Moments de convalescència... a l'aigua.

 

"Los olivos", un poema d'Antonio Machado.

 Los olivos

I 

¡Viejos olivos sedientos

bajo el claro sol del día,

olivares polvorientos

del campo de Andalucía!

¡El campo andaluz, peinado

por el sol canicular,

de loma en loma rayado

de olivar y de olivar!

Son las tierras

soleadas,

anchas lomas, lueñes sierras

de olivares recamadas.

Mil senderos. Con sus machos,

abrumados de capachos,

van gañanes y arrieros.

¡De la venta del camino

a la puerta, soplan vino

trabucaires bandoleros!

¡Olivares y olivares

de loma en loma prendidos

cual bordados alamares!

¡Olivares coloridos

de una tarde anaranjada;

olivares rebruñidos

bajo la luna argentada!

¡Olivares centellados

en las tardes cenicientas,

bajo los cielos preñados

de tormentas!…

Olivares, Dios os dé

los eneros

de aguaceros,

los agostos de agua al pie,

los vientos primaverales,

vuestras flores racimadas;

y las lluvias otoñales

vuestras olivas moradas.

Olivar, por cien caminos,

tus olivitas irán

caminando a cien molinos.

Ya darán

trabajo en las alquerías

a gañanes y braceros,

¡oh buenas frentes sombrías

bajo los anchos sombreros!…

¡Olivar y olivareros,

bosque y raza,

campo y plaza

de los fieles al terruño

y al arado y al molino,

de los que muestran el puño

al destino,

los benditos labradores,

los bandidos caballeros,

los señores

devotos y matuteros!…

¡Ciudades y caseríos

en la margen de los ríos,

en los pliegues de la sierra!…

¡Venga Dios a los hogares

y a las almas de esta tierra

de olivares y olivares!

II 

A dos leguas de Úbeda, la Torre

de Pero Gil, bajo este sol de fuego,

triste burgo de España. El coche rueda

entre grises olivos polvorientos.

Allá, el castillo heroico.

En la plaza, mendigos y chicuelos:

una orgía de harapos…

Pasamos frente al atrio del convento

de la Misericordia.

¡Los blancos muros, los cipreses negros!

¡Agria melancolía

como asperón de hierro

que raspa el corazón! ¡Amurallada

piedad, erguida en este basurero!…

Esta casa de Dios, decid hermanos,

esta casa de Dios, ¿qué guarda dentro?

Y ese pálido joven,

asombrado y atento,

que parece mirarnos con la boca,

será el loco del pueblo,

de quien se dice: es Lucas,

Blas o Ginés, el tonto que tenemos.

Seguimos. Olivares. Los olivos

están en flor. El carricoche lento,

al paso de dos pencos matalones,

camina hacia Peal. Campos ubérrimos.

La tierra da lo suyo; el sol trabaja;

el hombre es para el suelo:

genera, siembra y labra

y su fatiga unce la tierra al cielo.

Nosotros enturbiamos

la fuente de la vida, el sol primero,

con nuestros ojos tristes,

con nuestro amargo rezo,

con nuestra mano ociosa,

con nuestro pensamiento

se engendra en el pecado,

se vive en el dolor. ¡Dios está lejos!

Esta piedad erguida

sobre este burgo sórdido, sobre este basurero,

esta casa de Dios, decid, oh santos

cañones de de von Kluck, ¿qué guarda dentro?

Antonio Machado

Caminant pel voltant del Pujolet

Visca el Pujolet, visca la muntanyeta, visca el seu paisatge deliciós i ric i visca Castellterçol. 

💋💋💚💚

Per la meva Terra Promesa...

Porrera. 

Les Pinyeres (a prop del Masroig).

Gratallops.

La Vilella Alta.

Mas de Falset. 

** Parlaments durant la manifestació contra l'ampliació de l'aeroport del Prat i en defensa de la Ricarda.

Aquests són els parlaments que van ser realitzats en l'acte de la concentració que es va fer el passat dia 29 de setembre en contra de l'ampliació de la tercera pista de l'aeroport del Prat i a favor dels indrets naturals i rics dels estanys de la Ricarda. Una concentració immensa va ser que va ocupar i omplir plenament tot el carrer de Tarragona des d'on s'obra la nomenada Plaça d'Espanya fins a la Plaça dels Països Catalans a prop d'on s'aixeca l'edifici de l'estació de Sants. I això després d'haver fet una manifestació molt llarga que venia des del Prat i l'Hospitalet a través de la Gran Via amb la presència de gent de molts d'aquells indrets que rodeja el Delta que estanafectats per la destrossa de la Ricarda i l'ampliació de l'Aeroport del Prat i també del Port de Barcelona tot afavorint els interessos comercials i econòmics enlloc de les bases climàtiques i els seus fonaments en què s'enriqueix la natura tot permetent emissions carbòniques dels fums dels avions i dels vaixells mercants. I també hi van ser altres gents d'altres indrets del territori que està sensibilitzada amb la natura i la vida d'aquells estanyols rics i fèrtils que s'estenen en aquella zona natural i plena de riquesa que encara s'estén sola i divina amb les seves selves paradisíaques que forma part d'uns indrets naturals que a hores d'ara estan destrossats i devastats per l'impacte de les activitats humanes desrtructives i especulatives que s'estan estenent a través de les restes d'aquests paradisos que encara brillen amb bells brots d'harmonies i cançons celestials. I a més, és un acte que es va fer en un indret extens on vibrava la natura on brotava la vida amb els immensos i gustosos brots de fulles dels arbres que sorgien a través de les seves branques tendres i els seus colors verds gustosos i clorofíl·lics il·luminats pels reflexos de l'escalfor plaent de la llum del sol, amb tonalitats agradables i riques d'harmonia amb vibracions que s'escampen de cants d'ocells que es concentren a través de totes les enramades salvatges i fèrtils de fulles amb vibracions clares i celestials de blau fresc. . Va ser una ocasió per poder-me sentir ric de felicitat i frescor interns que em brollava fluïdament a través del meu cos amb els meus circuits energètics interns de manera agradable sentint fèrtil la meva selva... els meus boscos frondosos interns i clarejats de llum escalfant pels seus voltants. Va ser una casualitat que per allà també hi hagués el meu oncle Domènec amb qui no ens vam trobar però és una persona sensible a aquests tipus de mogudes i causes importants que són per a la natura que ens envolta i la seva fertilitat a la qual també ens sentim arrelades i arrelats nosaltres i per entendre'ns hem de sentir l'arrelament amb aquesta. I a mi em va agradar intensament d'aquesta manifestació que no hi hagué sningú que parlés en nom de cap partit polític ni organització política deixant de banda els termes etiquetants i sectaris de dretes i esquerres. Allà eren organitzacions a favor de la vida i la natura i l'arrelament i la fertilitat dels conreus rics de substàncies que s'estenen en aquelles terres properes a casa nostr on h sirgeixen riques hortalisses de les hortes amb substàncies i nutrients  per brotar les nostres selves vegetals dels nostres organismes vius. Més enllà dels noms de les organitzacions esmentades al llarg de la concentració a favor de la vida que no són res més que purs maquillatges que cobreixen l'essència dels individus i crec que els individus som l'essència per defensar i contribuïr a donar brots de vida i fertilitat en aquests indrets d'aiguamolls amb amor i riquesa als nostres cors. 

Sento que val la pena escoltar aquestes explicacions que es van realitzant al llarg d'aquests parlaments que van apareixent en aquest vídeo les quals m'aporten informació que m'enriqueix i em vibra de manera salvatge a través dels meus cables i els meus circuits interns que no pas la informació que puc donar jo escrita en aquests textos que redacto aquí mateix. 

Presentació: Pol Gise

Introducció: Marina Garcés. 

Presentació dels parlaments: Iolanda Fresnillo. 

- Xarxa per la Justícia Climàtica: Joana Bregolat i Jaume Osete.

- SOS Baix Llobregat/Ni un Pam de Terra: Joana Gelabert i Laia Glück-

- SOS Costa Brava: Eduard de Ribot. L'acompanyament a l'escenari de part de col·lectius de fora de Barcelona i del Baix Llobregat (Girona, Palma, Tarragona etc.). 

- Unió de Pagesos: German Dominguez.

- Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic: Daniel Pardo

- ZeroPort: Sara Mingòrria.