dimarts, 22 de gener del 2019

Escalfor a l'hivern...

Estufes sostenibles per escalfar l'ambient quan fa fred... No cal que estighuem en un lloc d'alta muntanya i amb neu perquè es necessiti encendre una estufa o algun sistema calefactor per ambientar  un espai tancat sigui domèstic o no.. I és ben cert que ara a l'hivern és un bon moment per poder gaudir de l'escalfor d'aquests aparells sostenibles que emeten emissió de calor per mitjà de la combustió orgànica sense malmetre el medi ambient i emetre grans masses de partícules carbòniques o altres residus que puguin fer mal a l'atmosfera i a la vida de tants éssers que són iguals com nosaltres.   Estalviem energies no renovables i utilitzem les més respectuoses o que facin menys mal a la natura. Aquí n'hi ha alguns exemples...


En primer lloc trobem una estufa de llenya que funciona de mode tradicional. Es tracta d'una Salamandra tradicional. Està ubicada a dintre del Bar Social de lde Can Batlló al barri de La Bordeta i està escalfant l'espai durant els horaris quan aquest està obert com a punt de trobada de molts i moltes veïnes del barri quan estan fent activitats, reunions i altres tertúlies més personals. La seva estructura i el seu funcionament lògicament són molt bàsics. 
Aquesta estufa està formada per un cos potent de base que és on es genera la combustió i va connectat a un tub d'escapament metàl·lic que arrossega tot el fum derivat que  després acaba sortint per la xemeneia exterior. El cos de l'estufa es troba recobert per reixes metàl·liques amb una porteta al lateral per introduïr la llenya i el material apte per fer la combustió per tal de poder encendre el foc amb els llumins o bé amb un encenedor. A la part superior hi ha una tapadora  que s'obra per afegir més material per reanimar el foc i llavors tancar l'estufa una altra vegada perquè aquest no s'escampi i evitar  la creació d'un incendi que pugui perjudicar la sala però també consta d'uns forats al voltant des d'on es veu aquí el color vermell del foc i serveixen perquè hi penetri l'aire exterior per tal de poder alimentar el foc ja que necessita oxigen per poder-ho fer.  Aquest fenomen es pot observar millor a la imatge que apareix a continuació que fa referència al mateix objecte el qual estem mencionant. La imatge se'ns mostra amb la tapa destapada i com la flama ataronjada surt cap a l'exterior com una explosió produïnt-se per la combustió de la llenya.  Igualment, a sota hi ha una obertura per tal de treure les cendres quan aquesta no està encesa i no està funcionant.  

Estufes com aquesta ds poden trobar a molts llocs i poden ser aplicables sempre que hi hagi una bona xemeneia a fora per on es pugui extreure tot el fum derivat de la combustió de la llenya. No obstant, si observem la imatge que hi ha a baix, ens dóna aquesta percepció de què el foc és un element de la naturalesa que sense ell tampoc podriem viure de la manera més sostenible: ens dóna llum i escalfor com més viva està la flama i aquests  dots s'han d'aorofitar el màxim per atorgar-nos tota l'escalfor possible per poder-nos trobar a gust. 

A vegades penso en el bar de la plaça d'un poble  d'alta muntanya on el fred és més evident i en moments de tardor o primavera encara en fa.  Em recorda una de les meves estades a Camprodon i a La Ral farà més de 10 anys a meitat de desembre. Aquestes estifes les he atrobiït ambients rurals però no especialment...  La flama sempre dóna vida i escalfor. 



_______________________________________________________________________





foto de Joan Pujades Seguí.




En segon lloc ens trobem amb una estufa de pellets que pel tipus d'estructura que és aparentment pot semblar totalment contrària o antagònica a l'estufa de llenya tradicional que normalment s'ha utilitzat per produïr escalfor però al cap i a la fi totes dues poden ser bones companyes de vida i de combustió. En principi les dues estufes són sostenibles cadascuna amb les seves diferències però aquesta última no requereix l'ús d'energies no renovables com el gas o el butà per tal de poder realitzar el procés de combustió tèrmica i emetre energia calòrica mitjançant el foc. L'estufa de pellets està formada per un cos rectangular i amb reixes per davant que seria el cos principal de l'estufa des d'on es produeix l'energia necessària i va connectat  amb un tub conductor d'escapament col·locat al marge de la paret i després hi passa per dins fins a una xemeneia externa.L'interior és d'acer i té un alt rendiment calòric i molt eficaç per escalfar ràpid els ambients interns domèstics o altres espais en poc temps en moments de fred de l'any com ara a l'hivern.  Pot servir com a sistema únic de calefacció a la llar per satisfer els interessos de la comunitat. 

Els pellets són uns trossets de fusta premsada normalment de forma granulada qsovint de forma granulada que serveixen com a combustible orgàanic. És un maaterial que pot ser ecològic i fàcil de trobar.  El terme anglès pellet prové del llatí de pillula que és el diminutiu de pilla i que es pot traduïr a les nostres llengüesm romàniques com a pilota.  Ocupen menys espai que la llenya i produeixen menys residus que la llenya  

A l'horq de fer-la funcionar s'instal·len tots els pellets es posen per dalt a través d'una tapa i cauen a baix en un recipient en forma de cendrer on es produeix la combustió. Moltes d'aquestes estufes van connectades a l'electricitat perquè la massa de fusta granulada comenci a realitzar el procés tal  com succeeix en la majoria d'aquests aparells. /si és d'energia renovable és molt millor) 

dimarts, 31 de juliol del 2018

Tralla, llums, èxit, vibració i emoció.

El dia 10 de juliol a les 21:30h del vespre es va fer el gran esperat concert de Pearl Jam en la seva World Jam Tour al Palau Sant Jordi, a Montjuïc, durant la seva World Jam Tour.  Feia molt temps que moltes i molts esperavem amb entusiasme aquest concert mentre passaven de llarg quan feien gires per Europa. Però aquesta vegada han travessat els Pirineus cap al sud d'Europa i han tornat a deixar petjada a casa nostra. La vegada anterior quan van venir aquí va ser a Badalona el 2006 mentre aquest cop, feia mesos que havia començat el compte enrere que va acabar precisament just quan el concert va començar. A part també va ser un gran motiu de celebració després de tenir un problema greu a la vista que em podia haver deixat cec per sempre però dintre de tot me n'he ensortit prou bé. Per sort vaig disposar d'una persona empleada que em va acompanyar fins a la cadira que tenia reservada. Però és la primera vegada que els veig en directe i no vaig anar a veure cap grup de versions com ho havia anat fet tantes vegades.També es disposava de barra amb menjar i begudes i de paradetes amb samarretes de Pearl Jam però costaven 30€ cadascuna i ja podrien haver baixat bastant més els preus igual com el de l'entrada.


El gran espectacle  va durar més de tres hores i va deixar tot el públic bocabadat amb tota la sala omplerta de gom a gom. Hi havia col·legues meus que també van anar  en  aquest concert però degut a què l'espai estava omplert de manera massiva no els vaig poder veure ni estar amb ells desafortunadament. Vist també des de dalt de tot també era impactant veure tota l'explosió de llums que sortia des de l'escenari però no vaig poder veure els membres de la banda i els instruments.  Era impossible!! També em vaig quedar impressionat quan  en els temes més relaxats la sala estava invaïda per les llums dels mòbils del públic que amenitzaven l'ambient. I sobretot un Eddie Vedder adreçant-se al públic d'una manera molt directa i propera  com sempre però desgraciadament parlant en castellà enlloc de fer-ho en català. I motiu de més degut a tot el què ha sofert Catalunya des de fa segles i ara torna a ser més evident que mai. Jo cridava des de ben lluny que parlés en català però no hi hagué manera. Els ianquis són ianquis  i els que són com ells encara els queda molt camí per davant. Hi havia públic gairebé de tot arreu des dels Països Catalans, Euskal Herria i altres contrades de la península com també d'Anglaterra, Alemanya, França, Occitània, Rússia,  Xile, Mèxic o Amèrica del Nord. Al principi del concert l'Eddie va fer un comentari negatiu sobre el partit de futbol entre Espanya i Rússia però després es va disculpar cap al públic rus. 

En el concert van sonar molts dels seus grans temes de tota la seva discografia des de "The long road", "Mind your manners", "Corduroy" , "Do the evolution", "Even flow" o "Oceans" que fou dedicat a Israel Barrales: un fan mexicà  que va morir pocs dies abans d'aquest concert i  malauradament no pogué venir.  Tot va anar seguit de  "Sleeping by myself" o "Betterman". Tampoc van ser oblidables cançons com "Alive", "Jeremy" o "Black" del seu primer disc TEN. Entre aquests també van interpretar tantes altres  cançons més conegudes o menys com "Daughter" dedicada a totes les dones incloent-hi les nostres germanes i les nostres mares. Vaig trobar a faltar temes tan viscerals i grans en directe com "Nothingman", "Spin the Black Circle", "Sirens", "Pendulum", "Animal" o "Yellow moon". 

Aquest concert va acabar amb "Yellow Ledbetter" sent un final més tranquil que l'habitual i tota la gent pogués anar sortint de la sala poc a poc. 

"Gràcies Oriol per l'esdeveniment... Segur que ens tornarem a trobar cantant o tocant en algun altre lloc. Sé que tu també hi eres entre la gran massa multitudinària de persones d'arreu però no ens vam veure ni a l'entrada ni enmig del concert ni a la sortida... però igualment com si ens haguessim trobat" .



Encara no em sento amb les ganes de despedir-me de tot aquest espectacle de tanta emoció viscuda. MOLTES GRÀCIES PEARL JAM PER VENIR A CASA NOSTRA. FINS SEMPRE!!!!!  















divendres, 30 de desembre del 2016

Winter Solstice - Poem by Anonymous.



On this last post I want to publish both this photograh of Stonehenge in the winter and an anonymous English poem about this season of the year. Hope you like reading that.

When you startle awake in the dark morning
heart pounding breathing fast
sitting bolt uplight staring into
dark whirlpool black hole
feeling its suction.

Get out of bed
knock at the door of your nearest friend
ask to lie down, ask to be held.

Listen while whispered words
turn the hole into deep night sky,
stars close together,
winter moon rising over white fields
nearby wren rustling dry leaves
distant owl echoing,
two people walking up the road laughing. 

Let your soul laugh,
let your heart sigh out,
that long held breath so hollow in your stomach 
so swollen in your throat.

Already light is returning pairs of wings,
lift softly off your eyelids one by one
each feathered edge clearer between you 
and the pearl veil of day.

You have nothing to do but live. 


After copying and blogging this anonymous poem, there's here a little music like I've been doing many times when I write an article or something similar on. Here there's the Californian pianist Scott D.Davis playing on the piano the old English folk song "Greensleeves" which has been interpreted by so many singers, songwriters, choirs and music bands. He's the same pianist who arranged and covered for piano some Metallica and other rock bands works in two albums.




dijous, 29 de desembre del 2016

Hivern (poema de Miquel Martí i Pol)



Ja feia més d'un any que no he afegit absolutament res de res..., i avui aprofito per afegir aquest poema de Miquel Martí i Pol que segurament encaixa amb aquesta estació de l'any.


Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja 
i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables
i la gent s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist: 
És una mica melanconiós,
d'una melanconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar de la prepoderància del verd,
un recomear sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:
 és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses. L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons 
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.




I per últim poso música per variar. I és una versió de la mítica nadala popular alemanya "Stille Nacht" (Silent Night/Holy Night, en anglès) coneguda en català com el "santa nit" sent arranjada i interpretada amb el piano per Scott D. Davis.    


 


dijous, 6 d’agost del 2015

Sonata d'Isabel (Vicent Andrés Estallés).

SONATA D'ISABEL. 


He aixecat, mentre escrivia, el cap
i amb ulls cansats de la cal·ligrafia
he vist enllà, damunt d'una tauleta
que hi ha al racó del nostre menjador,
entre papers i llibres que m'estime,
com un ocell de ritme popular,
com un gresol, una fotografia
de fa mil anys o de fa quatre dies:
tu i jo, Isabel, feliços d'un amor, 
i més enllà de les Sitges del meu poble. 
La veig sovint i et recorde moltíssim, 
el cos esvelt com un cànter de Nàquera
i un breu ocell de tristesa als teus ulls.
M'ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia 
entre papers i fortuïtes síl·labes.
Com qui, a la nit, intenta orientar-se 
amb mans, amb ulls, jo t'evoque i et mire
aquell instant de l'any 48.
Tu vares fer que cregués altre cop
i m'has donat la teua companyia,
el teu discret silenci, el teu ajut.
Aquesta nit t'he mirat novament.
Et tinc i et veig com et veié el meu cor
el dia aquell de la fotografia. 
Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills.
En aquest gran silenci de la casa 
jo et vull deixar, amant, amats per sempre, 
un ram convuls de síl·labes de vidre. 
A dematí potser et floriran 
entre les mans de timidesa invicta,
i volaran des d'ell brisa i colomes.
Creix el mural de calç i de coets,
amb claredats i explosions de mar,
per un amor que se'ns enduu plegats.
Secret amor, estendard lluminós,
barres de sang sobre un blanc intocable,
aquest amor salvatge d'un país
que havem creuat, estimant-nos moltíssim,
des d'Alacant a Castelló, amb els ulls
plens d'una llum, una gota de llum.
Dic el teu nom en aquest punt mateix.
Dic Isabel i canten els canyars
i pels carrers diversos de València
passen amants que es besen a la boca,
amb molt d'amor presos per la cintura, 
atarantats per una flor de gesmils.
Dic el teu nom i amb casta reverència
el posaré en un pitxer amb aigua.
Dic Isabel i seguesc el camí. 




dilluns, 3 d’agost del 2015

Per iniciar l'agost (1 d'agost 2015).

Potser d'aquí a tan sols quatre anys,
tot haurà passat, tot s'haurà acabat.
I qui sap quins camins vindran,
si el temps haurà minvat les ganes de lluitar.

Qui sap què ens depara el futur,
si ens hauran vençut i si restarem muts.
Si tindrem bona salut,
no ens haurem venut, no restarem pas asseguts. 

Però per si de cas conserva bé aquesta promesa,
t'esperaré en aquell racó de cel, banyats de blau i de verd. 

Amb més arrugues a la pell,
amb un poc més de seny, cansats de perdre el temps;
evocaré el teu cos sencer 
al ball dels teus cabells giravoltats pel vent. 

Potser, qui ho sap, t'hauràs casat, 
ja t'hauràs afartat del teu antic amant.
O viuràs sola a prop del mar 
buscant estrelles cap al tard i ens estarem pensant.

Però per si de cas conserva el gust de llaurar el terra.
Recordaré els versos bruts de l'Estallés banyats de blau i de verd.

Potser quan passin quatre anys
tot s'haurà acabat, tot serà llunyà. 
I miraràs de sobte el mar 
buscant estrelles cap al tard i ens estarem mirant.  






dimecres, 24 de juny del 2015

Avui, diada nacional dels Països Catalans.



Un poema de Joan Brossa. 


PAÏSOS CATALANS. 
  
Un camp de blat ens il•lumina el groc  

i darrera l'aiguat vindrà el vermell;  
aquí que no ens plau fer del negre groc,  
a poc a poc el fruit tira a vermell. 

La llibertat sovint amaga el groc  

i quatre mots encenen el vermell;  
d'un arc emana el dia i sobre groc  
arrela el vespre el seu molí vermell. 

I passen sol i lluna a la bandera  

i cada planta té un estel vermell,  
que de tots els colors és el vermell 


el que damunt el groc de la bandera  

vola més lluny! Vermell! Vermell! Vermell!  
La meva terra du un barret vermell.