Torredembarra 2011.

Esmorzar d'estiu (mediterrani).

_________________________________________________________________________

És una fotografia d'aquest estiu i ben quotidiana. Aixecant-me tard del llit amb suor a l'esquena i quasi sense vestir-me. 

El primer de tot... un bon vas amb aigua freda.

L'esmorzar... començo amb llesques esporàdiques de baguette amb olivada negra. Per variar aquí me'n vaig untar algunes més amb tomàquet i olivada al damunt. Un vas amb llet de civada i un bol amb una mica de ceba i tomàquet de sucar pa. El tap vermell del brick està al revés aquí al damunt del marbre de la cuina. 

Un esmorzar mediterrani, càlid i fresc, nutritiu i tot ple de vida sana. Tenia ganes de fer algun esmorzar d'aquests o si més no... algun vermut fresc així d'estiu amb col·legues i amb qui faci falta. He aprofitat l'humor deslleganyat per alguna cosa gens trascendent i totalment quotidiana i casolana.  

Per cert, pel que fa el brick hafer en alemany significa civada.

7è recull de contes antiautoritaris

Com cada any arriba el llibre del recull de contes autoritaris que publica el Col·lectiu Negres Tempestes. Aquest mes passat ha sortit el setè recull de contes antiautoritaris definitiu d'aquest any 2013. Sembla increïble que ja hagin passat uns set anys des de la primera edició. En el recull de fa dos anys no em vaig trobar disposat a editar-hi algun relat però encara em van acceptar un text d'una experiència personal. Aquest any, amb un bon grapat d'autors, hi he escrit un parell de contes que són "La força de la natura" i "Lluita, precarietat i conformisme". En principi volia publicar-ne només un però hi ha hagut un error en aquesta edició degut a que n'aparegués un que no volia publicar i amb el nom d'un altre autor. El conte "Lluita, precarietat i conformisme"  és un reflex de molts problemes, coses i situacions "txungues" de la societat en la que ens ha tocat viure. Espero que us agradin. Entre altres llocs podeu trobar el llibre a les activitats i paradetes que organitzi el Col·lectiu Negres Tempestes, així com a la llibreria del carrer Riego La Ciutat Invisible, a Sants.

 

 

.

Ebri Knight i "La palla va cara".

Fa un any que començo a escoltar el grup maresmenc Ebri Knight que ara han tret el seu segon disc "La palla va cara". Aquest nom es tracta d'una frase feta popular en temps de la Revolta dels Segadors de l'any 1640. Es pot descarregar gratuïtament a la seva web (www.ebris.cat) o comprar en els llocs on actuin en directe. Una de les properes actuacions serà al Rebrot 2013 a Sant Celoni i organitzat per Arran. Abans d'aquest disc ja els vaig veure en directe a les festes del Poble Sec i en el concert del SEPC juntament amb At Versaris, Eina, KOP i Obrint Pas a Vilanova i la Geltrú. Però la música i les lletres combinen festa i reivindicació. Música folclòrica d'arrel tradicional catalana i irlandesa combinada amb rock més modern i un estil més hooligan. Aquest nou disc té un estil més propi d'aquí, és més curtet i amaga cançons pròpies que m'omplen d'energia i tendresa com la combativa "Sàvia i rebel", el videoclip de "Només" i el dolç "Camí cap a la lluna". També hi ha inclosa una versió festiva del "Conte medieval" dels Esquirols, on hi participa un dels seus membres cantant-hi, l'enèrgica "Els herois" o un tema vocal que es diu "La pubilla". El disc de per si ja és un bon regal (amb diverses i genials col·laboracions com el Quico, el Noi i el Mut de Ferreries i Àlex d'Eina entre altres) però molt millor veure'ls en directe i seguir sempre ballant, cridant i reivindicant. Ben de seguida en deixo uns tasts. 

Piano de paret.

Concert alternatiu. (els Surfing Sirles a les "Alternatives de Sant Boi").

Mar de Primavera.

Les onades blaves i verdes s'esquitxen a la platja, 

penetren en els esculls per on m'endinso 

que em toquen per poc,

xoquen fortes entre les roques 

deixant escuma blanca.

El sol brilla amb raigs que piquen 

deixant un reflex evident entre elles. 

Camino molt a poc a poc

per la sorra fins molt enllà

(lluny del port i la riereta), 

seguint les petites petjades deixades,
les sanefes naturals marcades

simètriques i assimètriques,
pedretes i closques de petxines
clavades. 

No sento els crits de les gavines

però respiro l'aire salat de mar enllà

que m'allibera de mocs i merda inútil

i omplir-me de pur oxigen. 

La seva olor em fa venir ganes de plorar

i em porta enyorança 

quan m'envia l'amor que em transmets

amb els teus gests, el teu tacte, 

els teus petons, les teves abraçades, 

la teva veu suau i les teves paraules

plenes de sentiments i intimitat

preocupant-te per mi i dient-me si estic bé.