Dues cançons contundents

MASTER OF PUPPETS

End the passion play, crumbling away
I'm your source of self-destruction.
Veins that pump with fear, sucking dark is clear
Leading on your deaths construction.

Taste me you will see
More is all you need
Dedicated to
How I'm killing you

Come crawling faster
Obey your master
Your life burns faster
Obey your Master!!!!, Master!!!!!!!

Master of Puppets I'm pulling your strings
Twisting your mind and smashing your dreams
Blinded by me, you can't see a ting
Just call my name, cause I'll hear your scream
Master!!!!, Master!!!!!!!


Needlework the way, never you betray
Life of death becoming clearer
Pain monopoly, ritual misery!!!!!
Chop your breakfast on a mirror!!!!!

Taste me you will see
More is all you need
Dedicated to
How I'm killing you!!!!!!!

Come crawling faster
Obey your master
Your life burns faster!!!!
Obey your Master!!!!!!, Master!!!!!!!

Master of Puppets I'm pulling your strings
Twisting your mind and smashing your dreams
Blinded by me, you can't see a thing!!!!
Just call my name, cause I'll here you scream!!!!!
Master!!!!!, Master!!!!!

Just call my name, cause I'll here you scream!!!!!
Master!!!!!!!!, Master!!!!!!!!!

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Master!!!!!!!!, Master!!!!!!!!, where's the dreams that I've been after!!!!!!!
Master!!!!!!!!, Master!!!!!!, your promise only lies!!!!!!!
Laugher!!!!!!!, Laugher!!!!!!, I hear or see is laugher!!!!!!!
Laugher!!!!!!, laugher!!!!!!!!, laughing at my cries

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Hell is worth all that, natural habitat
Just a rhyme without a reason!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Neverending maze, drift on number days
now your life is out of season!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
I will occupy!!!!!!!!
I will help you die!!!!!!!!!!
I will run through you!!!!!!!!!
Now I rule you too!!!!!!!!!!!!!

Come crawling faster!!!!!!!
Obey your master!!!!
Your life burns faster!!!!!!
Obey your Master!!!!!!!!!!!!!, Master!!!!!!!!!!!!!

Master of Puppets I'm pulling your strings!!!!!!!
Twisting your mind and smashing your dreams!!!!!!
Blinded by me, you can see a thing!!!!!!
Just call my name, cause I'll here you scream!!!!!!!
Master!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!, Master!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Just call my name, cause I'll here you scream!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Master!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!, Master!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Metallica: James Hetfield (veu i guitarra). Lars Ulrich (bateria), Kirk Hammett (guitarra i veus), Roberto Trujillo "Cliff Burton/Jason Newsted (baix i veus).

_________________________________________________________________________

FURTADORA D'ÀNIMES

La sang dels innocents
ompla la seva copa d'or
assegut al tron dels manaments
mentres el món s'ompla d'horrors.
Els cants no surten ja dels pits.
La terra s'obra sota els peus.

No hi ha qui el pari!!!!!!
No té nom!!!!!
Rostre del fred!!!!!
NO HI HA QUI EL PARI!!!!!!!
ÉS LA MOOOOOOOOOOOOOORT!!!!!!!!!!!!!

L'ombra estesa sobre els camps
fa que l'acer perdi calor.
Anells que lliguen el seu cos
encès de ràbia com un gos.
Mentres laments sonen llunyans
és l'agnia dels mortals!!!!!!!!
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

NO HI HA QUI EL PARI!!!!!!!!!!
NO TÉ NOM!!!!!!!!!!!!!!
ROSTRE DEL FRED!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
NO HI HA QUI EL PARI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ÉS LA MORT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

La ballarina sense cos
despulla d'ànimes el món,
deixant les armes en el camp
com creus malfetes sense nom.

I així no quedarà un record ieeeah
Només les llances i un vell tron.

NO HI HA QUI EL PARI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
NO TÉ NOM!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
NO HI HA QUI EL PARI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ÉS LA MORT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Quim Mandado (veu i baix), Lupe Villar (guitarra), Josep Maria Coromines (guitarra) i Martín Rodríguez (bateria). Falta el Papa Juls que en directe animava a l'escenari.

Parla Ràdio Nikòsia a la Universitat

El dijous 18 de març, és a dir, fa 3 dies, a les 18:30 h va venir el col·lectiu Ràdio Nikòsia a la facultat de Geografia i Història de la UB, per parlar sobre els estigmes en la salut mental i els diagnòstics clínics com els interessos de negoci que té el sistema psiquiàtric.

De fet, Ràdio Nikòsia és un col·lectiu de persones tant experts com afectats amb problemes de salut mental que volen criticar els mètodes del sistema psiquiàtric actual i el paternalisme. Hi ha una gran varietat de gent tant antipsiquiatria com qui qüestiona el sistema psiquiàtric, que això forma la diversitat del col·lectiu. El seu programa radiofònic es pot escoltar els dimecres de 16:00 a 18:00 hores a Radio Contrabanda 91.4 FM. (http://www.radionikosia.org/).

Ja tenia ganes de sentir-los ja que jo i un company de la facultat (el Javi) ja haviem anat en algunes assemblees seves per saber com treballaven i demanar que vinguessin a fer aquesta xerrada.; a part vam escoltar els temes que tractaven i les seves activitats. En una altra assemblea que hi vaig estar vam aclarir més o menys el dia i l'hora per començar, i que ells encarrlessin el contingut sobre la xerrada. Jo i el company vam estar encartellant per arreu de la nostra facultat, en altres relacionades amb les ciències de la salut passant per Psicologia a Mundet, i medicina a la UAB a les unitats docents de Vall d'Hebron i Sant Pau, també al campus de Bellvitge. De fet, hi havia l'inconvenient sobre que el mateix dijous les estudiants de Sant Pau tenien un congrés sobre emergències mèdiques que acabava el mateix dissabte. Malauradament molta gent va passar sobre aquest tema i es van perdre l'oportunitat de sentir parlar a la gent de Ràdio Nikòsia. La setmana passada ja haviem demanat una aula i ens van donar la 221: era genial per posar les cadires en rotllana i acostar-nos entre tots. Aleshores ja va començar la xerrada sobre el tema de l'estigma sobre els conceptes de les etiquetes que posen els psiquiatres i suposats experts en la salut mental per tenir aquella persona classificada i catalogada amb un etiquetatge segons els seus símptomes per tal de sotmetre-la a un tractament específic i com els efectes secundaris els tenen considerats com a nous símptomes del mateix suposat problema o d'un altre problema que els psiquiatres es poden inventar. Aquests fets no són res més que processos per crear un estereotip de persona amb actituds o comportaments inventats que apareixen com a patològics en els manuals psiquiàtrics, on s'hi manifesta un abús de biologisme i genètica amb suposats arguments. Molts d'aquests efectes secundaris poden ser la feblesa o la mateixa agressivitat. A part que sotmeten als i les pacients o persones a constants proves com escàners cerebrals o analítiques com a excusa per mirar les quantitats de substàncies químiques que porten els fàrmacs per saber si es pren la medicació o no, sense interessar-los analitzar altres coses sobre la salut de la persona, cosa que es troba complementada tant en l'atenció ambulatòria o els internaments en centres psiquiàtrics penitenciaris. Això pretén posar l'etiqueta de què aquella persona que té alguna alteració del seu trastorn com a malalta mental per vida. És molt important també remarcar l'explicació sobre els nous antipsicòtics que se suposa que tenen pocs efectes secundaris però a l'hora de la veritat també en tenen. A part també han aparegut alguns aspectes positius molt puntuals, sobretot preguntant si hi ha algun familiar amb el mateix trastorn en cas de ser genètic, que és un factor que pot tranquilitzar moltíssim a la persona per tenir una persona propera amb el mateix problema i compartir vivències com també amb la gent que no el pateix però sí que el comparteix. Però malauradament també és cert que el futur de la psiquiatria es troba en una fase pitjor en què el propi model europeu (tampoc bo) s'està desmantellant i es centra cada cop més en les bases dels interessos econòmics del DSM: el manual de neuro-psiquiatria emprat als Estats Units i quasi a tot el món. Actualment encara està vigent el DSM-IV i el maig del 2010 apareix el V. Amb això es pretén tornar a reagrupar els psiquiatres biologistes radicals i els psicòlegs conductistes per crear un nou corrent molt agressiu i totalment reaccionari que pretén retornar a la tortura psicològica i l'exclosió dels pacients. En un últim apartat s'ha intentat tractar el tema del TAI (Tractament Ambulatori Involuntari) que consisteix en la obligació de rebre tractament involuntari, aprovat també a Catalunya, i pot arribar a ser per decisions judicials. Això torna cap a una tendència cap a la tortura exclosiva i internaments passius juntament amb l'intervencionisme policial. Després de la xerrada es va obrir una mica de tertúlia amb la gent sobre la salut mental, possibles alternatives del vocabulari de la salut mental o fins i tot de la forma més integral cap entendre els problemes propis de la mateixa persona i també els conceptes de superioritat i inferioritat entre l'etiqueta suposada dels malalts, la suposada comunitat mèdica i les famílies. Però tot i que la participació podia ser més activa, aquest és un primer pas per seguir obrint un debat sobre la psiquiatria i la psicologia clínica. Però l'experiència ha estat prou interessant, i és important que per a la propera vegada poguem encartellar de manera prèvia enlloc de la mateixa setmana.

Viatge a Berlin

Foto dels Alps realitzada des del primer avió cap a Munich. 

La setmana passada vaig fer un viatge cap a Berlin que va molar un munt tot i fotre molt fred i estar nevat. Ja que vaig marxar el 4 de febrer amb Lufthansa des del Prat (no des de Barcelona) fent canvi d'avió a Munich per arribar fins a l'aeroport de Tegel (Berlin). en què vam sortir abans d'hora i tot... en els vols internacionals ens donaven panets amb pernil o formatge i beguda, mentre que el nacional només beguda, igual com a la tornada. Vaig agafar bitllet de vol + hotel, ja que sortia menys car que les 2 coses juntes.

De fet, a la ciutat hi havia autbusos, trens urbans, metro i tramvies per desplaçar-se i tenia un bitllet de 72 viatges i no calia marcar-lo per passar. Pel que fa els trens urbans agafen l'electricitat des de baix i hi ha una línia que és tota circular que la nomenen el Ring, mentre que pel que fa el metro hi ha una línia que va per fora (la U-1) mentre totes les altres són subterrànies, i en algunes estacions com Alexander Platz hi havia músics tocant percussions o el saxo... De fet, per veure la Teresa Forcades havia de baixar a la Jakob Kaiser Platz amb la línia U-7 (la blava). Tot i així, vaig anar a la part de l'est de Berlin a parades com Östkreuz (creuament de l'est) o Östbanhoff (estació de l'est) en què actualment tampoc hi ha massa diferència amb la de l'oest degut a l'especulació i el creixement, però sí que hi ha semafors d'abans de la caiguda del mur de Berlin el 1989, que les figures del verd i el vermell son d'obrers amb casc i tot, de la manera en què el govern els volia canviar i posar-los com a la part capitalista igual com aquí, però la majoria de la gent que volia mantenir-los van fer moltes mobilitzacions fins quan finalment els van deixar i encara hi són, que això sí que és un gran llegat històric. Fins i tot, vaig anar al Cheek Point Charlie, on hi havia hagut el centre del mur, que l'entrada era barata d'uns 1'10 euros i hi havia imatges dels tancs, sortien els empresonaments i els atacs dels militars capitalistes cap a la població comunista o com patien els empresonaments, fins i tot hi havia mono-motors aeris d'hèlix de l'època que aprofitaven els "comunistes" per poder-se escapar dels atacs de la banda de l'oest, i fins i tot un mapa de Berlin amb el mur però desgraciadament hi havia més tros de ciutat a la part de l'oest que la de l'est. A la sortida venien trossos de mur però eren molt cars però em vaig comprar una postal amb el president de la RDA i el secretari del Partit Comunista morrejant-se, i escrita en rus. A fora encara hi ha una bandera soviètica amb la fals i el martell, i les de França, Anglaterra (Gran Bretanya) i Estats Units.

De fet, pel que fa les tècniques de la EFT, la Teresa Forcades em va estar tocant els punts dels dits de les mans, i després em buscava els del cap, al costat de la cella, sota l'ull, sota el nas, a la barbeta, entre l'estèrnum i la clavícula i l'últim al darrere de l'esquena, en què havia d'anar explicant alguns dels problemes o vivències que hagi recordat, que és un procés complicat i en aquest e-mail tan general seria massa carregós i t'ho explicaria de cara o a un e-mail a part, ja que també t'he enviat un adjunt amb uns apunts sobre aquesta tècnica i en què consisteix. Pel que fa el menjar menjava als llocs que trobava però fossin barats, en llocs de centres comercials o altres merdes així en què una mini pizza costava 2'90 i normalment d'hora entre les 12 i les 13 hores; fins que sopar cap a les 19 hores de la tarda ja que seguiem l'horari alemany que és el centre-europeu ja que el sol es pon molt més aviat i sobretot a l'hivern quan aquest fred dur s'estén per arreu del bell mig del continent europeu. No té res a veure amb les dinàmiques peninsulars molt més vinculades a unes característiques pròpies del sud d'Europa amb un clima i uns costums mediterranis que són tan diferents dels del clima extremadament continental. I en quant a la dieta i el tipus d'aliments es posa de manifest quan hi ha un abús de consum de carn i greixos calòrics i poques verdures com les que tenim a casa nostra. 
El dissabte vaig sopar amb la Teresa Forcades en un restaurant que ella coneixia tot envoltat de neu en els laterals com també la seva entrada. Recordo molt bé com la Teresa ens va explicar coses que realment eren curioses i em van sorprendre molt... algunes d'elles eren sobre neurologia i psiquiatria que tenen molt a veure amb el tema de la capacitat d'estima i està demostrat amb estudis sobre el cervell que una persona que és capaç de rebre i transmetre estima té menys probabilitats d'agafar l'Alzheimer que no pas la persona que no és tan capaç i aquest fet demostra precisament que hi ha aspectes que no són genètics i rebutgen el fet de tractar el concepte de "malaltia" d'una manera abstracta. A més em va sorprendre molt la seva manera de parlar en alemany a l'hora d'adreçar-se als cambrers d'aquell lloc on estavem sopant. 

Hi ha el riu Eiz, que baixava gelat fa 3 dies, quan se'm congelaven les mans quan anava sol i amb un anorac molt gruixut, ja que els dos últims dies, fa 3 dies i abans d'ahir es va baixar a sota 0, i deien que abans de ser-hi jo es va arribar a 40 sota zero. Fins i tot, vaig veure un lloc com un parc on els nens feien ninots de neu, que està guai. Volia anar a la Universitat Lliure de Berlín tot pensant-me que estava a l'est però em van dir que era situada a la banda oest de la gran ciutat, però no hi havia temps. Per espavilar-me vaig intentar fer-ho en anglès però algunes persones potser no m'entenen perquè no el saben i altres que no em volen entendre, però també hi ha altra gent que sí per lo menys. A la part de l'est, sembla que la gent gran a part de l'alemany també parla rus, de quan encara existia la URSS en temps de la Guerra Freda. I és ben cert que Berlín al llarg de la seva última història més recent del segle passat és una ciutat que ha sigut objecte de destrucció de part de les dues grans guerres imperialistes europees i també d'aquesta guerra de blocs on la propaganda mediàtica política i social ha estat un eix culminant juntament amb les persecucions, els genocidis, l'extermini en camps de concentració lògicament i la pressió posterior del benestarisme individualista portat a terme per la societat capitalista de la segona meitat del segle XX antagònica a les societats col·lectives a favor de la majoria de la població. Aquestes rivalitats mediàtiques oficialment parlant acabarien amb la revolució neoliberal des de la dècada del 1980 a Europa al Regne Unit amb la Margaret Thatcher com a primera ministra del govern i a l'estat alemany pel canceller democristià Helmut Köhl que faria enderrocar el mur de la ciutat i que faria reunificar tot aquest estat supremaci perquè esdevingui tota una nova potència econòmica unitària i influent en el nou context d'una Europa del capital.  

Tampoc em vaig aturar per si veia alguna casa okupa, ja que he sentit dir que estan mig legalitzades i ara no sé com estaran en un futur degut al tema amb la política conservadora descarada de la demo-cristiana Angela Merkel al poder de la cancelleria alemanya ja que aquests no són res més que una xusma neoliberal que ja t'ho diu tot de front, mentre que els altres eren mig disfressats. Mentre que ara al land de Berlin se suposa que és el més "esquerranós" de tal manera en què hi governa una coalició política del SPD i uns independents suposadament d'esquerres però a saber quines polítiques acaben fent perquè una cosa són les sigles que representen una marca política per tenir vots i l'altra és el tipus de política que realment fan per sortir-ne ells beneficiats i estar guanyant a l'establishment del sistema i a més que estem a la capital financera i mercantil de la Unió Europea sense més.

Bé, a la tornada per anar a Frankfurt em van aturar a l'aeroport en passar els controls de les bosses, i després de dinar en un bar per fotre'm un entrepà de salmó i formatge cremós i llafiscós, en estar al lavabo van picar a la porta i hi havia els segurates que no sé què volien, i en embarcar van apareixer un grup de segurates amb un de la policia alemanya (POLIZEI) preguntant-me en anglès si hi havia algun problema, en què els he dit que tenia la síndrome de Tourette que era un trastorn involuntari però no em van demanar ni carnets ni res i deia el poli que no hi havia cap problema, i un dels segurates deia que si algú es ficava amb mi que li digués, se suposa que es van posicionar al costat meu... però ja se sap com son aquests cabrons.

Fins i tot, en anar a l'aeroport amb el tramvia abans de canviar a l'autobús hi havia un tio que em va renyar en alemany pel tic d'escopir que era un imbècil i jo dient-li en anglès el meu problema i en sortir de l'estació per esperar un altre tramvia, el cabró també va baixar i vigilar-me, però va ser que vaig entrar una altra vegada i en tancar-se la porta vaig veure com l'imbècil se n'anava.

De fet, durant els vols es veia el sol a dalt i a sota com un mar de núvols ja que el vol de Berlin a Frankfurt sortia a les 14h i arribava entre les 15h i 15:15h de la tarda -quan a casa nostra encara s'acaba l'hora de dinar i es fa la migdiada, i el de Frankfurt cap aquí era de les 16:00 a les 18:00h. En aquest avió tot el rotllo sobre els cinturons de seguretat es deia per megafonia des del davant a la cabina aèria en alemany i anglès, mentre que les mateixes advertències estaven pre-gravades en castellà i japonès ja que en aquest avió se suposa que hi havia molts passatgers japonesos, també de la companyia d'estrella Lufthansa.... precisament els passatgers que anaven a les butaques del darrere ho eren. De fet, des del vol es veien els Alps (de la part de Suïssa) i després volavem cap al sud per agafar el mar, i es veia com airejavem el cap de Creus i vam aterrar arribant des del mar, ja cap al Prat (no a Barcelona) i ens va deixar a la terminal 1 (la nova).

I ara ja sóc a casa, a la uni, al carrer, al barri i on sigui...

Però diumenge encara vaig arribar cansat del viatge, però ja m'he anat refent per a poder sortir per al carnaval aquest cap de setmana. Però sí que és cert que després del viatge he tornat sentint-me millor en general i més motivat per a fer coses.

 

Agost: tendresa, vivències i sentiments.

Després de tant temps de sentir-me bloquejat i modificat per actituds de la meva mare per tots uns temes molt complicats i gran part d'hipocresia paternalista, m'estan tornant algunes necessitats de plorar que ella em va reprimir fa uns anys amb tècnica conductual agressiva. Més aviat cap el 2006-07. Per molt que tingui suposats sentiments d'estimar-me, crec que una persona que m'ha tractat d'aquesta manera NO TÉ CAP DRET A ESTIMAR-ME, ni a sentir-ho des de dins.

Aquesta gent que alguna vegada hagi assejat tècniques psicològiques agressives cap a mi, se'ls hauria de prohibir totalment saludar-me i qualsevol tipus de relació directa o propera amb mi. Ni qualsevol persona que com a mínim defensi aquestes tècniques i a la vegada vol ser amable amb mi, ja té una actitud hipòcrita, que no mostra de cara tot allò que realment és. I per sempre més se'ls ha de prohibir aquest dret perquè les seves disculpes són falses i sempre faran el mateix mal. Tan sols s'omplen la boca pensant que són els millors.

Només tenen dret a mostrar tendresa cap a mi, totes aquelles persones que mai a la seva vida m'hagin tractat de manera suposadament considerada, sinó per lo que sóc i en general com jo realment m'hi trobi millor. Són les persones pures que mai a la seva vida han fet servir recursos de forma agressiva. Elles són persones de veritat, reals amb carn i ossos, solidàries de veritat i només són ells les bones persones que diuen la veritat. Ells són els únics que sí que són capaços de crear un món més just i lliure. Aquest sí que és un punt de tendresa, proximitat i confiança. Prtò potser és cert que per una altra banda algunes persones també poden canviar i acabar tenint-hi relacions amistoses fins i tot. Però això és una cosa que mai se sap.
I moltes vegades, demano aquest agost que és una cosa quelcom impossible (o potser possible) que pot integrar moltes coses. Fins i tot moltes persones voldriem tenir però segur que mai a nivell de possessions materials però sí el fet de voler arribar en aconseguir desigs anímics com ara el sentiment de tendresa que em transmet una persona o vols que m'agradaria que me la transmetés o fins i tot amb els mateixos amics o la mateixa família, o aconseguir alguns moments de serenitat contemplant l'horitzó del mar assegut a la sorra de la platja o mirant el paisatge des de dalt d'una muntanya. I finalment deixo el videoclip de la cançó Agost que va donar nom al 9è disc dels Pets el 2004.

I s'enclou el grup com a Lluís Gavaldà (veu i guitarra), Joan Reig (bateria), Falin Càceres (baix), Joan-Pau Chaves (piano i veus), Marc Grasas (guitarra i veus) i Jordi Picazos (guitarra i veus). Brad Jones (teclats i veus).

Produït per Brad Jones.

Examens de setembre

Avui parlaré sobre un tema que m'afecta personalment, que té a veure amb els estudis. Aquest any passat he anat bastant liat amb les assemblees i la lluita contra Bolonya, i ha fet que no estudiés tant com altres cops i em deixi tres assignatures pendents per al setembre. A part dels examens, també he de donar tres treballs que si em poso totes les piles, els podré acabar ben ràpid i començar a aplicar-m'hi fort en dues setmanes curtes que em queden. Ara bé, tot i les dures exigències de la universitat, també cal dir que hi ha alguns temes de treballs triats que em poden agradar més que altres, com la vida quotidiana a l'Edat Moderna.

En primer lloc, dic que estudiar no és el primer fort que em va, ja que preferiria fer altres coses com sortir de festa, amb noies o beure tota la nit. Però el fet d'estudiar o la meva mandra de sortir determinada per altres factors no desitjats, també han influït en què ho tingui més difícil aquest estiu en sortir de festa, com a les festes de Gràcia, iniciades des de divendres 13 amb la manifestació per recordar en Roger, o les alternatives de Sants. Amb tot, segurament, hi aniré algun dels dies que hi hagi bona festa sigui a la plaça d'Osca o al Pla de l'Estació, quan sonin Dr. Calypso o el concert de rock santsenc amb els 15 grups del barri.

Tot i així, no hi ha més collons que ficar les piles al màxim i treure'm de sobre tot el pes de sobre i el setembre fer uns dies de vacances i descans abans de fer la matrícula al setembre, que espero que no em toqui l'avaluació continuada i poder acabar la llicenciatura, ja que tot el què comporta Bolonya és molt pesat i una feina impressionant.

Discriminació al metro. Tema TMB

Jo no ho he explicat encara en aquest bloc molts dels problemes que he tingut en espais públics, com ara el metro. Un dels més importants ha estat el del metro, a Sants-Estació, a l'abril després de setmana santa. A quarts de nou del vespre, anava cap a la biblioteca de la meva facultat, al Raval. Necessitant extreure tics, va aparèixer un segurata marroquí amb un gos preguntant si no em trobava bé, i em deia que si suposadament no em comportava, no podria viatjar de cara donar una imatge a la gent, encaixada en els paràmetres de la societat moderna. A més, diria que ho passaria a la cap d'estació. Jo me'n vaig anar indignat a fora, anant cap a la facultat i mig romiant com actuar, ja que tampoc puc seguir tan amargat davant d'aquestes situacions.

En tornar a casa, vaig començar a enviar e-mails a companys explicant el problema. Vaig parlar amb en Josep Garganté de la CGT comentant-li el problema, sol·licitant una reunió amb TMB, juntament amb la gerent de la Fundació Tourette. Després de les reunions, els tipus de solucions han estat totalment superficials fent tan sols reformetes, com formar els segurates segons les decisions de la fundació Tourette (manipulant-nos com un element de distorsió social) i justificar el nostre problema amb un carnet com un DNI, amb el model d'Estats Units.

Però la cosa no acabarà aquí, ja que la meva proposta va més enllà i aquesta societat no és ni mai serà l'adequada per integrar la gent; ja que impedeix totalment la llibertat d'expressió i el dret de la gent en els transports públics en aquest cas.

Aleshores, també vaig iniciar una recollida de firmes, ara aturada, però no la deixaré per enviar-ho a TMB i a la Fundació Tourette perquè sàpiguen que els problemes s'han d'arreglar d'una altra manera, enlloc de trametre-ho a través de burocràcies o normes establertes, ni èlits de poder ni cossos de control social; sinó difonent-ho cara la gent perquè accepti aquest problema tal com és com qualsevol altre, i que tenint tics o no, tenim el mateix dret o possibilitat d'agafar qualsevol transport públic. Els documents per signar els vaig deixar a la biblioteca de la nostra facultat al Raval i a la del Clínic.

A més, també em van entrevistar a la Directa de l'última setmana d'abril, en què es va parlar de mi i els meus problemes a l'Editorial i en una de les pàgines amb una foto meva a l'andana de Sants-Estació, en direcció Trinitat Nova.

Possibilitat d'internament o visita al neuròleg

Molts potser no ho sabeu, però he tingut males experiències després de rebre unes tècniques psicològiques molt agressives (cognitivo-conductuals i acció-reacció) des de fa temps, i m'han trepitjat aquests últims anys. En primer lloc, una neuropsicòloga que em portava (la Montserrat Pérez) i altra gent, com fins i tot ma mare, d'una forma totalment agressiva i constantment, en contra de la meva voluntat, de maneres totalment forçades, reprimint-me el plorar, bloquejant-me sentiments i emocions, i amb formes totalment feixistes (tu recte!!!!, cap i espatlles amunt!!!!). Dient que no em demanava perdó sinó que m'ho havia de dir o de fer... Això, a la llarga m'ha trepitjat i condicionat la vida, i m'ha fet molta ràbia i fins i tot m'he autoagredit sense poder anar a entendre els meus sentiments tot havent empassat el què practica o ensenya a practicar aquesta gent.

D'altra banda, després d'una ponència del 3r congrés del Tourette, en una ponència per dues psicòlogues infanto-juvenils de l'Hospital Clínic deien que erem nens manipuladors, etiquetant-nos com uns dolents i de forma totalment estigmatitzada: premiar els nens quan ho aconseguien a fer tot bé, tècniques cognitivo-conductuals o acció-reacció, o fins i tot les amenaces d'una fiscal de menors en enviar-nos a psiquiàtrics en cas de judicis. D'altra banda, en una xerrada sobre el TOC d'una psiquiatra de l'Hospital Clínic, que va citar una "cognitivo"-conductual que em van fer, de forma despiadada i sense escrúpols. Això no pretén arreglar res des de l'arrel del problema sinó que et pretén ficar a dins d'uns paràmetres en el sistema que ens envolta, sense poder ser feliç per dins meu.

Aquest tema m'ha portat molta ràbia ja que atempta contra la meva (la nostra) voluntat i els nostres sentiments, i m'ha fet molta ràbia, a part que també em sento bloquejat i encara ho pateixo per dins, ja que m'han reprimit la meva manera de ser i tinc molta ràbia cap a certes persones. Vull que realment deixin la seva feina i posar-me al seu nivell per espantar-los i siguin conscients del què fan; fins i tot, dormint és quan em vé aquesta ràbia i em venen ganes de reaccionar i acabar amb ells, ja que sóc sensible amb les persones amb Tourette i m'emprenya moltíssim que se'ls facin aquestes tècniques o pràctiques. Però, es pot arriscar, ja que he enviat e-mails molt atacants i agressius davant de tot això; i ahir van trucar de l'Hospital Clínic dient-nos que havien rebut un mail molt dur i que estaven a punt de fer un tràmit als serveis jurídics, i acabar jo amb internament. El meu pare, com a mínim, una de les coses que ha fet bé ha estat demanar-los que ho frenessin, i pogués demanar hora o visita amb algun neuròleg per tenir-hi alguna entrevista, ja que aquest és el tema que m'afecta, ja que així ja no faran cap tràmit. Ara és un moment arriscat, és clar. A més, també he escrit a una metgessa especialista en medicines alternatives (Teresa Forcades) per encarar aquest tema. D'altra banda, he parlat amb Ràdio Nikòsia per saber si hi ha algú amb alguna experiència semblant i poder-la intercanviar. Fins i tot, alguns companys m'han dit que les deixés, però és un tema que m'ha fet molta ràbia ja que d'alguna manera em puc sentir catalogat.

En conclusió, crec que he actuat de manera totalment irregular i massa precipitada, tot i jo tenir raó. El meu desig clau és en sentir-me feliç en mi mateix, i poder fer allò que m'agradi i em senti a gust. Malgrat tot, no em trobo massa bé i em sento en un estat d' "estranyesa" i mig mareig malgrat que realment no pugui expressar el meu sentiment interior davant d'aquesta situació. Però intento mantenir en la calma la meva serenor.

A part, tampoc vull perdre amics i tal, sinó que el què vull és intentar seguir endavant tot i ser pessimista... amb allò que m'agradi fer. I no poder viure-ho d'aquesta manera tan intensa. Espero que hi hagi sort i poder evitar tots aquests problemes innecessaris que encara generen més merders i complicacions. Millor evitar el màxim aquesta manera d'expressar la ràbia amb mails amenaçants i buscar altres maneres, perquè mai et portaran enlloc sinó que malgrat poder tenir jo molta raó, encara he fet més possible que aquesta gent pogués tenir més suposats arguments i fer servir el poder de la manera com els interessa. I en aquest cas, INTERNANT-ME!!!!

A més, respecte el tema de "malaltia" també s'ha de dir que no tots els factors són orgànics sinó que hi ha temes emocionals, a més que hem de dir que una persona és molt més que una malaltia o trastorn. El què realment busquen aquests suposats metges o psicòlegs professionals és estigmatitzar-te a dins d'uns paràmetres que estan marcats per la societat "moderna" i neoliberal, justificant els seus falsos arguments a partir de nocions orgàniques (molts cops innecessàries) i sense poder expressar tu lliurement el què creus al marge dels factors neuro-químics o biològics.

Però jo i alguns altres aquí estem i seguim; per lluitar contra el capitalisme i, en aquest cas, la ciència com a dogma de fe i totes les seves manipulacions tant burocràtiques, jurídiques o legals que refermen el sistema, i fer entendre i saber a la gent què els paràmetres reals són molt més amplis, i molts dels factors dels problemes "mentals" no són simplement orgànics sinó també emocionals o sentimentals; i aquest sistema tampoc és la solució per aquest tipus de problemes, en què les associacions d'afectats, fundacions o societats corporativistes no actuin com a grups de pressió sistemàtica. Sinó que aquestes problemàtiques s'estenguin a l'abast de la societat per entendre que també aquest tipus de coses i no hi ha d'haver l'existència de cap tipus d'argument que es justifiqui a nivell institucional, jurídic ni legal.

De fet aquí no ho hauria de dir però aquesta és una de les lluites que, des del meu punt de vista, encara no estan prou focalitzades i encara necessiten avançar moltíssim perquè realment es tingui un altre concepte diferent de la psiquiatria i la neurologia.

MALGRAT LA BOIRA CAL CAMINAR...