fins quan apareguin els propers esdeveniments... qui sap quan? I alguna gent comenta que sonen exactament igual que Pearl Jam i jo crec que aquest ja seria un bon ideal però penso que dos grups que malgrat toquin els mateixos temes no sonaran exactament igual però sí que seguríssim que ho faran d'una manera similar tocant el mateix tipus d'instruments.

És cert que hi ha un altre grup cover de Pearl Jam i amb el mateix nom però no són catalans sinó que no sé exactament d'on són concretament, malgrat que jo penso que segurament deuen ser anglesos o d'algun lloc d'arrel anglo-saxona. Però he de dir clarament que tampoc em motiven massa comparant-los amb el tipus de versions que fa el grup de l'Oriol Cardona per ara arreu de la comarca d'Osona i els voltants.

Però amb tot sempre es poden trobar grups de versions que toquin per propi gust i realment els agradi fer-ho.

ÀNIMS I ENDAVANT EN LA MÚSICA. LA MÚSICA SEMPRE POT AJUDAR A EXPRESSAR SENTIMENTS I ENERGIES DE QUALSEVOL TIPUS CAP A LA GENT.

Estada a Oliana: una festa pijama

Us vull explicar una història que realment us podria interessar moltíssim, i crec que més aviat és molt més positiva que no pas negativa. I crec que ha estat aquests últims dies quan encara tenia el dubte sobre si anar en un concert de Nous Espectres a les Festes Populars del Raval o anar a Oliana ja que jo i la meva família estavem convidats a casa de la meva tieta Maria Carme, la metgessa del seu poble si ho podem dir de forma col·loquial. Ella cada any convida alguns germans i nebots seus a passar-hi la nit i fer un tipus de festa-pijama, el què es diria en anglès una pijama's party. D'altra banda també és cert que el concert de Nous Espectres del dissabte no es va poder fer degut a temes personals del bateria relativament nou que desgraciadament s'ha lesionat i per ara no tornarà fins al setembre. El cantant del grup m'ha comentat que per ara ja no faran res més fins al setembre però que ell o la seva companya ja m'avisarien per al proper concert.

Però davant de les dues decisions vaig escollir en anar a Oliana ja que no hi vaig quasi mai i l'última vegada que hi vaig anar va ser tampoc fa tant (el setembre del 2009) per la festa del meu nebot segon. Aleshores el dissabte al migdia em vaig fer la bossa també amb les coses de bany.

I després de fer uns quants quilòmetres i arribar a casa seva ja hi havia alguns cosins meus. Després d'instal·lar-nos a les habitacions (mons pares i ma germana ho farien a casa d'una veïna seva perquè malgrat ser una casa gran sembla que no hi cabiem tots a casa seva) i ja ens vam posar el banyador per banyar-nos a la piscina de casa seva fins el moment d'anar a sopar. Aleshores havent parat taula i poc abans de començar a sopar era un moment en què el sol s'acabava de pondre definitivament i començava a fer-se fosc fins ser bastant negra nit. Hi havia de tot; entrepans amb embotit o formatge, patates fregides, olives, amanida, truita de patates, calamars, croquetes i moltes més coses... BONÍSSIM!!!! A més vaig poder conèixer un veí de la meva tieta que es deia com jo i sembla que em va caure força bé. I després d'una estona passejant i estant per allà, finalment em vaig tornar a posar a l'aigua en plena nit: estava força calenta i vam estar capbussant-nos, usant matalassos inflables de plàstic i xurros de natació, fent petites carreres ja que la piscina era molt petita comparada amb una d'un poliesportiu municipal per fer alguna comparació, però ens hi vam estar força estona fins quan finalment van tancar els llums del voltant i deixa de rajar el xorret que rega la piscina. Ja era l'hora d'anar a dormir, i la Mari ens deia bona nit ja definitivament.

L'endemà al matí em vaig llevar cap a quarts d'onze del matí on vam aprofitar per esmorzar trossos de coca, cafè amb llet i sucs de taronja, i el meu nebot segon que es diu Biel se'l veia quasi mig adormit. Al cap d'una estona vam aprofitar per anar a fer una excursió a unes fonts que no coneixia de res però vaig fer tard i no vaig enganxar la resta de la gent que hi anava i finalment vaig arribar només a la segona font on no hi rajava aigua. En tornar ens vam posar altre cop a la piscina per fer una última banyada a la piscina. Aquest cop vaig fer una fallada bastant lleu ja que no em vaig voler posar crema solar i la M. Carme sent metgessa em deia que tenia l'esquena vermella i potser és millor que li hagués fet més cas perquè segur que ara mateix no m'estaria picant l'esquena per darrere juntament amb la suor que em regalima per les espatlles i els braços ara mateix per la calor. I per dinar vam menjar les escorrialles que quedaven del sopar del dissabte i una bona paella amb arròs, llagostins, petxines i talls de carn de pollastre (carn blanca).

Al cap d'una estona em vaig seure davant del piano de casa seva per treure algun tema d'oïda de Mesclat o els Rolling Stones (Beast of Burden) i aleshores va ser quan el meu cosí gran, en Marc, em va demanar que el deixés seure i en posar les mans a les tecles va mostrar la seva agilitat tocant un tema romàntic de Chopin conegut com a Fantasia Impromptu, i el va tornar a repetir. Aleshores hi entraven el meu pare, ma tieta Mari-Carme i uns tiets convidats que al final el van felicitar ja que feia temps que no el sentiem tocar el piano.

Per tancar el dia, vam anar fins a Peramola on vam llegir uns textos d'en Miquel Martí i Pol, fins i tot la Mari deia que un nen petit d'aquest poble havia recitat uns versos seus sobre les patates fregides. Vam aprofitar per veure una sínia que rodava a través de l'energia hidràulica d'un torrent d'aigua, i després a la bassa de Peramola per veure les carpes negres malgrat ser l'aigua tèrbola. I per acabar vam arribar fins a l'embassament de Rialb, que també es veu per la carretera anant cap a Oliana en direcció la Seu d'Urgell, i realment es poden veure les barbaritats que es van fer a la segona meitat dels anys 90 inundant tot un territori amb un municipi fent-lo despoblar a canvi d'una presa hidroelèctrica que ha de beneficiar les grans empreses capitals. Aleshores ja vam agafar els cotxes i ens vam desviar: els meus tiets cap a Oliana i nosaltres en direcció contrària per anar-nos cap a Barcelona.

Malgrat que el seu estil de vida individualista no és el que a mi més m'agradi també s'ha de comentar que és molt necessari reconeixer la seva generositat com a persones per haver-nos oferit estar a casa seva, crec que és una cosa d'agraïr i ens ho han fet amb tota la seva amabilitat. I crec que això ja és molt, i realment m'estimo moltíssim els meus tiets, sobretot la Mari-Carme, que és la primera que en voler celebrar el seu sant ha volgut comptar amb nosaltres.

http://maps.google.es/maps?hl=es&q=google+maps+oliana&um=1&ie=UTF-8&hq=&hnear=Oliana&gl=es&ei=-cayTPC2GIyOjAezz_lk&sa=X&oi=geocode_result&ct=image&resnum=1&ved=0CBcQ8gEwAA

Espurnes de coratge

En aquest vídeo us passo una cançó del penúltim disc dels Pets, Com anar al cel i tornar, que es diu Espurnes de Coratge que entre diferents continguts parla sobre un dels temes que anem tractant en el bloc que es centra en el meu cas: la discriminació i el despreci.

Concretament aquest vídeo ens parla sobre diferents persones que tenen problemes o males experiències i dintre les suposades possibilitats que els han marcat lluiten per ser acceptades i apreciades de part de la gent. Moltíssimes vegades el problema el té més aviat la societat que no pas les pròpies persones.

El seu lletrista i compositor ha estat en Joan Reig, una gran persona i realment lluitadora que observa la societat i els problemes que succeeixen de la mateixa manera com vam veure en El poble sota el barret de fum, que parlava sobre Constantí. Però des de casa no he pogut demanar-li permís d'autors per agregar-lo en el mur, i suposo que sense mala intenció no hauria de passar res. A més, que el seu nebot Sergi ja em va comentar en el seu moment que en Joan Reig no hi entén massa sobre informàtica.

Bé, aquesta versió va estar enregistrada en el moment de fer el disc, on els intèrprets del grup són: Lluís Gavaldà (veu i guitarra), Joan Reig (bateria), Falin Cáceres (baix), David Muñoz "Gnaposs" (guitarres) i Joan-Pau Chaves (teclats). I la col·laboració de Brad Jones (guitarra aleatòria).

Tot just és un noi,
no pas cap heroi
ni tan sols valent,
però com tanta gent
lluita cada dia,
empenyent la vida
des d´una cadira.

Una dona gran
vol tirar endavant;
un món enfonsat,
el cos esquinçat,
sola i tan cansada,
quant de temps encara
ha d´estar espantada?

Del fons del cor treuen espurnes de coratge
per fer més dolç i planer aquest viatge.
No han triat un camí curt o llarg,
ni que sigui tan fost i amarg!

Ell viu al carrer,
dorm en un caixer,
no vol caritat,
només dignitat;
cerca aquell respecte
que una nit va perdre
en un joc infecte.

Ella seu al llit,
el cor encongit,
el pis és tan gran
sense el seu amant;
va dir que marxava,
que l´amor s´acaba
i no l´esperava.

Del fons del cor treuen espurnes de coratge
per fer més dolç i planer aquest viatge.
No han triat un camí curt o llarg,
ni que sigui tan dolç i amarg

Sobre l'anterior expedient d'internament

Avui vull tornar un temps enrere respecte una situació que vaig tenir farà aproximadament una mica més d'un any en què em volien arriscar la vida d'una manera totalment injusta i torturant.

Si no recordem malament que davant del meu malestar intens i les amenaces agressives verbals continuades i freqüents que havia enviat per correu electrònic als membres del servei de psiquiatria d'aquest hospital a través de la psiquiatra van acabar tenint males conseqüències en què se'm volia obrir un expedient per internar-me. Davant d'aquesta situació va ser que em van demanar que fés seguiment amb algun metge, però què jo el pogués triar segons la confiança que hi tingués. Al final del juliol de l'any passat se suposa que la situació del procés es va poder aturar definitivament malgrat que demanessin notícies sobre aquest seguiment mèdic, que no em sembla gens correcte que es fés en aquestes condicions com si et controlessin des de dalt, cosa que ja no va ser ja que van veure que havia mogut els fils. Aquell va ser un dels moments més arriscats de la meva vida enfrontant-me de cara a una institució de salut mental.

De fet va ser a l'octubre quan un noi de Berga em va escriure un comentari en el bloc dient-me que amb ella eren més que amics i es coneixien de fa temps, i que entenia la meva situació ja que ell n'havia passat per una de semblant. Em va demanar què volia què fés i em va passar el seu e-mail per contactar amb ell. Li vaig demanar que anés a mirar la situació d'aquests tràmits.

Aleshores em va tornar a escriure dient-me que va anar a l'hospital i també em va dir que va moure els fils molt amunt fins arribar a la cúpula, ja que la idea d'obrir l'expedient no va ser tan sols seva sinó també dels serveis jurídics que van ser els qui van prendre la decisió de moure tot el tema judicial. I finalment em va animar que estigués tranquil perquè ja estava definitivament arxivat. Aquest tema no sé ben bé com funciona però a mi realment m'agradaria que tot el procés també s'anul·lés però suposo que mentre es mantingui arxivat i no els envio cap escrit amenaçant o insultant més, aleshores ho deuran eliminar. Però de totes maneres, sí que és cert que s'aturés en el seu moment i s'arxivés ja és un pas molt important.

A partir no només d'ara sinó també de llavors he de vigilar molt el què escric o envio en aquesta gent, o fins i tot no dir-los res mai més i posar distància amb aquesta gent. Jo crec que aquesta última és la millor solució perquè així jo puc viure millor i més feliç. I això és el què fins ara he fet i penso seguir fent.