Hivern...

La neu cobreix les montanyes, 
el pla està tot glaçat 
estan despullats els arbres, 
tot és trist i dessolat. 

La llar de foc està encesa,
lla mainada s'hi acull
l'avi conta una rondalla 
i l'olla ja arrenca el bull. 


* Estacions de l'any, 


Gilda B. M. (1914-1997). 

Una declaració d'autoestima (de Virginia Satir)

Així començo l'any... Amb un vídeo que em va fer escoltar i després em va enviar el meu terapeuta sobre una declaració d'autoestima realitzat en castellà de part de Virginia Satir i subscrit al canal de YouTube pel psicòleg feminista José Oteros Bascón. I és un vídeo molt potent i consistent d'introspecció personal interna per acostar-nos amb més profunditat a coneixe'ns, entendre'ns, a sentir-nos i acceptar-nos nosaltres mateixes/os com som sense judicis externs que no ens pertanyen. I així mateix anar descobrint les nostres parts i com són (fosques, clares), les nostres sensacions (fred, calor, tristesa, alegria, rigidesa, tendresa ...), amb quins dels quatre elements bàsics les identifiquem (foc, terra, aigua, aire) com ens commouen i com commouen també en el nostre entorn. Potser hi ha aspectes de la nostra persona que potser mai els coneixerem. 
Moltes gràcies Virginia per aquestes declaracions amb els paisatges diversos que van apareixent al llarg del contingut del vídeo i ens serveixin per tenir consciència de qui som estant més atentes/ts en nosaltres mateixes/os. Gràcies Quique per fer-me'l sentir a la penúltima sessió que vam tenir jo estirat en el matalàs ample del llit d'aquesta habitació de casa teva. És emocionant i em fa vibrar la pell, em fa sentir més acompanyat a l'hora introspeccionar-me i conèixer com funciono jo per dintre corporalment i la protagonista ho explica amb molta potència i consistència. Un gran vídeo... el recomano a moltes persones que realment estiguin interessades en coneixer-se més i poder acompanyar-ne d'altres. 

Tardor...

Les collites ja s'acaben, 

els raïms ja són madurs 

i es van omplint carretades 

per extreure'n els seus sucs. 

El paisatge és meravella 

amb els seus tons colorits 

bolets omplen la cistella 

i són més llargues les nits. 

* De les Estacions de l'any. 

Hermenegilda Beneit i Mas (1914-1997). 

* La primera imatge que hi ha després del poema a continuació és una fotografia que vaig fer pujant per la carretera des de l'estació de Marçà on s'hi reflecteixen les vinyes amb les seves fulles grogu,, la segona fotografia es tracta del terra de l'era del mas de Falset on s'observa la gespa verda amb fulles caigudes al damunt. I la tercera reflecteix el paisatge de tardor amb la gespa verda i els arbres al voltant i al fons i l'esplanada també amb fulles caigudes a l'era d'aquest mas. Totes tres van ser fetes l'1 de novembre d'aquest any 2019 el dia de Tots Sants religiosament parlant quan el pare, en Pep i la Ció van anar a portar unes flors al cementiri per al meu avi i altres avantpassats de la família que van viure en aquest mas.   I sí que és cert que el paisatge és meravella. 

I l'ultima fotografia es tracta d'un quadre sobre els colors de la tardor pintat per la meva àvia Gilda que també acompanya aquest poema seu que hi ha a damunt de tot i signat per ella mateixa a sota a la dreta amb l'any inclòs quan el va fer que va ser el 1987.  

Estiu ...

Una arbreda acollidora

on l'oreig molt suau 

ens protegeix amb la seva ombra 

de la calitja que cau. 

I les onades joganeres 

amb el seu va i vé concís 

ens refresquen i acaronen 

disfrutant del seu encís. 

L'àvia Gilda.   

Fragment del poema "Les estacions de l'any".  Mai va ser publicat en el seu llibre de memòries familiars.  És un petit homenatge a ella per la seva capacitat poètica i polifacètica que tenia. I  aquest és el fragment d'un poema seu que clarament ho reflecteix. Àvia, estàs sempre en la memòria. 

Però sí que em recorda els meus estius a la platja quan m'he banyat, saltat i capbussat o submergit entre el va i vé de les onades que arriben cap a la sorra de mar endins tastant la sal de l'aigua o nedant sobre les roques  i  el terra arenós subaquàtic i algun peixet que passa per allà al mig.   Però estem tantes hores a dins de l'aigua que ja ens és ben difícil sortir.  Muntanyans al Baix Gaià o les platges del delta de l'Ebre en són exemples clars. 

Bon estiu, 

-

Escalfor a l'hivern...

Estufes sostenibles per escalfar l'ambient quan fa fred... No cal que estighuem en un lloc d'alta muntanya i amb neu perquè es necessiti encendre una estufa o algun sistema calefactor per ambientar  un espai tancat sigui domèstic o no.. I és ben cert que ara a l'hivern és un bon moment per poder gaudir de l'escalfor d'aquests aparells sostenibles que emeten emissió de calor per mitjà de la combustió orgànica sense malmetre el medi ambient i emetre grans masses de partícules carbòniques o altres residus que puguin fer mal a l'atmosfera i a la vida de tants éssers que són iguals com nosaltres.   Estalviem energies no renovables i utilitzem les més respectuoses o que facin menys mal a la natura. Aquí n'hi ha alguns exemples...

En primer lloc trobem una estufa de llenya que funciona de mode tradicional. Es tracta d'una Salamandra tradicional. Està ubicada a dintre del Bar Social de lde Can Batlló al barri de La Bordeta i està escalfant l'espai durant els horaris quan aquest està obert com a punt de trobada de molts i moltes veïnes del barri quan estan fent activitats, reunions i altres tertúlies més personals. La seva estructura i el seu funcionament lògicament són molt bàsics. 

Aquesta estufa està formada per un cos potent de base que és on es genera la combustió i va connectat a un tub d'escapament metàl·lic que arrossega tot el fum derivat que  després acaba sortint per la xemeneia exterior. El cos de l'estufa es troba recobert per reixes metàl·liques amb una porteta al lateral per introduïr la llenya i el material apte per fer la combustió per tal de poder encendre el foc amb els llumins o bé amb un encenedor. A la part superior hi ha una tapadora  que s'obra per afegir més material per reanimar el foc i llavors tancar l'estufa una altra vegada perquè aquest no s'escampi i evitar  la creació d'un incendi que pugui perjudicar la sala però també consta d'uns forats al voltant des d'on es veu aquí el color vermell del foc i serveixen perquè hi penetri l'aire exterior per tal de poder alimentar el foc ja que necessita oxigen per poder-ho fer.  Aquest fenomen es pot observar millor a la imatge que apareix a continuació que fa referència al mateix objecte el qual estem mencionant. La imatge se'ns mostra amb la tapa destapada i com la flama ataronjada surt cap a l'exterior com una explosió produïnt-se per la combustió de la llenya.  Igualment, a sota hi ha una obertura per tal de treure les cendres quan aquesta no està encesa i no està funcionant.  

Estufes com aquesta ds poden trobar a molts llocs i poden ser aplicables sempre que hi hagi una bona xemeneia a fora per on es pugui extreure tot el fum derivat de la combustió de la llenya. No obstant, si observem la imatge que hi ha a baix, ens dóna aquesta percepció de què el foc és un element de la naturalesa que sense ell tampoc podriem viure de la manera més sostenible: ens dóna llum i escalfor com més viva està la flama i aquests  dots s'han d'aorofitar el màxim per atorgar-nos tota l'escalfor possible per poder-nos trobar a gust. 

A vegades penso en el bar de la plaça d'un poble  d'alta muntanya on el fred és més evident i en moments de tardor o primavera encara en fa.  Em recorda una de les meves estades a Camprodon i a La Ral farà més de 10 anys a meitat de desembre. Aquestes estifes les he atrobiït ambients rurals però no especialment...  La flama sempre dóna vida i escalfor. 

_______________________________________________________________________

En segon lloc ens trobem amb una estufa de pellets que pel tipus d'estructura que és aparentment pot semblar totalment contrària o antagònica a l'estufa de llenya tradicional que normalment s'ha utilitzat per produïr escalfor però al cap i a la fi totes dues poden ser bones companyes de vida i de combustió. En principi les dues estufes són sostenibles cadascuna amb les seves diferències però aquesta última no requereix l'ús d'energies no renovables com el gas o el butà per tal de poder realitzar el procés de combustió tèrmica i emetre energia calòrica mitjançant el foc. L'estufa de pellets està formada per un cos rectangular i amb reixes per davant que seria el cos principal de l'estufa des d'on es produeix l'energia necessària i va connectat  amb un tub conductor d'escapament col·locat al marge de la paret i després hi passa per dins fins a una xemeneia externa.L'interior és d'acer i té un alt rendiment calòric i molt eficaç per escalfar ràpid els ambients interns domèstics o altres espais en poc temps en moments de fred de l'any com ara a l'hivern.  Pot servir com a sistema únic de calefacció a la llar per satisfer els interessos de la comunitat. 

Els pellets són uns trossets de fusta premsada normalment de forma granulada qsovint de forma granulada que serveixen com a combustible orgàanic. És un maaterial que pot ser ecològic i fàcil de trobar.  El terme anglès pellet prové del llatí de pillula que és el diminutiu de pilla i que es pot traduïr a les nostres llengüesm romàniques com a pilota.  Ocupen menys espai que la llenya i produeixen menys residus que la llenya  

A l'horq de fer-la funcionar s'instal·len tots els pellets es posen per dalt a través d'una tapa i cauen a baix en un recipient en forma de cendrer on es produeix la combustió. Moltes d'aquestes estufes van connectades a l'electricitat perquè la massa de fusta granulada comenci a realitzar el procés tal  com succeeix en la majoria d'aquests aparells. /si és d'energia renovable és molt millor) 

Tralla, llums, èxit, vibració i emoció.

El dia 10 de juliol a les 21:30h del vespre es va fer el gran esperat concert de Pearl Jam en la seva World Jam Tour al Palau Sant Jordi, a Montjuïc, durant la seva World Jam Tour.  Feia molt temps que moltes i molts esperavem amb entusiasme aquest concert mentre passaven de llarg quan feien gires per Europa. Però aquesta vegada han travessat els Pirineus cap al sud d'Europa i han tornat a deixar petjada a casa nostra. La vegada anterior quan van venir aquí va ser a Badalona el 2006 mentre aquest cop, feia mesos que havia començat el compte enrere que va acabar precisament just quan el concert va començar. A part també va ser un gran motiu de celebració després de tenir un problema greu a la vista que em podia haver deixat cec per sempre però dintre de tot me n'he ensortit prou bé. Per sort vaig disposar d'una persona empleada que em va acompanyar fins a la cadira que tenia reservada. Però és la primera vegada que els veig en directe i no vaig anar a veure cap grup de versions com ho havia anat fet tantes vegades.També es disposava de barra amb menjar i begudes i de paradetes amb samarretes de Pearl Jam però costaven 30€ cadascuna i ja podrien haver baixat bastant més els preus igual com el de l'entrada.

El gran espectacle  va durar més de tres hores i va deixar tot el públic bocabadat amb tota la sala omplerta de gom a gom. Hi havia col·legues meus que també van anar  en  aquest concert però degut a què l'espai estava omplert de manera massiva no els vaig poder veure ni estar amb ells desafortunadament. Vist també des de dalt de tot també era impactant veure tota l'explosió de llums que sortia des de l'escenari però no vaig poder veure els membres de la banda i els instruments.  Era impossible!! També em vaig quedar impressionat quan  en els temes més relaxats la sala estava invaïda per les llums dels mòbils del públic que amenitzaven l'ambient. I sobretot un Eddie Vedder adreçant-se al públic d'una manera molt directa i propera  com sempre però desgraciadament parlant en castellà enlloc de fer-ho en català. I motiu de més degut a tot el què ha sofert Catalunya des de fa segles i ara torna a ser més evident que mai. Jo cridava des de ben lluny que parlés en català però no hi hagué manera. Els ianquis són ianquis  i els que són com ells encara els queda molt camí per davant. Hi havia públic gairebé de tot arreu des dels Països Catalans, Euskal Herria i altres contrades de la península com també d'Anglaterra, Alemanya, França, Occitània, Rússia,  Xile, Mèxic o Amèrica del Nord. Al principi del concert l'Eddie va fer un comentari negatiu sobre el partit de futbol entre Espanya i Rússia però després es va disculpar cap al públic rus. 

En el concert van sonar molts dels seus grans temes de tota la seva discografia des de "The long road", "Mind your manners", "Corduroy" , "Do the evolution", "Even flow" o "Oceans" que fou dedicat a Israel Barrales: un fan mexicà  que va morir pocs dies abans d'aquest concert i  malauradament no pogué venir.  Tot va anar seguit de  "Sleeping by myself" o "Betterman". Tampoc van ser oblidables cançons com "Alive", "Jeremy" o "Black" del seu primer disc TEN. Entre aquests també van interpretar tantes altres  cançons més conegudes o menys com "Daughter" dedicada a totes les dones incloent-hi les nostres germanes i les nostres mares. Vaig trobar a faltar temes tan viscerals i grans en directe com "Nothingman", "Spin the Black Circle", "Sirens", "Pendulum", "Animal" o "Yellow moon". 

Aquest concert va acabar amb "Yellow Ledbetter" sent un final més tranquil que l'habitual i tota la gent pogués anar sortint de la sala poc a poc. 

"Gràcies Oriol per l'esdeveniment... Segur que ens tornarem a trobar cantant o tocant en algun altre lloc. Sé que tu també hi eres entre la gran massa multitudinària de persones d'arreu però no ens vam veure ni a l'entrada ni enmig del concert ni a la sortida... però igualment com si ens haguessim trobat" .

Encara no em sento amb les ganes de despedir-me de tot aquest espectacle de tanta emoció viscuda. MOLTES GRÀCIES PEARL JAM PER VENIR A CASA NOSTRA. FINS SEMPRE!!!!!  

Winter Solstice - Poem by Anonymous.

On this last post I want to publish both this photograh of Stonehenge in the winter and an anonymous English poem about this season of the year. Hope you like reading that.

When you startle awake in the dark morning

heart pounding breathing fast

sitting bolt uplight staring into

dark whirlpool black hole

feeling its suction.

Get out of bed

knock at the door of your nearest friend

ask to lie down, ask to be held.

Listen while whispered words

turn the hole into deep night sky,

stars close together,

winter moon rising over white fields

nearby wren rustling dry leaves

distant owl echoing,

two people walking up the road laughing. 

Let your soul laugh,

let your heart sigh out,

that long held breath so hollow in your stomach 

so swollen in your throat.

Already light is returning pairs of wings,

lift softly off your eyelids one by one

each feathered edge clearer between you 

and the pearl veil of day.

You have nothing to do but live. 

After copying and blogging this anonymous poem, there's here a little music like I've been doing many times when I write an article or something similar on. Here there's the Californian pianist Scott D.Davis playing on the piano the old English folk song "Greensleeves" which has been interpreted by so many singers, songwriters, choirs and music bands. He's the same pianist who arranged and covered for piano some Metallica and other rock bands works in two albums.