Primavera...

Dies clars de primavera,

el nou brot ara floreix,

tot pujant per la drecera

d'un bell paisatge es gaudeix.

Canta l'ocell dalt la branca

refilant amb tot candor,

esperant a sa companya 

per fer junts el niu d’amor.

Gilda Beneit (1914-1997), la meva àvia... 

És el final d'un acte d'homenatge personal per retre-li record després de tan temps que no hi és,.. una manera d'admirar-la amb una de les seves capacitats polifacètiques que tenia. Era una persona molt versàtil i un poema que plasma coses sobre la natura com el de les "Estacions de l'any"  amb el qual m'hi sento ben identificat és un exemple clar per poder-la recordar i viure la seva presència en el meu cor, en el meu cos i en la meva ànima. La seva versió original va estructurada seguint un altre ordre tot començant per l'hivern i acabant amb la tardor mentre que jo en canvi vaig començar amb l'estació de l'estiu i he acabat amb la de la primavera quan tot torna a renéixer i a brotar: les fulles dels arbres, la gespa dels prats i les flors amb els seus bells colors (verd, blau, lila, vermell, rosa, groc, violat etc.), l'aigua del rierol flueix transparent, líquida i cristal·lina des de les muntanyes, les onades del mar amb el seu blau fosc tranquil, tornen a cantar ocells amb el seu xiuxiueig alegre, les excursions a la vora del mar passejant per la platja i a la muntanya entre matolls d'herba i boscos de roures, faigs, pinedes i garrics des d'un turó amagat. Respirar l'aire pur que refresca les fosses i connecta amb les sensacions internes en els jardins florits i l'harmonia dels cants dels ocells que volen entre els arbres que els ornamenten, fer carns a la brasa a fora amb el foc encès i disfrutar d'una bona botifarra o una bona ala de pollastre de carn tendra i gustosa recentment feta... Una meravella d'estació, de paisatge, de sons i cants i, lògicament, de fenomen natural. La nostra gran festa de la fertilitat, la festa de l'alegria que hi és cada dia d'aquesta estació en tot el què fem dia rere dia des del principi fins al seu final. 

Gràcies àvia per aquest poema tan bell que amb poques paraules reflecteix bona part del que passa a cada estació de l'any. És tot un encant i una gran bellesa de poema. T'estimo molt àvia i sempre recordaré el què vas fer per a totes i tots nosaltres.  

Molts petons, una forta abraçada i fins sempre. 

َغلت ظ    յ֏ՑԷՄԼԲϪϩϨϦϯϭޗޖޔ٨ޯލނރކןללץבגקץףעסלשתנזםככ׀חٌـْٕٔٓٓ؟ً،かかげゐぞそくをろれビヱヷネヌ〷グケ〗」〙ꀁ【、。ܜܜܛܛ܍ܰܳܬܦܥܚܙܘ܊܀ܩܟݏܧܥܤܛ


Bé, després d'haver fet aquest agraïment a la meva àvia pel poema tan bell que va escriure fa tan temps i jo he publicat aquí al meu bloc i haver posat alguns caràcters lletrístics i lingüístics procedents de diferents alfabets d'arreu del món, doncs deixo unes de les fotografies que se'm van fer un matí de primavera en una excursió que vaig fer amb dos col·legues a Cornudella del Montsant al mes d'abril de fa uns 9 anys trepitjant les roques de la muntanya amb capes plenes de vegetació que reneix de tots els colors i el riu Siurana al fons que és un afluent de l'Ebre. O sigui, que no tenen res a veure amb el jardí florit de la torre robusta de la meva àvia Gilda allà al carrer de la Valeta d'Arquer, al barri de Bellesguard, on jo hi vaig passar una bona part de la meva infància i la meva joventut que va ser, és i serà totalment indiscotible... però a l'excursió que vam fer cap aquest bell indret on s'hi troba un castell amb una llegenda medieval molt curiosa tota plena d'intriga i interès i al mateix temps de sofriment, angoixa i violència de part de dos bàndols rivals. 

I llavors una foto de la Bauma, una de les basses del mas de Falset, la gran (l'altra va ser destrossada arran de la construcció del qüestionable polígon industrial sense cap espectativa, i ha servit durant molt temps per ser una bassa de rec a la finca del mas de la família. La fotografia va ser feta el 19 d'abril del 2010 (ara ja fa més d'un any) en una trobada familiar que hi vam fer com les que hem fet de tant en tant. Al damunt s'hi reflecteix el llec, un tipus d'alga verda, que s'escampa pel damunt de l'aigua verda amb algunes fulles soltes que hi suren i les branques i les fulles dels verders que han crescut i envolten tota la bassa encara pendents per tallar que tomben cap avall seguint el contorn de les parets robustes mentre el cant dels ocells agradable i harmoniós se sentia de lluny entre els arbres dispersos del voltant que omplien l'harmonia, la fluidesa visceral i els somnis plaents del meu organisme i les sensacions viscerals de les llàgrimes, la tristesa i l’alegria. 

 Finalment hi apareix una fotografia que vaig fer sol fa temps un dia d'abril del 2014 passant per la platja de Cubelles, anant més enllà de la desembocadura del riu Foix, anant cap a Cunit. D'aquesta manera vaig anar contemplant el mar i observant els seus colors vius com el blau fosc de l'aigua i el groc de la llum del sol que reflecteix i il·lumina els tons verds de les onades que arriben amb cúmuls d'escuma blanca i bombolles cap a la platja granulada de pedres de diferents tamanys anant cap als esculls i poder contactar amb les roques marines. Mentre que al fons de l'horitzó marí hi ha un contrast evident amb el cel blau bell que s'estén per dalt amb el blau del mar. És un moment en què sento les onades arribar amb uns tons temperats, agradables i plaents com l'estació que aparenta en un dia de sol com aquest quan no hi havia ningú banyant-se a l'aigua encara però sí que hi havia persones caminant per damunt de la sorra amb roba senzilla i estable per l'estació de l'any que és. Realment és preciós poder veure el mar a la primavera quan encara no fa aquella calor espitosa i tampoc el fred de l'hivern...  i és tot un motiu de serenor física i emocional a la cara i un benestar corporal que porto a dins del pit a la part del cor que em transmet molta calma i em fa sentir molt a gust i molt feliç.  

  

Hivern...

La neu cobreix les montanyes, 
el pla està tot glaçat 
estan despullats els arbres, 
tot és trist i dessolat. 

La llar de foc està encesa,
lla mainada s'hi acull
l'avi conta una rondalla 
i l'olla ja arrenca el bull. 


* Estacions de l'any, 


Gilda B. M. (1914-1997). 

Una declaració d'autoestima (de Virginia Satir)

Així començo l'any... Amb un vídeo que em va fer escoltar i després em va enviar el meu terapeuta sobre una declaració d'autoestima realitzat en castellà de part de Virginia Satir i subscrit al canal de YouTube pel psicòleg feminista José Oteros Bascón. I és un vídeo molt potent i consistent d'introspecció personal interna per acostar-nos amb més profunditat a coneixe'ns, entendre'ns, a sentir-nos i acceptar-nos nosaltres mateixes/os com som sense judicis externs que no ens pertanyen. I així mateix anar descobrint les nostres parts i com són (fosques, clares), les nostres sensacions (fred, calor, tristesa, alegria, rigidesa, tendresa ...), amb quins dels quatre elements bàsics les identifiquem (foc, terra, aigua, aire) com ens commouen i com commouen també en el nostre entorn. Potser hi ha aspectes de la nostra persona que potser mai els coneixerem. 
Moltes gràcies Virginia per aquestes declaracions amb els paisatges diversos que van apareixent al llarg del contingut del vídeo i ens serveixin per tenir consciència de qui som estant més atentes/ts en nosaltres mateixes/os. Gràcies Quique per fer-me'l sentir a la penúltima sessió que vam tenir jo estirat en el matalàs ample del llit d'aquesta habitació de casa teva. És emocionant i em fa vibrar la pell, em fa sentir més acompanyat a l'hora introspeccionar-me i conèixer com funciono jo per dintre corporalment i la protagonista ho explica amb molta potència i consistència. Un gran vídeo... el recomano a moltes persones que realment estiguin interessades en coneixer-se més i poder acompanyar-ne d'altres. 

Tardor...

Les collites ja s'acaben, 

els raïms ja són madurs 

i es van omplint carretades 

per extreure'n els seus sucs. 

El paisatge és meravella 

amb els seus tons colorits 

bolets omplen la cistella 

i són més llargues les nits. 

* De les Estacions de l'any. 

Hermenegilda Beneit i Mas (1914-1997). 

* La primera imatge que hi ha després del poema a continuació és una fotografia que vaig fer pujant per la carretera des de l'estació de Marçà on s'hi reflecteixen les vinyes amb les seves fulles grogu,, la segona fotografia es tracta del terra de l'era del mas de Falset on s'observa la gespa verda amb fulles caigudes al damunt. I la tercera reflecteix el paisatge de tardor amb la gespa verda i els arbres al voltant i al fons i l'esplanada també amb fulles caigudes a l'era d'aquest mas. Totes tres van ser fetes l'1 de novembre d'aquest any 2019 el dia de Tots Sants religiosament parlant quan el pare, en Pep i la Ció van anar a portar unes flors al cementiri per al meu avi i altres avantpassats de la família que van viure en aquest mas.   I sí que és cert que el paisatge és meravella. 

I l'ultima fotografia es tracta d'un quadre sobre els colors de la tardor pintat per la meva àvia Gilda que també acompanya aquest poema seu que hi ha a damunt de tot i signat per ella mateixa a sota a la dreta amb l'any inclòs quan el va fer que va ser el 1987.  

Estiu ...

Una arbreda acollidora

on l'oreig molt suau 

ens protegeix amb la seva ombra 

de la calitja que cau. 

I les onades joganeres 

amb el seu va i vé concís 

ens refresquen i acaronen 

disfrutant del seu encís. 

L'àvia Gilda.   

Fragment del poema "Les estacions de l'any".  Mai va ser publicat en el seu llibre de memòries familiars.  És un petit homenatge a ella per la seva capacitat poètica i polifacètica que tenia. I  aquest és el fragment d'un poema seu que clarament ho reflecteix. Àvia, estàs sempre en la memòria. 

Però sí que em recorda els meus estius a la platja quan m'he banyat, saltat i capbussat o submergit entre el va i vé de les onades que arriben cap a la sorra de mar endins tastant la sal de l'aigua o nedant sobre les roques  i  el terra arenós subaquàtic i algun peixet que passa per allà al mig.   Però estem tantes hores a dins de l'aigua que ja ens és ben difícil sortir.  Muntanyans al Baix Gaià o les platges del delta de l'Ebre en són exemples clars. 

Bon estiu, 

-

Escalfor a l'hivern...

Estufes sostenibles per escalfar l'ambient quan fa fred... No cal que estighuem en un lloc d'alta muntanya i amb neu perquè es necessiti encendre una estufa o algun sistema calefactor per ambientar  un espai tancat sigui domèstic o no.. I és ben cert que ara a l'hivern és un bon moment per poder gaudir de l'escalfor d'aquests aparells sostenibles que emeten emissió de calor per mitjà de la combustió orgànica sense malmetre el medi ambient i emetre grans masses de partícules carbòniques o altres residus que puguin fer mal a l'atmosfera i a la vida de tants éssers que són iguals com nosaltres.   Estalviem energies no renovables i utilitzem les més respectuoses o que facin menys mal a la natura. Aquí n'hi ha alguns exemples...

En primer lloc trobem una estufa de llenya que funciona de mode tradicional. Es tracta d'una Salamandra tradicional. Està ubicada a dintre del Bar Social de lde Can Batlló al barri de La Bordeta i està escalfant l'espai durant els horaris quan aquest està obert com a punt de trobada de molts i moltes veïnes del barri quan estan fent activitats, reunions i altres tertúlies més personals. La seva estructura i el seu funcionament lògicament són molt bàsics. 

Aquesta estufa està formada per un cos potent de base que és on es genera la combustió i va connectat a un tub d'escapament metàl·lic que arrossega tot el fum derivat que  després acaba sortint per la xemeneia exterior. El cos de l'estufa es troba recobert per reixes metàl·liques amb una porteta al lateral per introduïr la llenya i el material apte per fer la combustió per tal de poder encendre el foc amb els llumins o bé amb un encenedor. A la part superior hi ha una tapadora  que s'obra per afegir més material per reanimar el foc i llavors tancar l'estufa una altra vegada perquè aquest no s'escampi i evitar  la creació d'un incendi que pugui perjudicar la sala però també consta d'uns forats al voltant des d'on es veu aquí el color vermell del foc i serveixen perquè hi penetri l'aire exterior per tal de poder alimentar el foc ja que necessita oxigen per poder-ho fer.  Aquest fenomen es pot observar millor a la imatge que apareix a continuació que fa referència al mateix objecte el qual estem mencionant. La imatge se'ns mostra amb la tapa destapada i com la flama ataronjada surt cap a l'exterior com una explosió produïnt-se per la combustió de la llenya.  Igualment, a sota hi ha una obertura per tal de treure les cendres quan aquesta no està encesa i no està funcionant.  

Estufes com aquesta ds poden trobar a molts llocs i poden ser aplicables sempre que hi hagi una bona xemeneia a fora per on es pugui extreure tot el fum derivat de la combustió de la llenya. No obstant, si observem la imatge que hi ha a baix, ens dóna aquesta percepció de què el foc és un element de la naturalesa que sense ell tampoc podriem viure de la manera més sostenible: ens dóna llum i escalfor com més viva està la flama i aquests  dots s'han d'aorofitar el màxim per atorgar-nos tota l'escalfor possible per poder-nos trobar a gust. 

A vegades penso en el bar de la plaça d'un poble  d'alta muntanya on el fred és més evident i en moments de tardor o primavera encara en fa.  Em recorda una de les meves estades a Camprodon i a La Ral farà més de 10 anys a meitat de desembre. Aquestes estifes les he atrobiït ambients rurals però no especialment...  La flama sempre dóna vida i escalfor. 

_______________________________________________________________________

En segon lloc ens trobem amb una estufa de pellets que pel tipus d'estructura que és aparentment pot semblar totalment contrària o antagònica a l'estufa de llenya tradicional que normalment s'ha utilitzat per produïr escalfor però al cap i a la fi totes dues poden ser bones companyes de vida i de combustió. En principi les dues estufes són sostenibles cadascuna amb les seves diferències però aquesta última no requereix l'ús d'energies no renovables com el gas o el butà per tal de poder realitzar el procés de combustió tèrmica i emetre energia calòrica mitjançant el foc. L'estufa de pellets està formada per un cos rectangular i amb reixes per davant que seria el cos principal de l'estufa des d'on es produeix l'energia necessària i va connectat  amb un tub conductor d'escapament col·locat al marge de la paret i després hi passa per dins fins a una xemeneia externa.L'interior és d'acer i té un alt rendiment calòric i molt eficaç per escalfar ràpid els ambients interns domèstics o altres espais en poc temps en moments de fred de l'any com ara a l'hivern.  Pot servir com a sistema únic de calefacció a la llar per satisfer els interessos de la comunitat. 

Els pellets són uns trossets de fusta premsada normalment de forma granulada qsovint de forma granulada que serveixen com a combustible orgàanic. És un maaterial que pot ser ecològic i fàcil de trobar.  El terme anglès pellet prové del llatí de pillula que és el diminutiu de pilla i que es pot traduïr a les nostres llengüesm romàniques com a pilota.  Ocupen menys espai que la llenya i produeixen menys residus que la llenya  

A l'horq de fer-la funcionar s'instal·len tots els pellets es posen per dalt a través d'una tapa i cauen a baix en un recipient en forma de cendrer on es produeix la combustió. Moltes d'aquestes estufes van connectades a l'electricitat perquè la massa de fusta granulada comenci a realitzar el procés tal  com succeeix en la majoria d'aquests aparells. /si és d'energia renovable és molt millor) 

Tralla, llums, èxit, vibració i emoció.

El dia 10 de juliol a les 21:30h del vespre es va fer el gran esperat concert de Pearl Jam en la seva World Jam Tour al Palau Sant Jordi, a Montjuïc, durant la seva World Jam Tour.  Feia molt temps que moltes i molts esperavem amb entusiasme aquest concert mentre passaven de llarg quan feien gires per Europa. Però aquesta vegada han travessat els Pirineus cap al sud d'Europa i han tornat a deixar petjada a casa nostra. La vegada anterior quan van venir aquí va ser a Badalona el 2006 mentre aquest cop, feia mesos que havia començat el compte enrere que va acabar precisament just quan el concert va començar. A part també va ser un gran motiu de celebració després de tenir un problema greu a la vista que em podia haver deixat cec per sempre però dintre de tot me n'he ensortit prou bé. Per sort vaig disposar d'una persona empleada que em va acompanyar fins a la cadira que tenia reservada. Però és la primera vegada que els veig en directe i no vaig anar a veure cap grup de versions com ho havia anat fet tantes vegades.També es disposava de barra amb menjar i begudes i de paradetes amb samarretes de Pearl Jam però costaven 30€ cadascuna i ja podrien haver baixat bastant més els preus igual com el de l'entrada.

El gran espectacle  va durar més de tres hores i va deixar tot el públic bocabadat amb tota la sala omplerta de gom a gom. Hi havia col·legues meus que també van anar  en  aquest concert però degut a què l'espai estava omplert de manera massiva no els vaig poder veure ni estar amb ells desafortunadament. Vist també des de dalt de tot també era impactant veure tota l'explosió de llums que sortia des de l'escenari però no vaig poder veure els membres de la banda i els instruments.  Era impossible!! També em vaig quedar impressionat quan  en els temes més relaxats la sala estava invaïda per les llums dels mòbils del públic que amenitzaven l'ambient. I sobretot un Eddie Vedder adreçant-se al públic d'una manera molt directa i propera  com sempre però desgraciadament parlant en castellà enlloc de fer-ho en català. I motiu de més degut a tot el què ha sofert Catalunya des de fa segles i ara torna a ser més evident que mai. Jo cridava des de ben lluny que parlés en català però no hi hagué manera. Els ianquis són ianquis  i els que són com ells encara els queda molt camí per davant. Hi havia públic gairebé de tot arreu des dels Països Catalans, Euskal Herria i altres contrades de la península com també d'Anglaterra, Alemanya, França, Occitània, Rússia,  Xile, Mèxic o Amèrica del Nord. Al principi del concert l'Eddie va fer un comentari negatiu sobre el partit de futbol entre Espanya i Rússia però després es va disculpar cap al públic rus. 

En el concert van sonar molts dels seus grans temes de tota la seva discografia des de "The long road", "Mind your manners", "Corduroy" , "Do the evolution", "Even flow" o "Oceans" que fou dedicat a Israel Barrales: un fan mexicà  que va morir pocs dies abans d'aquest concert i  malauradament no pogué venir.  Tot va anar seguit de  "Sleeping by myself" o "Betterman". Tampoc van ser oblidables cançons com "Alive", "Jeremy" o "Black" del seu primer disc TEN. Entre aquests també van interpretar tantes altres  cançons més conegudes o menys com "Daughter" dedicada a totes les dones incloent-hi les nostres germanes i les nostres mares. Vaig trobar a faltar temes tan viscerals i grans en directe com "Nothingman", "Spin the Black Circle", "Sirens", "Pendulum", "Animal" o "Yellow moon". 

Aquest concert va acabar amb "Yellow Ledbetter" sent un final més tranquil que l'habitual i tota la gent pogués anar sortint de la sala poc a poc. 

"Gràcies Oriol per l'esdeveniment... Segur que ens tornarem a trobar cantant o tocant en algun altre lloc. Sé que tu també hi eres entre la gran massa multitudinària de persones d'arreu però no ens vam veure ni a l'entrada ni enmig del concert ni a la sortida... però igualment com si ens haguessim trobat" .

Encara no em sento amb les ganes de despedir-me de tot aquest espectacle de tanta emoció viscuda. MOLTES GRÀCIES PEARL JAM PER VENIR A CASA NOSTRA. FINS SEMPRE!!!!!