Petit homenatge a Marc Grau.

Fa tretze anys de la mort de Marc Grau, un gran guitarrista català -fins i tot se l'ha arribat a considerar com un dels millors en l'escena musical del rock en català dels anys 80 i 90 del segle passat. Va tocar en un principi en grups de música en català i en castellà des de El Último de la Fila de 1986 a 1991 com també tocant la guitarra a la cançó Disneylandia del disc Rebuznos de amor de Los Burros. Més tard també va ser productor musical per a grups catalans com Sopa de Cabra, Lax'n busto, Umpah-Pah i com no Els Pets on hi faria el solo de la cançó S'ha acabat (lletra i música del meu amic Joan Reig, bateria) del disc Calla i balla i acabaria sent el guitarrista i director musical fins el 1998. A més, el 1997 gravaria el seu primer disc en solitari (Instrumental) amb 14 cançons instrumentals on la guitarra elèctrica és la protagonista on quatre són versions de cançons clàssiques. I el 25 d'abril del 1999 va morir a causa d'un càncer ja molt avançat que va intentar tractar-se als Estats Units. 

Jo no en vaig saber res fins quan em van començar a agradar Els Pets... en alguns discos vaig veure el seu nom on hi deia que tocava les guitarres. Malgrat tot per edat mai el vaig poder arribar a veure i escoltar en directe a part que a casa meva no em deixaven anar sovint en aquests concerts. Però va ser a partir d'un vídeo del concert al Mercat de Música Viva de Vic del 1997, en la gira Bondia, quan em vaig quedar impressionat per la seva manera de tocar i les seves actituds rockeres i enginy amb la guitarra a les mans en cançons com Vaig calent, Sebastià o el Jo vull ser rei. Fins i tot els solos i els rifts musicals dels inicis i finals de cançons han acompanyat els meus sentiments més íntims, especialment com a via de canalització en sentir-me ensinistrat pels meus pares. 

Per últim crec que és important tenir present l'evolució de la seva carrera musical i ressaltar el protagonisme en grups on havia participat abans dels Pets. Així recordarem també la seva estada a El Último de la Fila i Los Burros. I per últim el videoclip de S'ha acabat dels Pets.

Velles imatges, vells records ...

Aquestes imatges em porten records nostàlgics... de quan jo havia passat la setmana santa al mas de Falset... De fet era un mas que havia estat d'un avi meu que mai vaig arribar a conèixer i després va passar en mans de la meva àvia fins quan va morir. Era una putada que fos amb la família i encara no hi hagués anat amb col·legues. Però encara tinc nostàlgia d'aquells temps allà enmig dels avellaners i l'oliver... les basses, la mineta, la gespa dels prats. Quan corria amb les bicicletes pels voltants de l'era, anava a Bellmunt i fotia els peus en el riu... encara me'n recordo d'una vegada que vaig travessar-lo amb la bici i vaig volcar a l'aigua... ja vaig acabar ben esglaiat. També eren ben naturals els cels rogents i les postes de sol enmig de núvols grisos per damunt dels arbres i les llunyanes muntanyes que allà en el fons es fonien com si res mentre s'escoltaven alguns ocells que mig volaven i fins i tot el so del cu-cut com un gran cant que acompanyava el vespre, fins i tot es podia escoltar des de les golfes. I a la nit veiem una lluna llunyana i uns estels poc ennuvolats. En canvi ara hi ha un nefast polígon encara en construcció que per fotre'l vam perdre la bassa, l'olivera i una bona part de terreny. I a la nit quan s'il·lumina ja no podem gaudir dels misteris de la nit amb el cel fosc.

29 M - VAGA GENERAL ALS PAÏSOS CATALANS.

Manifest unitari Dia de la dona treballadora 2012

"Cada 8 de març, els partits social-demòcrates i una part del moviment feminista es congratulen pels "grans" avenços aconseguits en les darreres dècades en matèria d'igualtat. És d'esperar que el proper Dia de la dona treballadora, el discurs de complaença i conformisme es tradueixi en una mobilització massiva durant l'espectacular ofensiva patriarcal que viurem aquest any.

Per si no en teniem prou amb ser el gènere més afectat per la crisi i la precarietat laboral, per l'atur i l'augment de l'economia submergida, pel recruïment de la violència de gènere i l'augment de les morts a mans d'homes, ara haurem de patir el retorn a les polítiques socials franquistes. Hem de ser conscients que la suma de les retallades i la victòria electoral de la dreta ultracatòlica més rància ens planteja el pitjor escenari per als drets de les dones treballadores catalanes des de la transició.

Per una banda, les polítiques econòmiques i laborals que els governs espanyol i francès implementen per satisfer la banca i la patronal, així com les mesures adoptades per -en teoria- pal·liar els efectes de la crisi, comporten un augment claríssim de les desigualtats entre gèneres. Les dones, especialment aquelles que desenvolupen feines de cura, són la part majoritària del milió i mig de treballadores catalanes afectades per la retallada (revestida de congelació) del salari mínim interprofessional, un dels més baixos d'Europa. La reforma laboral -impulsada pel govern del PSOE- que desprotegia els contractes parcials i abaratia l'acomiadament, es veurà continuada i empitjorada per la reforma que cuina el PP. Les retallades a l'educació i la sanitat aplicades pels governs de Catalunya i del País Valencià també formen part d'aquesta ofensiva neoliberal cap als nostres drets. L'àmbit públic i, especialment, la sanitat i l'educació són àmbits molt feminitzats i -dins d'aquests- les dones ocupem majoritàriament els llocs de feina eventuals i a jornada parcial, més afectats pels ERO i les reduccions de plantilla. A aquesta situació s'hi afegeix -per suposat- la càrrega de les tasques domèstiques i de cura, la doble jornada laboral, i les retallades sobre les polítiques socials dirigides a alleujar-la. Es retarda fins l'any 2013 el permís de paternitat de 4 setmanes, que pretenia augmentar la responsabilitat compartida per la criança dels fills, s'aplica una moratòria sobre la llei de dependència i es retallen o eliminen les institucions de suport legal i jurídic a les qui pateixen la violència de gènere més visible, malgrat que la xifra de dones mortes als Països Catalans des de l'inici del 2012 és esfereïdora.

Però, sens dubte, la mesura més greu, un autèntic atemptat contra la llibertat i el dret a decidir de les dones, és la nova legislació sobre l'avortament que prepara el ministre espanyol de "justícia". Gallardón, cedint absolutament a les demandes feixistes de grupuscles com Hazte Oír i Derecho a la Vida, pretén imposar una normativa encara més restrictiva que la llei de supòsits de 1985, que permetia avortar únicament en cas de violació (amb denúncia prèvia), de malformació del fetus o de risc físic o psicològic per a la mare. Si la pretensió de Gallardón es materialitza, ja no podrem acollir-nos a la darrera clàusula, que emparava el 97% dels avortaments que es practicaven, per tant es pot considerar que la nova legislació serà una prohibició maldestrament encoberta del dret al propi cos. La principal victòria del moviment feminista als anys 70 queda, doncs, derogada.
La guerra contra el Patriarcat, la batalla pels nostres cossos, es fa més dura i més crua. El mínim empar que ens oferien les polítiques socials i l'educació, impregnada ara del masclisme inherent a les idees i polítiques del Partit Popular i de Convergència i Unió, desapareixen. L'única sortida que ens queda és l'autodefensa, l'autoorganització de les dones i els homes feministes, de les ocupacions i identitats sexuals dissidents en la lluita contra el Patriarcat. Ja n'hi ha prou de patir la crisi, les misèries del capitalisme i el genocidi cultural del nostre poble. Ja n'hi ha prou de carregar sobre les nostres espatlles els efectes de les retallades dels Drets Socials.

Organitzem-nos i lluitem!
No cosirem les vostres retallades! Plantem cara!

Convocatòries:

Tarragona: Estàtua dels despullats - 19.00h
Barcelona: Plaça Universitat - 19.00h
Palma: Plaça Espanya - 20.00h
València: Jardins del Parterre - 19.00h
Castelló de la Plana: Plaça de la Pau - 19.30h
Girona: Dissabte 10 de març - Rambla - 12.30h
Lleida: Pl. Catedral - 19:30h
Notícia recent de la web del SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans).

9 persones imputades per denunciar el Pla Caufec

Arrel de dues accions relatives al Pla Caufec, 9 persones han estat imputades penalment amb una petició fiscal de més de 25 anys de presó. Això comportaria l'empresonament directe per 6 d'elles. El proper 9 de febrer hi convoca una xerrada informativa al Casal de Cultura Robert Brillas a Esplugues de Llobregat amb l'objectiu de donar conèixer públicament la situació del cas.
Cal remarcar que les persones imputades han actuat diverses vegades per explicar i denunciar el pla Caufec. Ho han fet des de l'àmbit judicial fins a la mobilització popular, fent ús legítim de la desobediència civil, sempre a cara descoberta i sense arreglar les seves idees. La majoria d'elles, són persones implicades en la vida associativa d'Esplugues de Llobregat.
Els primers fets es remonten a l'octubre del 2007 en el marc d'una manifestació festiva i desenfadada en protesta per les execucions de les primeres obres del pla Caufec. La manifestació, on hi van participar prop de 1000 persones i en la que no es va identificar ni detenir a ningú, va acabar amb l'opertura d'un procés judicial on s'atribuïren uns fets exagerats i distorsionants a 6 persones: delictes d'atemptat a l'autoritat, delictes de desordres públics i faltes de lesions.
Els segons fets són de l'any 2009. Una persona d'Esplugues entrava 10 dies a la presó a causa d'una pena multa de 60 euros. El ple municipal debatia una moció de suport per aquesta persona i s'havia convocat una concentració de suport on van participar 200 persones. La Policia Local va impedir l'accés a l'Ajuntament, provocant una situació de tensió general i responent amb porres d'antiavalots, cascos i escuts. Altre cop sense identificar ni detenir a ningú es va iniciar un procediment judicial que ha acabat amb la imputació de 7 persones acusades de: delictes d'atemptat a l'autoritat, delictes de desordres públics i faltes de lesions.

Vint anys de lluita en defensa del territori i en contra de l'especulació

20 anys després d'iniciar la lluita contra un megaprojecte urbanístic que avui està aturat a causa de la bombolla immobiliària al peu de Sant Pere Màrtir, un gran grup de persones han patit la persecució de la justícia pel sol fet d'haver promogut la conscienciació i la denúncia. La mateixa desproporció que significa l'anomenat Pla Caufec a Esplugues de Llobregat és aplicada a qui s'hi oposi.

Aquestes noves imputacions se sumen al total de més de 70 persones amb diverses causes judicials fruit de la seva oposició al Pla Caufec. Durant aquests anys s'han obert més de 200 causes. En algunes, la Generalitat, s'ha personat com acusació i la família Sanahuja a través de les empreses contractades per a l'edificació també s'han personat en diversos judicis.

Pla Caufec o Porta de Barcelona

Actualment el projecte urbanístic està aturat. Les fases de soterrament, la d'urbanització dels carrers i d'ajardinament estan pràcticament enllestides. Però encara no hi ha cap edifici construït. La promotora Sacresa, propietària de Caufec, està intervinguda judicialment degut a l'obertura d'un Concurs de Creditors. Això no vol dir que el Pla Caufec estigui aturat definitivament, sinó que, únicament ho està temporalment.

El Pla Caufec o Porta de Barcelona, batejat així pel tripartit és un projecte urbanístic sobre 234.000 m2 al municipi d'Esplugues de Llobregat, tocant al Parc de Collserola. La part més extensa es troba tocant al barri de Finestrelles (a tocar de l'Hospital de Sant Joan de Déu), i l'altra elimina un dels punts verds del barri de Can Vidalet. El projecte preveu construïr 16 blocs d'habitatges, dues torres d'oficines de 115 metres d'alçada, 4 blocs d'habitatges, 6 torres d'oficines (28 metres d'alçada), 3 torres d'habitatge a preu taxat o protegits, el centre comercial més gran de la zona nord de Barcelona i l'eliminació del poc patrimoni popular d'Esplugues (Can Casas, Can Tomba, Can Biel i Can Oliveres). El projecte també preveu 600 vivendes de luxe i ofereix la miserable quantitat de 120 habitatges a preu taxat i dos equipaments privats per maquillar el pla especulatiu.

El soterrament de les línies d'alta tensió ha estat l'excusa perfecta on s'agafen tots els participants de la trama immobiliària. Fecsa es va oferir voluntària per assumir els elevats costos de l'operació i el govern de Jordi Pujol es va saltar el PGM (Pla General Metropolità) i el terreny edificable va augmentar de 30.000 m2 a 234.000 m2.

Aleshores apareix la plataforma SACRESA, que associada amb ACS (Florentino Pérez), que va iniciar una estratègia de pressions amb el vist-i-plau de l'Ajuntament. Més endavant es va crear l'empresa Caufec S.A. i s'entra en el ball de xifres i compensacions (1150 milions de guanys per l'Ajuntament, aportacions de SACRESA de Profesa de 500 milions per portar el metro...). Toni Pérez, ex-alcalde d'Esplugues, és inhabilitat per prevaricació i Enric Giner, actual gerent amb un sou molt elevat, s'encarrega de convèncer a les associacions de veïns i exerceix la repressió amb els insurgents, d'altra banda, Pilar Díaz, actual alcaldessa, es converteix en l'aliada dels empresaris i segueix el projecte dels seus predecessors. Tot i les protestes populars, el pla és aprovat el 2001 pel govern de Jordi Pujol i el 2004 pel govern Tripartit.

Sobre el que havia de ser el Pla Caufec, l'herba ha crescut fins al punt que ha passat a convertir-se ja en matolls, gairebé de sabana africana. El cartell del xiringuito a peu d'obra que havia de vendre pisos a la constructora que va urbanitzar aquesta part de Finestrelles. Algun pare l'ha trencat per deixar que el seu fill s'hi pugui gronxar. No hi ha ni una sola excavadora ni cap formigonera. Els solars estan fins i tot per desbrossar. El projecte Porta Barcelona està completament aturat.

Notícia extreta de Llibertat.cat.

Àcid Úric, C-17

Per fi Àcid Úric ha realitzat el seu tercer videoclip de tot el seu projecte musica tornant-se a trobar després d'un temps d'aturada indefinida i seguir endavant. El videoclip porta el mateix títol de la cançó "C-17" que entra en el repertori del seu nou disc "Déu sap que ha arribat l'hora" juntament amb "Últim Anònim", "Viure i morir" o "El mal govern" amb música i lletra d'Oriol Cardona. Tots estan ben plens d'emocions, sentiments, realisme, crítica i reivindicació.
El tema de la cançó tracta sobre el problema sobre la situació lamentable de les infraestructures i les vies de comunicació ja trastocada des de fa molt temps que afecten a la població osonenca des de fa temps. És sobre la C-17 com una gran carretera com a única via de circulació entre Vic i Barcelona que porta problemes seriosos d'embusos i accidents mentre que el tren es troba en grans dificultats i no funciona en condicions per la via única que determina els seus retards en les arribades i sortides i no afavoreix als i les usuàries que el necessiten.
El vídeo està dut per la filmació de David Conill assistit per les funcions de càmera de Jordi Amàrita i les filmacions es van fer a Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, a les estacions de Balenyà-Tona-Seva i Balenyà (Hostalets) i, com no, per la C-17. Amb una llista de participants llarga i extensa que apareixen al final del videoclip d'aquí sota.

Primer de tot, després del clip, deixo les tres cançons que només s'han pogut gravar en aquest disc. Algunes altres que també les toquen en directe no s'han pogut enregistrar per manca de pressupost. Però en els seus concerts es poden escoltar.

Per últim he volgut deixar la lletra de la cançó i la pogueu disfrutar els qui encara no coneixeu Àcid Úric o n'hagueu sentit parlar ben poc. Ànims i bon cop de rock.

Almenys dos cops al dia
l'he de travessar
de Vic a Barcelona
i després per tornar.

Deixo tres ànimes enrere
que m'esperen l'endemà,
la música del Bowie
em farà aguantar el volant.

Tinc el cap espès
i no m'espera res
uns quants revolts i el pes
de conduïr despert
per la C-17.

Carrego el dipòsit
abans de començar,
l'omplo a Osona
per compensar.

Alguna bèstia morta
m'he de trobar
s'asseca sense pressa
damunt de l'asfalt.

Algú tenia pressa
algú tenia pressa
per matar
a la C-17,
porta-hi el Judge Dredd.

Les obres que fan nosa
sempre quan fas tard
arreglen les entrades
a les cases de follar.

I d'altres que t'esperen
en la seva soledat
enlluernen les mirades
i a tots ens fan frenar.

I dubtes de les corbes
d'aquelles que tu saps
en què uns rams de roses
ens recorden el passat
de la C-17
ens recorden el present
de la C-17.

És aquesta via infame
que ens permet volar
damunt de quatre rodes
que no s'haurien d'aixecar.

És aquesta via infame
amb que arribés tan aviat
l'excusa perfecte
per tornar a prorrogar.

El plaç en que s'espera
que acabi d'arribar
una línia de tren amb dues vies
per anar i tornar...
sense haver d'utilitzar
la C-17.

Mor Manuel Fraga sense haver estat jutjat

Manuel Fraga Iribarne, exministre del dictador espanyol Francisco Franco, fundador i president d'honor del PP i expresident de la Xunta de Galícia ha mort aquest diumenge a la seva casa de Madrid a l'edat de 89 anys. Ministre d'Informació i Turisme del règim franquista del 1962 al 1969, la seva vida política després de la mort del dictador és una de les anomalies de l'anomenada transició, ja que mai ha estat jutjat i ha mort abans que la justícia argentina aconseguís assenyalar-lo.

Els petards s'han fet sentir per viles i ciutats dels Països Catalans amb motiu de celebració per la mort de l'exministre franquista. A més, la xarxa ha bullit de comentaris de tota mena, sota l'etiqueta #Fraga. El regidor de la CUP a l'Ajuntament de Berga Francesc Ribera "Titot" ha piulat: "Si l'estat espanyol fos una democràcia, Fraga hauria mort avui a la presó". I ha glosat: "I, per fi, satisfacció, /l'alegria és absoluta: /avui mor un fill de puta, /demà el món serà millor".
A banda, més de 2300 persones han confirmat que assistiran a la celebració convocada per aquest dilluns a les vuit del vespre a Canaletes. Hores abans, a les cinc de la tarda, se celebrarà l'enterrament de Fraga al municipi de Perbes, a La Corunya.

Mai jutjat pels fets de Vitòria.
Durant els darrers mesos del 1975 i els primers del 1976 s'havia gestat a Vitòria un conflicte laboral important que va culminar amb una vaga iniciada el 9 de gener de 1976, quan 6500 obrers de diverses fàbriques van deixar de treballar durant prop de dos mesos. La llarga durada del conflicte va anar estenent i radicalitzant la mobilització, davant l'actitud d'una patronal que sabia que tenia el suport de les autoritats franquistes. Durant aquells mesos Vitòria va ser una ciutat paralitzada i en estat de setge, a causa de la creixent repressió del moviment de vaga per part dels grisos, que van haver de cridar reforços d'altres ciutats.

Una sèrie de situacions dramàtiques van escalfar molt els ànims just abans del dia fatídic. Els vaguistes solien reunir-se en assemblea a diverses parròquies de la ciutat. En una d'aquestes va intervenir la policia i el capellà va quedar ferit, amb una gran ferida al cap. La policia començava a no disposar de suficients bales i pilotes que eren l'arma habitual per dissoldre marxes i piquets, i començà a efectuar trets a l'aire contra els treballadors mobilitzats i començà a efectuar trets a l'aire contra els treballadors mobilitzats. En una ocasió, la policia va sospitar que un grup de joves que eren en una benzinera podia estar preparant còctels Molotov i va efectuar un tret a l'aire.

Es va sentir un crit esgarrifós: la bala havia ferit a l'espatlla a una treballadora de la neteja que es mirava l'escena des d'un balcó. Els joves van apretar a córrer i la policia va obrir foc contra ells, ferint-ne tres a les cames. Van ser els primers quatre ferits de la vaga general del 1976 a Vitòria. Davant d'aquests fets i de l'evolució de la vaga, es va cridar a una assemblea general de vaguistes, que tindria lloc el 3 de març a l'església de Sant Francesc de Vitòria. S'hi van aplegar 4.000 treballadors i treballadores. El moment destacava per la tensió del moment i l'ambient carregat de l'església, tan plena de gent. La policia va rebre l'ordre d'envoltar i desallotjar l'església, i aquesta ordre política de les autoritats franquistes (amb Manuel Fraga al capdavant com a responsable) va ser el desencadenant de la tragèdia.

La policia va disparar gasos lacrimògens dins l'església, a través dels vitralls, i tant els que eren dins com els grups de persones que observaven des de l'exterior varen pensar que hi havia un incendi i que en estar acorralats els qui eren dins l'església moririen d'asfíxia o cremats. Al mateix temps que a l'interior del temple regnava el pànic, a l'exterior creixia la indignació. La notícia va córrer com la pólvora i la ciutat sencera es va omplir de barricades per impedir els moviments de la policia i grups de manifestants que intentaven arribar a l'església per impedir la massacre. La policia estava nerviosa perquè es sentia rodejada, i quan els que es trobaven dins de l'església van sortir en tromba per la porta principal, la policia va obrir foc amb una munició real contra els qui provocaven d'escapar de l'asfíxia. El resultat van ser 5 morts i més de 100 ferits de bala, alguns d'ells molt greus, i que encara pateixen seqüeles de les ferides.

Els funerals pels obrers caiguts en la vaga varen ser multitudinaris, i la situació a Vitòria extremadament tensa durant molt temps. Algú va llençar una granada contra la jefatura de policia ferint greument un policia.
El cantautor Lluís Llach hi dedicaria la famosa cançó Campanades a morts i denunciaria el cas afirmant que "allò va ser un acte de terror de l'Estat executat però allò que se'n diuen forces de l'ordre estatals, alguns encara vius".

Després de 40 anys el responsable polític d'aquest crim, Manuel Fraga, mai ha estat jutjat. Ni per aquest ni per tots els altres. Quan era ministre portaveu del govern franquista va informar de l'execució de presoners polítics, com per exemple de la del dirigent comunista Julián Grimau, que va qualificar de "este caballerete" en roda de premsa quan estava detingut i condemnat a mort. Va ser afusellat el 1963. La condemna de Grimau va provocar una gran campanya de rebuig a l'exterior, però és poder salvar-li l'ànima.


Feixista anticatalà.
Reproduïm unes declaracions de Manuel Fraga l'any 1968:

“¡Hay que decir español y no castellano! El español es la lengua de todos. Se ha transformado ya en la lengua de España (…) Haré todo lo posible para evitar que se destruya la unidad nacional. Porque Cataluña fue ocupada por Felipe IV, fue ocupada por Felipe V, que la venció; fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario; y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por consiguiente, ya saben ustedes a qué atenerse, y aquí tengo el mosquetón para volverlo a utilizar”.

Valentia. Des dels ajuntaments.

"Davant l'allau d'elogis i la manipulació de la versió oficial, des de la CUP creiem que cal recordar el passat franquista d'aquest polític espanyol i la seva responsabilitat en la repressió i les darreres condemnes a mort del franquisme". Són paraules del regidor gironí Jordi Navarro, que aquest dilluns ha presentat una moció d'urgència denunciant que tant Fraga com altres alts càrrecs dels darrers anys del franquisme no hagin estat jutjats per la seves responsabilitats i demanant a la Fiscalia General de l’Estat procedeixi "de forma immediata i amb caràcter prioritari a la persecució davant els Jutjats i Tribunals pertinents de totes aquelles persones que van ocupar càrrecs de responsabilitat durant el franquisme".

La CUP demanarà a la resta de grups del consistori gironí que donin suport a la moció, que presenta aquest mateix dilluns a davant de l'Ajuntament. La moció també recorda que Fraga va signar les darreres sentències de mort del franquisme, entre altres la del català Salvador Puig Antich, i va tenir un paper protagonista en la repressió policial exercida entre el 1975 i 1976 a l’estat espanyol.

"És lamentable que els responsables de la dictadura no hagin estat jutjats"

El regidor i portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Girona, Jordi Navarro, considera que “és lamentable que després de tants anys els responsables de la dictadura franquista no hagin estat jutjats per la seves responsabilitats en un règim antidemocràtic i feixista com el franquisme”. “És imprescindible que el ple de la nostra ciutat es posicioni de manera clara i demani justícia”, afirma. Navarro remarca que "com el dictador, ha mort al llit i sense ser condemnat per les seves responsabilitats en el règim feixista de Franco", i explica que la CUP ha decidit promoure aquesta moció per "denunciar el fet que Fraga i la resta d'alts càrrecs del franquisme estiguin acabant els seus dies de manera impune i sense ser jutjats ni condemnats per les atrocitats que van cometre".


La covardia: el partit que governa Catalunya beneeix Fraga.
No només la política espanyola ha passat per alt el passat criminal de Fraga, també la primera i segona autoritats de Catalunya. El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i el govern han fet públic un comunicat on a més de mostrar el seu condol per la mort de Fraga, el defineixen com un "personatge important en la vida política espanyola i gallega en la segona meitat del segle XX". L'executiu català, amb Artur Mas, al capdavant, trasllada el seu condol, en primer lloc, a la familia "en aquests moments de dolor per la pèrdua d'un dels seus membres", però també al Partit Popular "per la mort de qui n'ha estat un dels polítics actius més destacats de la història recent espanyola". Finalment també s'expressa el condol al poble gallec pel que va ser el seu president durant 25 anys.

També la presidenta del Parlament Núria de Gispert ha traslladat el condol a la presidenta del PPC, Alícia Sànchez-Camacho, per la mort de Manuel Fraga Iribarne. De Gispert ha parlat de "l'aportació de Fraga al sistema constitucional vigent" i ha definit el personatge com "la persona que va liderar la dreta democràtica a l'Espanya postfranquista". De Gispert afegeix que vol "reconèixer la seva aportació al sistema constitucional vigent, des de la convicció que la història sabrà jutjar la seva llarga trajectòria vital i política durant bona part del segle XX".

Qui ha acabat de reblat el clau ha estat el portaveu de CiU al Congrés i president d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, que ha donat el condol, a la família, a Mariano Rajoy i al PP i ha qualificat Manuel Fraga com una persona "clau" en la transició democràtica espanyola. Tot i que ha mencionat que va ser ministre franquista, ha matisat: "No s'ha d'oblidar i s'ha de reconèixer que va ser una persona clau en la transició i en la consolidació democràtica d'aquest país". A més, ha afegit que "més enllà de les diferències, a nivell personal sempre he tingut per part seva un tracte exquisit".

El partit que també ha destacat per la seva manca de rigor històric ha estat ERC, presidida per l'historiador Oriol Junqueras, el qual s'ha limitat a destacar la "coherència" política de Manuel Fraga i a recordar que "va ser ministre de la dictadura franquista, dirigent d'Aliança Popular i fundador del Partit Popular". "Ens sembla que en aquesta trajectòria existeix una coherència fonamental que nosaltres no volem posar en discussió", ha indicat, abstenint-se de valorar el seu passat feixista.

També a les Illes i al País Valencià.
Com no podia ser d'una altra manera, també els governs valencià i balear han lloat Fraga, president d'honor del partit que governa. El PP valencià ha traslladat "el seu més sentit condol" als familiars i ha destacat "la gran aportació de Manuel Fraga a la democràcia durant la transició, com un dels pares de la Constitució, així com la seva incansable feina al servei públic". El president valencià, Alberto Fabra, s'ha afegit al "dolor de tot el PP per la pèrdua del nostre president fundador".

De la seva banda, el president balear, José Ramón Bauzá, també ha enviat el seu condol a la família de Fraga i a "la família Popular". Paral·lelament, el president del Parlament balear, Pere Rotger, ha afirmat que Fraga va ser "una figura clau per la política i per la consolidació de la democràcia parlamentària espanyola". Rotger ha destacat el paper del ministre franquista durant la transició espanyola i en la redacció de la constitució, ja que va ser "un dels set pares de la Carta Magna del 1978". "Fraga va ser un home d'una enorme energia vital i gran capacitat intel·lectual i política", ha manifestat.

I és que el PP en massa ha acudit aquest dilluns a la capella ardent de Fraga, on han reconegut la seva trajectòria i l'han qualificat com una figura molt important per a Espanya. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha afirmat que és "un dels grans d'Espanya", mentre que José María Aznar ha manifestat que el seu nom mereix ser escrit en majúscules i el ministre Alberto Ruiz Gallardón ha dit que posava Espanya per davant de qualsevol interès personal. Rajoy fins i tot ha dedicat un recordatori a Fraga on justifica que les seves accions s'han regit sempre per patriotisme: "Va actuar guiat per dos principis: l'amor a Espanya i l'enteniment de la política com a servei públic".

El president del Congrés dels Diputats, Jesús Posada, el considera una "figura gegantesca", que "ha marcat el lideratge intel·lectual, moral i sentimental sobre una part de la població espanyola", mentre que el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha assegurat que sense ell no hauria estat possible la Transició i la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, s'ha referit al seu patriotisme assegurant que "no hi ha hagut un patriòtic més gran i la seva vocació sens dubte ha estat treballar pel servei públic, amb un gran sentit d'estat".



També Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE) ha afirmat que Fraga estat un personatge clau per la democràcia, principalment per la seva tasca integradora de tota la dreta franquista". Tampoc el comunicat oficial del PSOE conté cap mena de referència al seu passat feixista. També entre els socialistes, Montilla ha afirmat que "Fraga, home de sòlides conviccions i de treball tenaç, va saber entendre la necessitat d'una transició democràtica i va jugar un paper clau en la definició de les noves regles de joc de la nostra societat com a ponent de la Constitució".

Fraga serà enterrat aquest dimarts a Perbes, a La Corunya.

Notícies extretes del Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/2012/01/mor-manuel-fraga-sense-haver-estat-jutjat-16211. I també: http://www.llibertat.cat/2012/01/la-covardia-i-la-valentia-catalana-al-descobert-16219
I per acabar música com sempre... Les campanades a morts de Lluís Llach és un grat exemple quan diu: "Assassins de raons, de vides, que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries" sobre la matança de Gasteiz. Desitjant que una persona com ell mai arribi a descansar en pau per totes les malifetes que ha fet. Una persona que no es mereix cap oblit ni cap perdó. Les paraules d'en Llach en aquest vídeo són ben sòlides i contundents.