Tralla, llums, èxit, vibració i emoció.

El dia 10 de juliol a les 21:30h del vespre es va fer el gran esperat concert de Pearl Jam en la seva World Jam Tour al Palau Sant Jordi, a Montjuïc, durant la seva World Jam Tour.  Feia molt temps que moltes i molts esperavem amb entusiasme aquest concert mentre passaven de llarg quan feien gires per Europa. Però aquesta vegada han travessat els Pirineus cap al sud d'Europa i han tornat a deixar petjada a casa nostra. La vegada anterior quan van venir aquí va ser a Badalona el 2006 mentre aquest cop, feia mesos que havia començat el compte enrere que va acabar precisament just quan el concert va començar. A part també va ser un gran motiu de celebració després de tenir un problema greu a la vista que em podia haver deixat cec per sempre però dintre de tot me n'he ensortit prou bé. Per sort vaig disposar d'una persona empleada que em va acompanyar fins a la cadira que tenia reservada. Però és la primera vegada que els veig en directe i no vaig anar a veure cap grup de versions com ho havia anat fet tantes vegades.També es disposava de barra amb menjar i begudes i de paradetes amb samarretes de Pearl Jam però costaven 30€ cadascuna i ja podrien haver baixat bastant més els preus igual com el de l'entrada.

El gran espectacle  va durar més de tres hores i va deixar tot el públic bocabadat amb tota la sala omplerta de gom a gom. Hi havia col·legues meus que també van anar  en  aquest concert però degut a què l'espai estava omplert de manera massiva no els vaig poder veure ni estar amb ells desafortunadament. Vist també des de dalt de tot també era impactant veure tota l'explosió de llums que sortia des de l'escenari però no vaig poder veure els membres de la banda i els instruments.  Era impossible!! També em vaig quedar impressionat quan  en els temes més relaxats la sala estava invaïda per les llums dels mòbils del públic que amenitzaven l'ambient. I sobretot un Eddie Vedder adreçant-se al públic d'una manera molt directa i propera  com sempre però desgraciadament parlant en castellà enlloc de fer-ho en català. I motiu de més degut a tot el què ha sofert Catalunya des de fa segles i ara torna a ser més evident que mai. Jo cridava des de ben lluny que parlés en català però no hi hagué manera. Els ianquis són ianquis  i els que són com ells encara els queda molt camí per davant. Hi havia públic gairebé de tot arreu des dels Països Catalans, Euskal Herria i altres contrades de la península com també d'Anglaterra, Alemanya, França, Occitània, Rússia,  Xile, Mèxic o Amèrica del Nord. Al principi del concert l'Eddie va fer un comentari negatiu sobre el partit de futbol entre Espanya i Rússia però després es va disculpar cap al públic rus. 

En el concert van sonar molts dels seus grans temes de tota la seva discografia des de "The long road", "Mind your manners", "Corduroy" , "Do the evolution", "Even flow" o "Oceans" que fou dedicat a Israel Barrales: un fan mexicà  que va morir pocs dies abans d'aquest concert i  malauradament no pogué venir.  Tot va anar seguit de  "Sleeping by myself" o "Betterman". Tampoc van ser oblidables cançons com "Alive", "Jeremy" o "Black" del seu primer disc TEN. Entre aquests també van interpretar tantes altres  cançons més conegudes o menys com "Daughter" dedicada a totes les dones incloent-hi les nostres germanes i les nostres mares. Vaig trobar a faltar temes tan viscerals i grans en directe com "Nothingman", "Spin the Black Circle", "Sirens", "Pendulum", "Animal" o "Yellow moon". 

Aquest concert va acabar amb "Yellow Ledbetter" sent un final més tranquil que l'habitual i tota la gent pogués anar sortint de la sala poc a poc. 

"Gràcies Oriol per l'esdeveniment... Segur que ens tornarem a trobar cantant o tocant en algun altre lloc. Sé que tu també hi eres entre la gran massa multitudinària de persones d'arreu però no ens vam veure ni a l'entrada ni enmig del concert ni a la sortida... però igualment com si ens haguessim trobat" .

Encara no em sento amb les ganes de despedir-me de tot aquest espectacle de tanta emoció viscuda. MOLTES GRÀCIES PEARL JAM PER VENIR A CASA NOSTRA. FINS SEMPRE!!!!!  

Winter Solstice - Poem by Anonymous.

On this last post I want to publish both this photograh of Stonehenge in the winter and an anonymous English poem about this season of the year. Hope you like reading that.

When you startle awake in the dark morning

heart pounding breathing fast

sitting bolt uplight staring into

dark whirlpool black hole

feeling its suction.

Get out of bed

knock at the door of your nearest friend

ask to lie down, ask to be held.

Listen while whispered words

turn the hole into deep night sky,

stars close together,

winter moon rising over white fields

nearby wren rustling dry leaves

distant owl echoing,

two people walking up the road laughing. 

Let your soul laugh,

let your heart sigh out,

that long held breath so hollow in your stomach 

so swollen in your throat.

Already light is returning pairs of wings,

lift softly off your eyelids one by one

each feathered edge clearer between you 

and the pearl veil of day.

You have nothing to do but live. 

After copying and blogging this anonymous poem, there's here a little music like I've been doing many times when I write an article or something similar on. Here there's the Californian pianist Scott D.Davis playing on the piano the old English folk song "Greensleeves" which has been interpreted by so many singers, songwriters, choirs and music bands. He's the same pianist who arranged and covered for piano some Metallica and other rock bands works in two albums.

Hivern (poema de Miquel Martí i Pol)

Ja feia més d'un any que no he afegit absolutament res de res..., i avui aprofito per afegir aquest poema de Miquel Martí i Pol que segurament encaixa amb aquesta estació de l'any.

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja 

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables
i la gent s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist: 
És una mica melanconiós,
d'una melanconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar de la prepoderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:
 és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses. L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons 
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.

I per últim poso música per variar. I és una versió de la mítica nadala popular alemanya "Stille Nacht" (Silent Night/Holy Night, en anglès) coneguda en català com el "santa nit" sent arranjada i interpretada amb el piano per Scott D. Davis.    

 

Sonata d'Isabel (Vicent Andrés Estallés).

SONATA D'ISABEL. 

He aixecat, mentre escrivia, el cap

i amb ulls cansats de la cal·ligrafia

he vist enllà, damunt d'una tauleta

que hi ha al racó del nostre menjador,

entre papers i llibres que m'estime,

com un ocell de ritme popular,

com un gresol, una fotografia

de fa mil anys o de fa quatre dies:

tu i jo, Isabel, feliços d'un amor, 

i més enllà de les Sitges del meu poble. 

La veig sovint i et recorde moltíssim, 

el cos esvelt com un cànter de Nàquera

i un breu ocell de tristesa als teus ulls.

M'ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia 

entre papers i fortuïtes síl·labes.

Com qui, a la nit, intenta orientar-se 

amb mans, amb ulls, jo t'evoque i et mire

aquell instant de l'any 48.

Tu vares fer que cregués altre cop

i m'has donat la teua companyia,

el teu discret silenci, el teu ajut.

Aquesta nit t'he mirat novament.

Et tinc i et veig com et veié el meu cor

el dia aquell de la fotografia. 

Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills.

En aquest gran silenci de la casa 

jo et vull deixar, amant, amats per sempre, 

un ram convuls de síl·labes de vidre. 

A dematí potser et floriran 

entre les mans de timidesa invicta,
i volaran des d'ell brisa i colomes.
Creix el mural de calç i de coets,
amb claredats i explosions de mar,
per un amor que se'ns enduu plegats.
Secret amor, estendard lluminós,
barres de sang sobre un blanc intocable,
aquest amor salvatge d'un país
que havem creuat, estimant-nos moltíssim,
des d'Alacant a Castelló, amb els ulls
plens d'una llum, una gota de llum.
Dic el teu nom en aquest punt mateix.
Dic Isabel i canten els canyars
i pels carrers diversos de València
passen amants que es besen a la boca,
amb molt d'amor presos per la cintura, 
atarantats per una flor de gesmils.
Dic el teu nom i amb casta reverència
el posaré en un pitxer amb aigua.
Dic Isabel i seguesc el camí. 

Per iniciar l'agost (1 d'agost 2015).

Potser d'aquí a tan sols quatre anys,
tot haurà passat, tot s'haurà acabat.
I qui sap quins camins vindran,
si el temps haurà minvat les ganes de lluitar.

Qui sap què ens depara el futur,
si ens hauran vençut i si restarem muts.
Si tindrem bona salut,
no ens haurem venut, no restarem pas asseguts. 

Però per si de cas conserva bé aquesta promesa,
t'esperaré en aquell racó de cel, banyats de blau i de verd. 

Amb més arrugues a la pell,
amb un poc més de seny, cansats de perdre el temps;
evocaré el teu cos sencer 
al ball dels teus cabells giravoltats pel vent. 

Potser, qui ho sap, t'hauràs casat, 
ja t'hauràs afartat del teu antic amant.
O viuràs sola a prop del mar 
buscant estrelles cap al tard i ens estarem pensant.

Però per si de cas conserva el gust de llaurar el terra.
Recordaré els versos bruts de l'Estallés banyats de blau i de verd.

Potser quan passin quatre anys
tot s'haurà acabat, tot serà llunyà. 
I miraràs de sobte el mar 
buscant estrelles cap al tard i ens estarem mirant.  

Avui, diada nacional dels Països Catalans.

Un poema de Joan Brossa. 

PAÏSOS CATALANS. 

  

Un camp de blat ens il•lumina el groc  

i darrera l'aiguat vindrà el vermell;  

aquí que no ens plau fer del negre groc,  

a poc a poc el fruit tira a vermell. 

La llibertat sovint amaga el groc  

i quatre mots encenen el vermell;  

d'un arc emana el dia i sobre groc  

arrela el vespre el seu molí vermell. 

I passen sol i lluna a la bandera  

i cada planta té un estel vermell,  

que de tots els colors és el vermell 

el que damunt el groc de la bandera  

vola més lluny! Vermell! Vermell! Vermell!  

La meva terra du un barret vermell. 

Què és el TTIP i per què l’hem de combatre?

Un nou atac en format de tractat comercial amenaça la poca sobirania que com a poble ens queda davant el poder de les corporacions multinacionals. 

Es tracta del TTIP (acrònim en anglès de l'Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió), un tractat de lliure comerç que s'està negociant a porta tancada entre la Unió Europea i els Estats Units d'Amèrica, i que els partits liberals s'han afanyat a defensar com una necessitat per millorar el creixement econòmic i la competivitat. 

Després d'anys de pressió per part dels lobbys de les grans empreses multinacionals europees i estat-unidenques, finalment el 13 de febrer Obama, van Rompuy i Borroso anuncien l'inici de les negociacions per assolir l'acord transatlàntic. 

Segons els documents que s'han pogut anar filtrant, el TTIP tindria tres grans objectius:

1) Eliminar les possibles barreres no aranzelàries (les aranzelàries pràcticament ja no existeixen) com ara l'alimentació de normes i regulacions estatals (democràtiques, sanitàries, mediambientals, financeres...) que limiten els beneficis potencials de les empreses multinacionals. 

2) Obrir el sector dels serveis públics i la contractació pública a les empreses multinacionals.

3) Establir una estructura judicial aliena al poder dels Estats per protegir les inversions i les perspectives de beneficis de les empreses multinacionals davant dels possibles canvis legislatius i normatius dels Estats. 

L'aprovació d'aquest tractat, doncs, a la pràctica implicaria una rebaixa dels drets laborals el no haver de reconèixer els convenis col·lectius, la introducció d'aliments transgènics, productes químics i la pràctica del fracking, fins ara parcialment aturats o prohibits per normatives sanitàries i mediambientals; l'acceleració de la privatització dels serveis públics que ens queden, com la sanitat i l'educació, la penetració de grans corporacions multinacionals en la gestió dels serveis que fins ara podien gestionar els governs locals, la creació de noves bombolles financeres amb la desregulació de les minses mesures aplicades al sector bancari; i augmentar el control de les corporacions multinacionals, al debilitar les lleis de privacitat de dades de la població i blindar la privacitat de les patents empresarials en matèria d`'investigacions sanitàries i ús de la biodiversitat. 

I degut al sistema de protecció jurídica de les operacions multinacionals, aquestes podrien demandar els Estats en tribunals privats en cas degut a polítiques públiques (de defensa dels drets laborals, socials o mediambientals) consideressin que la seva precisió de beneficis no es complís. 

Es tracta d'un atemptat mortal a la independència dels pobles, que buida encara més de sobirania a les seves institucions burgeses, convertint-les en simples eines de governança dedicades a protegir els beneficis de les multinacionals i a gestionar les misèries que aquests provoquen a la població, i que dificulta l'expansió dels espais de contra poder popular. 

Per això és important mostrar-hi el nostre rebuig, lluitar als carrers, als llocs de treball i a les institucions per impedir la seva aprovació i aplicació. 

Però no hem de perdre mai de vista que aquest tractat no cau del cel, no es tracta d'un projecte aliè a la realitat socio-econòmica que vivim avui dia, que s'ha anat desenvolupant des dels inicis de l'expansió del capitalisme patriarcal, i que ens ha abocat a aquesta crisi que colpeja la classe treballadora mentre enriqueix la gran burgesia. El terreny de fer-ne efectiva la seva pràctica, doncs, ja ha arribat adobant amb les retallades a la despesa social, que ha servit per facilitar les privatitzacions

Aquest tractat respon a la lògica dels tractats econòmics, militars i de cooperació internacional que s'han anat aprovant anteriorment, i que en major mesura havien repercutit contra els pobles sobreexplotats del mal anomenat "3r Món". Respon a la lògica de facilitar els guanys de les grans corporacions multinacionals a costa de la despossessió de la classe treballadora, a través de l'explotació del treball productiu i reproductiu, l'espoli dels recursos, la privatització i conquesta de mercats i l'especulació financera. 

És un pas més en la construcció de la Unió Europea i un projecte imperial nascut per afavorir les burgesies europees i estat-unidenques, que actualment està protagonitzant el desmantellament de l'Estat del benestar i que segueix servint de cobertura econòmica, diplomàtica i de l'imperialisme ianqui-europeu. 

I és un pas més en la consolidació d'unes polítiques que en molts àmbits ja s'estan aplicant: les prospeccions petrolíferes de Repsol en contra de la voluntat popular a les Canàries, o de la multinacional Spectrum Geo Limited, que afectarien al golf de Lleó, de València i el conjunt de les Illes Balears, el blindatge de les inversions d'ACS en el projecte Castor, la pressió de grups inversors per introduïr la pràctica del fracking i l'anul·lació per part del Tribunal Constitucional a les prohibicions aprovades després d'àmplies protestes socials en algunes autonomies; el vassallatge de la Generalitat de Catalunya vers la multinacional israeliana ICL-Iberpotash responsable de la sal·linització de les aigües del riu Llobregat o l'entrega de la gestió de l'aigua a multinacionals com Suez. 

Per aquest motiu, hem d'entendre el TTIP com una peça més en el treball del capitalisme patriarcal mundial, i per tant, afrontar-lo com una nova batalla en la guerra contra l'apertheid social global, instaurat per les corporacions multinacionals, amb la cobertura de les institucions polítiques i els aparells militars. 

La lluita contra el TTI, imprescindible per assolir una veritable independència, s'ha d¡encabir en la lluita contra la Unió Europea, en la lluita contra l'OTAN, en la lluita contra la dinàmica falsa cooperació internacional. És a dir, en la lluita contra el capitalisme patriarcal, en la lluita contra un sistema creat per maximitzar guanys empresarials, culpable de l'explotació de classe i de gènere, culpable de la pèrdua de sobirania dels pobles i comunitats, culpable de la depredació del territori i d'instaurar un model insostenible a nivell social i mediambiental, que ens porta directe a l'abisme, com diran les seves pròpies institucions. 

I això, ni el sobiranisme liberal ni la social-democràcia són capaces de fer-ho. Ho hem vist quan la dreta catalana representada per CiU donava suport explícit al costat del PP, PSOE, UPyD i PNV al TTIP al Congrés espanyol, amb la voluntat d'entregar la nostra sobirania a les multinacionals. També ho hem vist quan els grups polítics encara etiquetats d'esquerres com ERC, ICV, Compromís... defensaven la competivitat de la Unió Europea, quan votaven a favor de bombardeigs de l'OTAN, ho hem vist quan els seus sindicats defensaven les empreses multinacionalsacuades de danys mediambientals... Ho veiem cada dia que fracassen en el tímid intent d'humanitzar un capitalisme patriarcal nascut per explotar i depradar. 

Hem de ser nosaltres, les revolucionàries, les qui aixequem les banderes contra el TTIP juntament amb les banderes contra la Unió Europea i el capitalisme patriarcal, juntament amb les banderes per la construcció del socialisme feminista als Països Catalans. Perquè la lluita contra el TTIP va molt més enllà dels debats parlamentaris, és la lluita del dia a dia en defensa dels serveis públics, la lluita contra les agressions al territori... En definitiva, és la lluita pel repartiment del treball i la riquesa, per l'emancipació nacional, social i de gènere. I aquestes lluites es batallen en tots els fronts de la guerra social que ens ha tocat viure als Països Catalans. 

No al TTIP - No a la Unió Europea - No a l'OTAN - No al capitalisme patriarcal. 

Per la construcció socialista i feminista als Països Catalans.