Corrandes d'exili.

Una nit de lluna plena

tramuntarem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.

A Catalunya deixí,
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol,
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.

Pere Quart

Aquí deixo la versió cantada per Lluís Llach.

S'ha fet gran

I avui per acabar vull deixar una d'aquelles cançons dels Pets que he deixat en oblit fa bastant temps. Aquests últims dies enmig de vacances he tornat a reviure aquesta cançó i m'ha transmès els sentiments melancòlics, nostàlgia i tristesa d'altres moments quan la vaig escoltar de l'àlbum Fruits Sex. I últimament he tingut el record d'aquesta cançó i els sentiments, la vitalitat i la intimitat que m'han dut. Per a mi ha estat un dels temes més profunds i intensos de la seva primera etapa musical, em va deixar emocionat. Altres vegades m'ha ajudat a plorar i aprofundir en els sentiments personals que moltes vegades em són difícils de transmetre amb paraules. I ara ja marxo a dormir.

Aquí a sota hi deixo la lletra:

S'HA FET GRAN.

No sap ben bé que cony fa aquí,
és massa gran pel que li agrada
per l'altre massa petit.
La sensació de soledat
el condueix a l'endemà
que serà igual.

Encén la ràdio, però no fan res de bo,
ja no recorda la lletra
d'aquella vella cançó
que ha repetit més de cent cops,
l'ha oblidat a poc a poc
quasi com tot.

Aquest món que arrossega
se li ha fet tan pesat
tot anava tan bé
però ara s'ha fet gran.

Ja no recorda el seu últim somrís,
tot era abans en blanc i negre
i ara es va fonent en gris.
Camina però ha de recular,
s'aixeca i torna a ensopegar.
No sap on va.

Aquest món que arrossega
se li ha fet tan pesat,
tot anava tan bé
però ara s'ha fet gran.

Merda, sempre fot molt la puta propaganda que sovint apareix en el puto àudio.

18 anys sense Guillem

Aquest mes i precisament el dia 11 d'abril fa 18 anys que un grup de neonazis va assassinar el militant independentista Guillem Agulló enmig d'un carreró de Montanejos (Alt Millars) l'any 1993. Ell ha estat un militant implicat en la lluita independentista i d'esquerres els anys 80 i inicis dels 90 en contra de la impunitat feixista i espanyola en el País Valencià. Malauradament encara segueix la bogeria nazi i feixista en les terres valencianes així com la impunitat dels agressors com han anat demostrant tots els últims episodis de violència feixista i opressora arreu del territori que segueixen posant en perill la llengua i la cultura catalanes i valencianes arreu dels Països Catalans.

A la Plaça de l'Ajuntament de Burjassot hi va haver una concentració per mantenir viva la seva memòria i també hi va haver un acte a l'Octubre de València organitzat per la plataforma Acció popular contra la Impunitat. A més que Sallent ja té un carrer dedicat a Guillem Agulló com a proposta de la CUP.
I l'endemà també hi va haver a Ca Bassot de Burjassot una xerrada sobre la lluita contra el feixisme a la València actual, a càrrec de València Antifeixista, i també es va passar el vídeo "Més enllà del mur. Cançons contra l'aperheid" que narra la brigada solidària dels músics de Països Catalans en la seva brigada cap a Palestina. Aquest mateix dia, dos dels components de la brigada, Pau Alabajos i Xavi Sarrià, van fer una actuació musical al mateix centre Ca Bassot. I el divendres a les 19:30 hi hagué una xerrada-debat sobre les revoltes en el món àrab amb la participació d'Úlarel Nerdéfel.

QUE PAGUI PUJOL!!!!

L'últim divendres, abans d'ahir, a l'Ateneu Llibertari Júlia Romera de Gramenet del Besòs es va fer la presentació del llibre QUE PAGUI PUJOL: UNA CRÒNICA PUNK EN LA BARCELONA DELS 80 escrita per l'autor Joni D on explica les seves experiències com a punk a Barcelona. A mi m'havien cridat per fer una introducció del fenomen punk a partir d'un treball que vaig fer per l'assignatura de Mètodes i Tècniques d'Investigació Històrica. He explicat el punk com un moviment musical, ideològic anarquista i estètic contra-cultrual des del seu sorgiment entre els inicis i la meitat dels anys 70 a Anglaterra i els EUA -mencionant grups com els Sex Pistols, The Clash, Crass o The Ramones- fins la seva posterior evolució els vuitanta als EUA amb els Dead Kennedys i Bad Religion entre altres com també a Anglaterra amb A Birthday Party entre altres grups del moment que el van fer estendre arreu d'Europa com també a l'estat espanyol i altres llocs com Austràlia. El mateix autor ens va parlar sobre el punk barceloní i el seu significat de lluita contra el sistema durant els vuitanta i els inicis dels noranta a partir de les seves pròpies experiències, els locals d'assaig, els concerts en pubs urbans, els centres cívics i els casals de joves dels barris o les festes populars de la Mercè, els merders causats pels grupuscles espanyols d'extrema dreta neofeixista d'origen hooliganià -que va ser un moment molt important per conscienciar-se encara més dels seus ideals anarquistes i llibertaris- o els fracassos davant dels anys previs als Jocs Olímpics. Fins i tot va arribar a presentar un disc en binil de L'Odi Social: un dels grups del punk barceloní dels 80. Malauradament vaig arribar tard quan ell ja feia la seva explicació i l'he hagut de fer al final, que no ha tingut tan mèrit però com a mínim ja va ser alguna cosa.

I finalment MÚSICA!!: una cançó de The Clash "Career Opportunities":




I en segon lloc deixo un exemple de la banda L'Odi Social "Vés a sapiguer Qui era":

Les primeres borratxeres

Monòleg de Les Primeres Borratxeres recitat pel meu amic Agus Giralt a la plaça d'Osca durant la festa major alternativa de Sants. Vivències de la cultura de sortir de nit i de festa, emborratxar-se fins a les tantes i arribar tajat fins al cap damunt.

Himne de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques & Internacional

En aquest apartat deixo l'himne de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. És una d'aquelles cançons que m'han deixat la pell de gallina. És un himne just que recolza els drets dels i les treballadores de tot arreu i la llibertat individual i col·lectiva de tots els pobles. És cert que sóc pessimista però també crec que aquest himne realment és un cant a favor de la lluita i el combat en contra de la gent soberba qui faci falta. Defensa l'alliberament de les classes treballadores, els pagesos, els serveis públics com també els drets socials. No obstant, també hem d'entendre tots els errors que ha comès la URSS després de la revolució de Lenin des de les metràfoles de Stalin fins a l'accident nuclear del reactor REMK a Txernòbil que va esclatar el 1986 que ha provocat el gran malestar i la mort de molta població i avui en dia encara es troben radiacions -maleïdes siguin- que segueixen empitjorant la qualitat de vida de molta de la població.

La versió que us deixo és en rus però amb la lletra traduïda en català.

Aquest és l'himne de la URSS cantat en anglès.



I després deixo un altre vídeo amb l'himne Internacional cantat per Pete Seeger.




Aquesta versió és de la Internacional en anglès designant els Estats Units Socialistes d'Amèrica.

PROU DISCRIMINACIÓ ALS PASSATGERS!!! I AIXÍ ESTEM!!!!

"Aquest dijous anava a agafar el tren a l'estació de Sants per marxar cap a Marçà-Falset a les 20:30 hores, perquè hi estudio allà un cicle formatiu superior d'enologia i viticultura. Jo tinc la síndrome de Tourette: un problema nerviós desconegut caracteritzat per tics.

El divendres havia de fer un examen al matí i, a l'andana, estava molt nerviós i tenia tics forts. Quan el tren estava aturat i jo gairebé ja entrava, una dona em va escridassar d'una forma molt despectiva i intolerant davant de la meva situació dient-me: "Vols parar, idiota!!!!". Llavors quan ja havia entrat a dins, se m'acostà el revisor a qui li havien arribat els rumors de que jo espantava la gent, i li vaig dir que tenia el problema dels tics. El molt malparit em va contestar que si els altres passatgers es queixaven de mi, em fotrien cap a fora a la següent estació i, just en el moment, se li va acudir cridar els cabrons dels segurates.

Jo vaig sortir del tren enfadant-me i posant-me molt més nerviós i aleshores el tren ja se'n va anar. En tornar al vestíbul, un altre membre segurata em va treure cap al carrer tot maltractant-me amb unes actituds molt intolerants agafant-me pel coll, per la part del darrere.

Em vaig sentir molt agredit i enrabiat, per això vaig preferir no anar a l'examen i un intent de denúncia inútil el conflicte.

Tot això és molt injust: aquesta senyora no era ningú per escridassar-me i insultar-me, mentre que el revisor i els falsos interventors dels segurates de Renfe tampoc eren ningú per decidir si podia viatjar amb aquest tren o no com treure'm d'un lloc de manera agressiva.

Extret de l'exemplar nº 117 del periòdic popular La Burxa (març 2008), de Sants (pàgina 2, apartat d'opinió).Article meu arranjat i adaptat després els merders tinguts amb segurates en el tren. En Karles va aprofitar per acompanyar el meu text amb un dels seus dibuixos realistes. I jo per això li donc les gràcies per haver col·laborat en la publicació d'aquest text a la Burxa.

http://barrisants.org/laburxa/pdfs/burxa117_abril08.pdf