dijous, 5 de juliol del 2012

Performance UB Raval, 08-05-12

Avui he tingut ganes de compartir una de les fotografies de la performance que vam fer des de l'assemblea UB Raval en contra de la mercantilització i la privatització de la universitat pública i la pujada de taxes i preus de matrícules que ens volen fotre pagar el curs vinent.






dilluns, 28 de maig del 2012

Nikosia. La bioètica – 16 de maig

Aquest és el programa de Ràdio Nikòsia del dia 16 de maig. Es va tractar el tema de la bioètica amb diferents persones siguin del programa com de fora. Me'l vaig escoltar i és un tema molt interessant.
I al final vaig parlar jo sobre els problemes que he tingut més recentment a la universitat amb els professors i diversos estaments com també sobre l'amenaça de la vicerrectora sobre l'obertura d'un expedient. Entre altres coses vaig llegir el comunicat cap a la vicerrectora i que vaig penjar en el bloc.


Nikosia. La bioética – 16 de mayo


dilluns, 7 de maig del 2012

CARTA A LA VICERRECTORA D'ESTUDIANTS I EL RECTOR DE LA UB

A l'atenció al cap d'estudis i la degana de la facultat de Geografia i Història i també del rector i la vicerrectora d'estudiants de la Universitat de Barcelona. 

Els membres de l'Assemblea de facultats de la UB-Raval els volem fer saber que estem molt indignats davant de les constants actituds preses per part d¡una majoria dels estaments de poder de la UB, i en concret de la facultat, vers un alumne de la mateixa, també membre de l'assemblea. Degut al fet de tenir la Síndrome de Tourette, condició caracteritzada per uns tics motos i vocals involuntaris entre d'altres símptomes, l'heu fet servir com a punt de mira fins al punt de contrilar-lo des de tots els nivells de la institució universitària: professors i caps de departaments, treballadors empleats i personal de la biblioteca, passant pels càrrecs més alts de la universitat. Això ha tingut com a resultat voler-lo distingir i estigmatitzar-lo com a "persona diferent" amb el fals argument de plantejar-ne una font de conflicte que distorsiona la convivència universitària. 

Cal tenir present que aquesta situació no és nova d'ara, sinó que ja va començar quan ell va començar la carrera a l'antiga facultat del campus de la Diagonal, i durant aquests últims quatre anys heu anat enfortint la vostra actitud de control estricte sobre ell tot volent-lo tractar com a "diferent" en els ambients de classe, en serveis adjunts com la biblioteca o l'aula d'informàtica. Així, heu arribat a discriminar-lo i a negar-li les mateixes llibertats i els mateixos drets d'ús que ha de tenir qualsevol estudiant d'aquesta universitat, justificant aquests actes amb falsos arguments com "el volem ajudar i fer-li costat". Fins i tot alguns de vosaltres el vau arribar a amenaçar davant de suposades queixes de diversos estaments universitaris sense cap motiu raonable o realment justificable i que busqui suposades solucions per tal d'evitar aquests suposats conflictes de convivència.  A part vau voler guardar de manera confidencial de qui han anat arribant aquestes queixes. 


D'altra banda, també ens ha constat que la vicerrectora va organitzar una reunió amb e,ls seus pares per donar l'advertència d'una obertura d'un expedient de part del rector. El motiu d'això van ser unes suposades "amenaces a mort" a una professora de la nostra facultat com a conseqüènciad'have-lo tractat diferent de la resta en la seva assignatura. A més, va afegir que si no demostra que segueix un tractament específic amb efecte a curt termini se li prohibiria el dret d'assistència a les classes fins a l'expulsió definitiva de la universitat i també sembla ser que aquesta professora va posar una denúncia als mossos d'esquadra respecte aquest esdeveniment. Així doncs, aquesta actitud ens sembla una falta de respecte intolerable a una persona que està lluitant, com tots nosaltres, per aprendre i forjar-se un futur, i que per tenir certs tics involuntaris se li denegui la possibilitat de finalitzar els seus estudis. 


Com Assemblea de facultats UB-Raval, en primer lloc volem deixar molt clar que cap òrgan de govern de la UB no ha de tenir cap tipus de potestat de poder específica ni acadèmica ni judicial i encara menys sobre la seva vida personal. Fer-li constants miraments específics d'esquena a ell, convertir-lo en una persona coneguda arreu del sector universitari fins arribar a saber tots el seu nom, el qual forma part de la seva intimitat, anar parlant sobre la seva història de forma confidencial però també pública, com si d'un personatge famós es tractés, sobrepassa tots els límits de la seva llibertat i privadesa. Nosaltres no som confidencials en aquestes situacions de discriminació i vulneració de drets a la universitat cap a qualsevol tipus de persona sinó que això s'ha de posar en transparència de manera immediata. Davant això, els responsables haurien de reconèixer que no tenen cap motiu per justificar la situació en la què certa persona s'ha vist empentada, ja que realment no està generant cap conflicte i es tracta d'un alumne com la resta, sense la necessitat de ser discriminat de "diferent". I encara menys podeu tenir cap potestat en avisar algun familiar que suposadament ha de tenir alguna tutela com també pel fet de què per majoria d'edat realment ha de seguir sent una persona autònoma i té el mateix dret a ser tractat per igual com qualsevol altre estudiant de la UB. 


Per altra banda també considerem molt nefasta la reacció de fer servir la potestat del rector per a la possible obertura d'un expedient així com recórrer a les forces policials, ja que no és una solució real sinó que, ben al contrari, el que fa realment és empitjorar molt més aquesta situació ja que això -al marge dels efectes amb curt o llarg termini ja que això juntament amb el tema dels seus tics- tampoc forma part de la vostra responsabilitat i la vostra competència sinó que forma part de la seva decisió i autonomia.


Per això, com Assemblea de facultats hem fet una crida tant a tots i totes les alumnes, com els i les professores preocupades i en total desacord amb aquestes dinàmiques de control, per a que puguin signar aquest document per a la vicerrectora, el rector i altres estaments tot demanant que es retiri immediatament aquest expedient i la denúncia als mossos d'esquadra. A més, també esperem que la vostra actitud paternalista i suposadament perplexa de control des de tots els nivells cap al nostre company es vegi modificada, de manera que ell sigui tractat per igual com la resta dels companys i companyes, siguin de l'assemblea, de la facultat o de qualsevol altre lloc, al marge de la seva condició com qualsevol persona. 


Atentament


Assemblea de facultats UB-Raval.

dissabte, 28 d’abril del 2012

Petit homenatge a Marc Grau.

Fa tretze anys de la mort de Marc Grau, un gran guitarrista català -fins i tot se l'ha arribat a considerar com un dels millors en l'escena musical del rock en català dels anys 80 i 90 del segle passat. Va tocar en un principi en grups de música en català i en castellà des de El Último de la Fila de 1986 a 1991 com també tocant la guitarra a la cançó Disneylandia del disc Rebuznos de amor de Los Burros. Més tard també va ser productor musical per a grups catalans com Sopa de Cabra, Lax'n busto, Umpah-Pah i com no Els Pets on hi faria el solo de la cançó S'ha acabat (lletra i música del meu amic Joan Reig, bateria) del disc Calla i balla i acabaria sent el guitarrista i director musical fins el 1998. A més, el 1997 gravaria el seu primer disc en solitari (Instrumental) amb 14 cançons instrumentals on la guitarra elèctrica és la protagonista on quatre són versions de cançons clàssiques. I el 25 d'abril del 1999 va morir a causa d'un càncer ja molt avançat que va intentar tractar-se als Estats Units. 

Jo no en vaig saber res fins quan em van començar a agradar Els Pets... en alguns discos vaig veure el seu nom on hi deia que tocava les guitarres. Malgrat tot per edat mai el vaig poder arribar a veure i escoltar en directe a part que a casa meva no em deixaven anar sovint en aquests concerts. Però va ser a partir d'un vídeo del concert al Mercat de Música Viva de Vic del 1997, en la gira Bondia, quan em vaig quedar impressionat per la seva manera de tocar i les seves actituds rockeres i enginy amb la guitarra a les mans en cançons com Vaig calent, Sebastià o el Jo vull ser rei. Fins i tot els solos i els rifts musicals dels inicis i finals de cançons han acompanyat els meus sentiments més íntims, especialment com a via de canalització en sentir-me ensinistrat pels meus pares. 

Per últim crec que és important tenir present l'evolució de la seva carrera musical i ressaltar el protagonisme en grups on havia participat abans dels Pets. Així recordarem també la seva estada a El Último de la Fila i Los Burros. I per últim el videoclip de S'ha acabat dels Pets.




divendres, 6 d’abril del 2012

Velles imatges, vells records ...

Aquestes imatges em porten records nostàlgics... de quan jo havia passat la setmana santa al mas de Falset... De fet era un mas que havia estat d'un avi meu que mai vaig arribar a conèixer i després va passar en mans de la meva àvia fins quan va morir. Era una putada que fos amb la família i encara no hi hagués anat amb col·legues. Però encara tinc nostàlgia d'aquells temps allà enmig dels avellaners i l'oliver... les basses, la mineta, la gespa dels prats. Quan corria amb les bicicletes pels voltants de l'era, anava a Bellmunt i fotia els peus en el riu... encara me'n recordo d'una vegada que vaig travessar-lo amb la bici i vaig volcar a l'aigua... ja vaig acabar ben esglaiat. També eren ben naturals els cels rogents i les postes de sol enmig de núvols grisos per damunt dels arbres i les llunyanes muntanyes que allà en el fons es fonien com si res mentre s'escoltaven alguns ocells que mig volaven i fins i tot el so del cu-cut com un gran cant que acompanyava el vespre, fins i tot es podia escoltar des de les golfes. I a la nit veiem una lluna llunyana i uns estels poc ennuvolats. En canvi ara hi ha un nefast polígon encara en construcció que per fotre'l vam perdre la bassa, l'olivera i una bona part de terreny. I a la nit quan s'il·lumina ja no podem gaudir dels misteris de la nit amb el cel fosc.

dijous, 8 de març del 2012

Manifest unitari Dia de la dona treballadora 2012

"Cada 8 de març, els partits social-demòcrates i una part del moviment feminista es congratulen pels "grans" avenços aconseguits en les darreres dècades en matèria d'igualtat. És d'esperar que el proper Dia de la dona treballadora, el discurs de complaença i conformisme es tradueixi en una mobilització massiva durant l'espectacular ofensiva patriarcal que viurem aquest any.

Per si no en teniem prou amb ser el gènere més afectat per la crisi i la precarietat laboral, per l'atur i l'augment de l'economia submergida, pel recruïment de la violència de gènere i l'augment de les morts a mans d'homes, ara haurem de patir el retorn a les polítiques socials franquistes. Hem de ser conscients que la suma de les retallades i la victòria electoral de la dreta ultracatòlica més rància ens planteja el pitjor escenari per als drets de les dones treballadores catalanes des de la transició.

Per una banda, les polítiques econòmiques i laborals que els governs espanyol i francès implementen per satisfer la banca i la patronal, així com les mesures adoptades per -en teoria- pal·liar els efectes de la crisi, comporten un augment claríssim de les desigualtats entre gèneres. Les dones, especialment aquelles que desenvolupen feines de cura, són la part majoritària del milió i mig de treballadores catalanes afectades per la retallada (revestida de congelació) del salari mínim interprofessional, un dels més baixos d'Europa. La reforma laboral -impulsada pel govern del PSOE- que desprotegia els contractes parcials i abaratia l'acomiadament, es veurà continuada i empitjorada per la reforma que cuina el PP. Les retallades a l'educació i la sanitat aplicades pels governs de Catalunya i del País Valencià també formen part d'aquesta ofensiva neoliberal cap als nostres drets. L'àmbit públic i, especialment, la sanitat i l'educació són àmbits molt feminitzats i -dins d'aquests- les dones ocupem majoritàriament els llocs de feina eventuals i a jornada parcial, més afectats pels ERO i les reduccions de plantilla. A aquesta situació s'hi afegeix -per suposat- la càrrega de les tasques domèstiques i de cura, la doble jornada laboral, i les retallades sobre les polítiques socials dirigides a alleujar-la. Es retarda fins l'any 2013 el permís de paternitat de 4 setmanes, que pretenia augmentar la responsabilitat compartida per la criança dels fills, s'aplica una moratòria sobre la llei de dependència i es retallen o eliminen les institucions de suport legal i jurídic a les qui pateixen la violència de gènere més visible, malgrat que la xifra de dones mortes als Països Catalans des de l'inici del 2012 és esfereïdora.

Però, sens dubte, la mesura més greu, un autèntic atemptat contra la llibertat i el dret a decidir de les dones, és la nova legislació sobre l'avortament que prepara el ministre espanyol de "justícia". Gallardón, cedint absolutament a les demandes feixistes de grupuscles com Hazte Oír i Derecho a la Vida, pretén imposar una normativa encara més restrictiva que la llei de supòsits de 1985, que permetia avortar únicament en cas de violació (amb denúncia prèvia), de malformació del fetus o de risc físic o psicològic per a la mare. Si la pretensió de Gallardón es materialitza, ja no podrem acollir-nos a la darrera clàusula, que emparava el 97% dels avortaments que es practicaven, per tant es pot considerar que la nova legislació serà una prohibició maldestrament encoberta del dret al propi cos. La principal victòria del moviment feminista als anys 70 queda, doncs, derogada.
La guerra contra el Patriarcat, la batalla pels nostres cossos, es fa més dura i més crua. El mínim empar que ens oferien les polítiques socials i l'educació, impregnada ara del masclisme inherent a les idees i polítiques del Partit Popular i de Convergència i Unió, desapareixen. L'única sortida que ens queda és l'autodefensa, l'autoorganització de les dones i els homes feministes, de les ocupacions i identitats sexuals dissidents en la lluita contra el Patriarcat. Ja n'hi ha prou de patir la crisi, les misèries del capitalisme i el genocidi cultural del nostre poble. Ja n'hi ha prou de carregar sobre les nostres espatlles els efectes de les retallades dels Drets Socials.

Organitzem-nos i lluitem!
No cosirem les vostres retallades! Plantem cara!

Convocatòries:

Tarragona: Estàtua dels despullats - 19.00h
Barcelona: Plaça Universitat - 19.00h
Palma: Plaça Espanya - 20.00h
València: Jardins del Parterre - 19.00h
Castelló de la Plana: Plaça de la Pau - 19.30h
Girona: Dissabte 10 de març - Rambla - 12.30h

Lleida: Pl. Catedral - 19:30h
Notícia recent de la web del SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans).